Fugues del PSOE a dreta i esquerra

Extremadura ha fet un tomb històric a la dreta. Les primeres eleccions autonòmiques anticipades van tenyir de blau el mapa d’una regió on l’esquerra havia sigut hegemònica durant gairebé quatre dècades. El PP ha guanyat amb rotunditat, però ha fracassat en l’envit d’avançar els comicis a la recerca de la majoria absoluta i continuarà en mans de Vox, encara més fort, per governar. El creixement ultra es presagiava, però la magnitud de l’enfonsament del PSOE ha superat totes les previsions. Els socialistes han perforat el seu mínim electoral a Extremadura i han perdut la bestiesa de 108.210 vots. ¿On han anat a parar tants votants?

Vots socialistes a la fuga

La dada de participació electoral ajuda a entendre una bona part del gir conservador. La participació a les urnes s’ha precipitat 7,62 punts respecte als comicis autonòmics anteriors, fins a convertir-se en el mínim històric en aquestes convocatòries. L’abstenció ha pujat més a Badajoz (tradicionalment més pròxima al PSOE) que a Càceres (bastió del PP), així com en les poblacions rurals i amb menys població. Això ha contribuït, sens dubte, a l’ensorrament del socialisme. Segons càlculs del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), la meitat dels vots que ha perdut el PSOE (una mica més de 50.000) han anat a parar a l’abstenció, entre un 15% i un 20% (entre 16.000 i 22.000) han triat la papereta d’Unides per Extremadura i un 30% (uns 32.000) han virat a la dreta, principalment al PP.

Extremadura sempre havia sigut una de les comunitats autònomes més participatives a les urnes. El percentatge de mobilització en unes eleccions autonòmiques només havia baixat lleugerament del 70% el 2019. Els rècords es van donar el 1995 i el 2003, quan la participació que va vorejar el 80% (78,3% i 78%).

Guardiola intercanvia vots

Com van pronosticar les enquestes (que aquesta vegada no han errat), el fort avançament de Vox ha neutralitzat el vot moderat que el PP va atraure del calador socialista i n’ha frenat l’ascens. Tot i la seva còmoda victòria, la popular María Guardiola no ha capitalitzat la desfeta del PSOE i ha retrocedit en nombre de vots, per perdre 9.084 paperetes respecte a les eleccions del 2023. Vox, per contra, ha sumat 39.562 suports, procedents del PP i el PSOE. De fet, Guardiola no ha pogut trencar el sostre electoral del seu partit i ha quedat a 79.675 vots del rècord que manté José Antonio Monago, aconseguit el 2011.

Quant al PSOE, queden lluny aquelles quatre vegades (1983, 1991, 2003 i 2007) en què va superar el 50% dels vots, per fer d’Extremadura un dels seus bastions més inexpugnables, amb Juan Carlos Rodríguez Ibarra (1983-2007) i Guillermo Fernández Vara (2007-2011 i 2015-2023) com a presidents. Ara els socialistes han quedat en el 25% dels sufragis, 15 punts menys que el 2023 i a més de 17 punts de distància del PP.

Replegament del bipartidisme

La suma de vots de PP i PSOE ha retrocedit fins al seu nivell més baix a Extremadura. El 2003 i el 2007, populars i socialistes van arribar a representar més del 90% del vot dels extremenys. Un percentatge que va iniciar el 2015 un declivi gradual fins a quedar-se ara en un 68%, mínim històric. Però si parlem de blocs, el gran canvi s’ha donat en l’equilibri entre dretes i esquerres. Extremadura ha seguit el camí de la seva veïna Andalusia i ha començat una nova era d’hegemonia conservadora. PP i Vox han sumat el 60% dels vots en una comunitat on les esquerres (PSOE i IU) sempre havien superat el 50% de les paperetes durant gairebé quatre dècades.

De fet, el bloc de dretes ha sumat 23 punts més que el d’esquerres. El millor resultat del PP, sense competència per la seva dreta, havia sigut del 46,8% dels vots el 2011, fet que vol dir que el conjunt del vot conservador ara és 13 punts superior. La suma de les esquerres ha caigut fins al 36,8% dels vots, 11 punts menys que el 2023 i 32 punts menys que aquell 1983 en què Extremadura va estrenar l’autonomia.

El PP consolida el vot urbà

Si el mapa de victòries municipals en les autonòmiques del 2023 va reflectir una clara divisió, ara el domini del PP és absolut. Guardiola s’ha imposat a les set ciutats principals: Badajoz, Càceres, Mèrida, Plasència, Don Benito, Navalmoral de la Mata i Villanueva de la Serena (la localitat en què el candidat del PSOE va ser alcalde més de 20 anys).

En total, el PP s’ha adjudicat uns 225 triomfs en un mapa de 388 municipis i el PSOE no ha resistit ni tan sols a la capital, Mèrida, on el 2023 va obtenir la victòria principal. Amb tot, Guardiola ha retrocedit a nombroses localitats mitjanes i petites, un segment en què Vox sembla haver conquerit més terreny al PSOE.

Vox penetra en l’àmbit rural

Notícies relacionades

EH Bildu pacta amb el Govern prorrogar la prohibició de desnonaments

D’alcalde absolut a president frustrat

En la major part de la comunitat s’ha repetit un patró: PP i Vox han acaparat més del 50% dels vots enmig d’una considerable caiguda del PSOE que, sovint, ha sigut desplaçat pels ultres fins a la tercera posició. Això ha passat a 29 localitats, per exemple als pobles pròxims a la central nuclear d’Almaraz. Vox ha sigut la primera força a cinc petits nuclis de Càceres i ha empatat al capdavant amb el PP a Talayuela, la segona població d’Extremadura amb més proporció d’immigrants.

No en va, el suport a Vox ha pujat més allà on hi ha més població estrangera, al contrari del que ha passat al PSOE. Aquesta tendència confirma la penetració dels ultres en el votant rural, sense que això els impedeixi créixer significativament a les grans ciutats i, per exemple, superar els socialistes a la més poblada, Badajoz.