Foment desmenteix que la regularització empitjori la feina per als autòctons

"¿Cada vegada t’ofereixen pitjors condicions laborals? La immigració massiva té conseqüències", diu un cartell que Vox ha distribuït aquests dies per ciutats com Madrid. El desmentiment va arribar aquest dilluns de la patronal.

"No hauria de ser així: en aquest país hi ha els convenis col·lectius, que garanteixen uns mínims legals, i el mercat laboral el que necessita precisament és personal", va replicar el president de la comissió laboral de la patronal Foment del Treball, Luis Pérez, ahir, en roda de premsa.

En plena polèmica atiada per la ultradreta sobre la "prioritat nacional", des de les patronals fins a l’evidència científica desmenteixen el seu discurs sobre els efectes perniciosos de la regularització extraordinària en curs. "A banda d’aspectes polítics, el mercat laboral és capaç d’absorbir [els migrants regularitzats] i necessita aquesta població per anar creixent", va dir Pérez durant la presentació de l’informe trimestral de conjuntura laboral.

Cada trimestre, Foment repassa l’actualitat laboral i en aquesta ocasió va decidir dedicar un apartat especial sobre l’impacte de la població d’origen estranger. Segons assenyalen les dades ofertes, el nombre d’ocupats a Catalunya però nascuts a fora ja representa un 20% del total de població ocupada i en l’última dècada se n’ha doblat el nombre.

Són "imprescindibles" per "absorbir el creixement productiu" que experimenta l’economia catalana. Durant l’última dècada, més de la meitat de l’ocupació neta s’explica per la incorporació de persones nascudes a l’estranger.

No és només una opinió de l’entitat presidida per Josep Sánchez Llibre. "Amb caràcter general, l’evidència disponible assenyala que, a mesura que els migrants s’incorporen al mercat laboral, els nadius es desplacen cap a noves ocupacions que requereixen unes habilitats més qualificades, [...] i tan bon punt milloren aquestes habilitats, es generen guanys de productivitat a llarg termini per a tota l’economia", segons recull l’últim estudi del Consell Econòmic i Social (CES).

Les patronals van rebre amb els braços oberts el procés de regularització iniciat a l’abril pel Govern, que durant les pròximes setmanes i mesos anirà reconeixent permís de treball i residència a prop d’un milió de persones a tot Espanya, entre 150.000 i 180.000 a Catalunya. Aquesta serà l’autonomia que regularitzarà més gent.

Cobrir les vacants

Els patrons esperen amb candeletes aquests nous candidats per cobrir les vacants, una de les preocupacions més esteses entre els fòrums empresarials. Especialment, en sectors amb salaris baixos i condicions laborals menys atractives, com el camp, la construcció i l’hostaleria, on els migrants són nombrosos o fins i tot majoritaris, davant la falta d’interès de la població nativa per aquestes feines.

Notícies relacionades

Les reserves d’estiu de Meliá a Espanya pugen més del 10% per la guerra a l’Iran

Competència planteja limitar la quantitat d’autoconsum que es bolca a la xarxa

Missatges com el de Vox aprofundeixen en els estereotips i prejudicis sobre els migrants i la seva contribució en l’economia. Un informe publicat fa un any i mig per la Fundació Iseak va evidenciar que hi ha la meitat de migrants en atur dels que es pensa i cinc vegades menys que cobren ajudes.

L’informe que va presentar ahir Foment del Treball actualitza algunes d’aquestes dades. El percentatge de persones d’origen estranger en edat de treballar que volen fer-ho és superior al de la població autòctona. Un 70% dels nascuts fora d’Espanya i que viuen a Catalunya volen treballar, respecte al 59% de la població que ha nascut a Catalunya.