Catalunya renovarà 20 barris degradats amb una inversió total de 412 milions

L’objectiu d’aquest pla és actualitzar àrees desfavorides amb indicadors baixos de renda a partir de la col·laboració municipal, i són els mateixos consistoris els que presenten un projecte després d’haver diagnosticat on volen invertir, què cal millorar i quant costarà a nivell econòmic. El Govern és qui valora aquestes propostes i decideix el finançament que se’ls atorga, tot i que cada localitat aporta una part, en la majoria dels casos una mica menys de la meitat del cost.

La inversió total prevista era de 1.600 milions d’euros en cinc anys (1.000 del Govern i 600 dels consistoris), però en aquesta primera tanda ja s’ha incrementat davant l’allau de sol·licituds i l’import de cada una de les reformes. Per això, el Govern ha decidit incrementar els fons que destina per passar dels 16 municipis que es cobrien amb els diners previstos per al 2025 i arribar a les 20 localitats beneficiàries. L’aportació de la Generalitat ascendeix així als 232,71 milions d’euros (un 56% del total) i juntament amb la dotació que li dedicaran els ajuntaments s’arriba a la xifra d’inversió de 412 milions d’euros.

Els municipis elegits

La vegueria més beneficiada és la de Barcelona (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Santa Perpètua de Mogoda, Mataró i Sant Joan Despí), seguida per Girona (Olot, Figueres i Girona), Catalunya Central (Vic, Manresa i Solsona), Terres de l’Ebre (Tortosa i Amposta), Alt Pirineu i Aran (la Seu d’Urgell i la Pobla de Segur), Camp de Tarragona (Reus i Tarragona), Lleida (Lleida i Torrelameu), i el Penedès (Calafell).

Per als municipis de més de 20.000 habitants, el límit pressupostari és de 25 milions d’euros del cost total del projecte, mentre que per als de menys de 20.000 habitants és de 12,5 milions.

Les accions proposades pels ajuntaments se centren en la transformació física dels barris, en l’impuls a la transició ecològica i en l’acció sociocomunitària. A tall d’exemple, en la intervenció a Olot, una de les ciutats més afavorides i que rebrà 15 milions per a una obra que arriba als 25 milions, es rehabilitarà el nucli antic per millorar les vivendes, treballant cada illa com una «unitat bàsica de cooperació publicoprivada comunitària» amb una dinamització comercial i nous equipaments com una biblioteca, un centre cultural i un centre de salut. A la Pobla de Segur, en canvi, els 9,3 milions que atorga el Govern es dedicaran a una actuació a tot el municipi i, més enllà de la millora urbana, s’incorpora la renovació d’un polígon industrial.

Tots els ajuntaments beneficiats hauran de crear l’oficina local de barris, que és una mena d’equip gestor específic que exercirà com a interlocutor amb el comissionat de barris del Govern i, en paral·lel, es constituiran els comitès d’avaluació i seguiment, en els quals participaran la Generalitat, l’ajuntament en qüestió i representants del teixit associatiu del municipi.

Una nova convocatòria el 2026

Per al Govern, que ha hagut de deixar fora 63 municipis, la cascada de peticions és una mena d’aval a una «política encertada i necessària». «Els ajuntaments estan preparats per assumir aquestes polítiques i aquest repte, que també requereix un esforç econòmic per la seva banda. Aquest és un Govern municipalista perquè aboca recursos als municipis», apunten des del Palau.

Notícies relacionades

El cas Plus Ultra va blanquejar diners de "persones amb sancions"

Catalunya regula el lloguer de temporada i d’habitacions per tal d’evitar fraus

La pròxima convocatòria es farà el maig del 2026 i es podran presentar tots els consistoris catalans, tot i que els que ja han sigut beneficiats de la inversió per a un dels seus barris, no podran tornar a competir per la inversió a la mateixa zona, però sí en una altra. Fonts de l’Executiu asseguren que, hi hagi o no nous pressupostos, es mantindrà la inversió prevista en les pròximes edicions.

Amb la millora dels barris, el pla pretén aturar també la percepció d’inseguretat que hi ha en zones més abandonades urbanísticament i combatre el discurs de l’extrema dreta, que s’alimenta de la fractura de la cohesió social. Ripoll, la localitat governada per la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, no ha presentat cap proposta per acollir-se a la iniciativa del Govern.