El Govern amplia fins a 235 milions la llei de barris per renovar 20 zones

Serà demà quan el Govern celebrarà la posada de llarg per anunciar els primers barris que es beneficiaran d’un import que ha de servir per rellançar zones que pateixen alts índexs de vulnerabilitat, tant pel nivell de renda dels seus veïns com també per la degradació dels edificis i de l’espai públic, un fet que acaba repercutint també en el clima social. Ho farà en un acte des de Mataró –una de les ciutats beneficiades per impulsar un projecte al barri de Cerdanyola– que oficiarà el mateix Illa.

En total, 83 municipis han optat a la subvenció de la primera convocatòria per rebre entre 3 i 25 milions d’euros, en funció de la xifra d’habitants. La demanda ha sigut quatre vegades superior al que es pot sufragar per ara, però és que, a més, segons fonts del Govern, hi ha projectes "molt potents" i els 200 milions d’euros previstos no permetien arribar als 20 barris. Per això han fet aquesta ampliació de 35 milions per no deixar fora cap dels municipis que, segons la comissió que ha valorat els projectes, formada per la Generalitat, entitats municipalistes i associacions veïnals, havien d’entrar en aquesta primera convocatòria.

El trencaclosques que ha hagut de resoldre la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, liderada per Sílvia Paneque, de la mà del comissionat de barris dirigit per Carles Martí, no ha sigut senzill perquè els alcaldes esperen aquesta ajuda amb candeletes i perquè, a més dels indicadors de vulnerabilitat, s’apliquen criteris d’equilibri territorial. Els ajuntaments que hi hagin optat i que en quedin fora podran tornar a intentar-ho en la segona tanda, que es llançarà el 2026.

El repartiment de la inversió

No obstant, al Govern han pres nota que fan falta més recursos perquè els consistoris han vist en aquesta llei una oportunitat per millorar zones que no poden fer remuntar només amb recursos propis tenint en compte l’infrafinançament històric que denuncien. A les localitats de menys de 5.000 habitants, la Generalitat assumeix el 75% de la inversió del projecte beneficiat; en les d’entre 5.000 i 20.000, és del 70%; en les que van dels 20.000 als 50.000 habitants, del 60%, i en les de més de 50.000 es fa càrrec de la meitat, mentre la resta l’assumeix el consistori.

La qüestió és que, en aquests moments, no està assegurada l’aprovació de nous pressupostos de cara al 2026, que el Govern no ha presentat ni començat a ser negociada amb ERC i Comuns. No obstant, s’aconsegueixin o no nous comptes públics, la Generalitat s’ha compromès a garantir aquests recursos. En el cas que l’escenari acabi sent una nova pròrroga, calcula que els ingressos creixeran respecte als d’aquest any, per la qual cosa preveu disposar de més marge de maniobra.

Notícies relacionades

Miguel Ángel Gallardo: "Val la pena ser candidat perquè val la pena Extremadura"

¿Qui va salvar Joan Carles?

Per Illa, la llei de barris va més enllà de satisfer la demanda que fan els alcaldes i de potenciar el segell municipalista que mira d’imprimir al seu Govern. També és una de les polítiques que considera clau per frenar l’ascens de l’extrema dreta amb les eleccions municipals del 2027 a l’horitzó i sota el convenciment que reforçant el sentiment de pertinença a un lloc i transmetent expectatives de progrés es pot combatre el vot a Vox o Aliança Catalana.

L’objectiu d’aquesta injecció de recursos als barris és millorar les condicions físiques, ambientals i socials en zones que en aquests moments pateixen un deteriorament que repercuteix també en les vides dels seus veïns. Inclou promoure rehabilitacions d’edificis, millora de l’espai públic, impuls de projectes sociocomunitaris de cohesió social o la recuperació d’eixos comercials, entre d’altres. Intervencions de caràcter integral que suposin un rentat de cara i, en conseqüència, una nova vida per a més d’un centenar de barris amb una alta vulnerabilitat que l’extrema dreta tracta de convertir en el seu calador de vots.