Competència planteja limitar la quantitat d’autoconsum que es bolca a la xarxa

A Espanya hi ha en l’actualitat 11,2 gigawatts (GW) instal·lats d’autoconsum, dels quals 9,1 GW es corresponen amb plaques fotovoltaiques, segons les dades de Red Eléctrica. Però el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic vol arribar als 19 GW el 2030 que planteja el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), per la qual cosa va publicar a l’octubre una proposta de reial decret per facilitar-ne el desplegament i eliminar-ne algunes de les principals barreres. No obstant, la CNMC adverteix que abans s’hauria de dur a terme un estudi en profunditat sobre l’impacte d’aquesta tecnologia a la xarxa elèctrica per evitar ensurts, com el del 28 d’abril del 2025, quan un episodi de sobretensió va derivar en una apagada nacional que va durar hores.

Segons explica el superregulador en aquest informe, les instal·lacions d’autoconsum de fins a 15 quilowatts (kW) de potència instal·lada no estan obligades a sol·licitar permisos d’accés i connexió a la xarxa, per la qual cosa poden injectar energia sense que s’hagi portat a terme un estudi previ per part del distribuïdor que determini si les condicions de la xarxa són adequades per admetre aquesta energia de manera segura i sense que afecti la qualitat del subministrament. Dit d’una altra manera, hi ha el perill que aquests excedents puguin afectar "l’operació de la xarxa i la qualitat i la seguretat del subministrament" elèctric.

En aquest sentit, a més d’establir límits als excedents, la CNMC reclama a l’Executiu revisar el col·lectiu d’instal·lacions obligades a remetre informació a l’operador del sistema abans que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que lidera Sara Aagesen, aprovi aquest reial decret, perquè Red Eléctrica pugui "observar" aquestes instal·lacions i "conèixer-ne el comportament i la demanda associada", una cosa que ara desconeix. Aquesta última mesura va ser inclosa en l’informe de mesures que van ser proposades pel superregulador arran del zero elèctric que es va produir el 28 d’abril del 2025.

Dèficit d’ingressos

La CNMC també qüestiona l’ampliació a cinc quilòmetres de distància màxima per compartir energia, al recordar que en ocasions anteriors –com quan es va ampliar la distància original de 500 metres a 1.000 metres o de 1.000 a 2.000– la mateixa regulació, això és, l’Executiu, havia aconsellat abordar aquesta mesura de manera continguda per evitar elevades pèrdues i problemes de tensió en el transport d’aquesta energia.

S’ha de recordar que el Govern vol ampliar la distància màxima entre el consum i la generació des dels dos quilòmetres actuals fins als cinc quilòmetres, sempre que la instal·lació productora d’energia sigui inferior als 5 MW i estigui ubicada en edificis, estructures artificials o sòl industrial, segons una proposta de reial decret pel qual es modifiquen determinats aspectes relatius a l’autoconsum d’energia elèctrica. La proposta de decret també habilita la connexió a dos autoconsums simultàniament i contempla la figura del gestor de l’autoconsum.

En aquest context, Competència adverteix que aquesta extensió de la distància màxima –que és una antiga reclamació del sector i dels partits polítics– juntament amb l’impuls a l’emmagatzemament distribuït (bateries), que també proposa el reial decret, podrien fer aflorar "un elevat col·lectiu de consumidors difícil de quantificar que pogués afectar" la sostenibilitat econòmica del sistema elèctric.

Notícies relacionades

Les reserves d’estiu de Meliá a Espanya pugen més del 10% per la guerra a l’Iran

Grifols guanya 73 milions fins al març, un 22% més, pel seu negoci de Biopharma

És a dir, tampoc seria una solució per a l’organisme que es desenvolupi l’autoconsum amb emmagatzemament sense bolcar energia a la xarxa. L’autoconsum d’electricitat ja s’ha multiplicat per 17 des del 2018.

La CNMC calcula que si s’arribés el 2030 als 19 GW d’autoconsum previstos pel Govern i tota l’energia generada fos autoconsumida, els ingressos per al sistema es reduirien en 390 milions d’euros el 2030, dels quals 145 milions correspondrien a peatges i 248 milions, a diferents càrrecs.