El primer camp de maniobres per a la ciberguerra total es prepara a Espanya

A Espanya es desenvolupa aquest camp d’entrenament per als anomenats "ciberguerrers", els combatents en el camp de batalla, així com per a oficials sense aquesta especialitat però que integren una cadena de comandament que s’ha de veure molt afectada pels ciberatacs. En aquesta cadena de comandament, també els polítics. El ciberespai, aquest territori humà que l’OTAN va declarar el 2016 com a cinquè domini militar, influeix en totes les altres àrees de la defensa: terra, mar, aire i cosmos. Amb la xarxa informàtica bloquejada no funcionen armes, infraestructures, comunicacions d’un exèrcit... "És un domini cada vegada més present en tots els dominis", explica l’enginyer de telecomunicacions Luis José García de la Iglesia.

Guerra híbrida

Aquest expert és el director del mercat de ciberdefensa d’Indra. La companyia espanyola ha creat el Cyber Range Clasificado, que internament anomenen HyCob. Les sigles corresponen a la denominació hybrid cyber operations battlelab. En tots els exèrcits de l’OTAN ja hi ha comandaments de ciberdefensa, com a l’espanyol, però no camps de maniobres. HyCob és la primera plataforma d’ensinistrament per a la ciberguerra total i està pensada per establir-se en el Comandament Conjunt del Ciberespai, a la base militar madrilenya de Retamares.

Aquesta novetat no es desenvolupa pas en un moment qualsevol. El cap d’Estat Major de l’Aire, general Francisco Braco, ha dit que "no estem en guerra, però tampoc en pau". L’eina neix per ensinistrar militars a la zona grisa, que és, com diu l’enginyer Santiago Urbano, "un camp, la guerra híbrida, en què no s’ha declarat mai la guerra entre estats, però les accions són allà".

Urbano és el director de producte HyCob, per al qual Indra ha tingut aliances i col·laboradors entre empreses i start-ups espanyoles. "Només espanyoles, de fet, per l’aspecte delicat d’aquesta matèria", reflexiona. És qüestió de sobirania estratègica. Però l’ús pot ser multinacional: "Oferim a l’OTAN una capacitat que farà servir tota l’Aliança i països de l’Aliança", proposa García de la Iglesia. Fins ara firmes privades han anat desenvolupant tecnologies per entrenar àrees concretes, com la informàtica forense o el hacking, però aquests intents no cobreixen la necessitat actual a l’OTAN. "L’objectiu dictat per l’Aliança era conduir operacions en el ciberespai el 2030", recorda Urbano.

Per edificar aquest camp de ciberoperacions, els enginyers del seu equip han pres nota de tota mena d’episodis de ciberatac de grups coneguts i no tan coneguts, "accions de grups criminals que serveixen com a base per planejar com seria una operació militar contra ells", explica. És informació que ha arribat al projecte com a fruit d’una col·laboració publicoprivada.

En la creació d’aquest camp de maniobres virtual, que intenta reproduir la ciberguerra (o sintètica) i la guerra material (o cinètica) amb el màxim d’exactitud, hi han participat, en un esforç multidisciplinari, enginyers civils, militars retirats i militars en actiu que aporten les seves experiències.

Aquests militars són els membres de la unitat de creació més recent de les Forces Armades, els soldats de les quals, però, "estan en guerra des del moment de la seva fundació", com va recordar el cap d’Estat Major de la Defensa (Jemad), almirall Teodoro Esteban López Calderón, en la clausura de les jornades recents STIC convocades pel CNI i el Comandament Conjunt de Ciberdefensa a Madrid.

Notícies relacionades

Miguel Ángel Gallardo: "Val la pena ser candidat perquè val la pena Extremadura"

El Govern amplia fins a 235 milions la llei de barris per renovar 20 zones

"Entre els països amb capacitats de ciberdefensa, Espanya és al capdavant en doctrina i en capacitats", assegura García de la Iglesia. Europa disposa d’un Centre de Ciberconsciència Situacional, però al territori de l’OTAN no hi ha un simulador de missions multidomini d’aquestes característiques.

Una unitat militar en acció, en una ofensiva o parant un atac, dependrà de la informació que li proporcionin les seves ràdios de programari, els seus radars, els sensors dels drons, els pilots d’observació... però, si un ciberatac deixa cega la unitat, sense comunicacions ni senyals, "l’alt cap ha de saber valorar si paga la pena continuar endavant o avortar l’operació", explica l’executiu d’Indra. És una altra necessitat clau que mira de solucionar el Cyber Range Clasificado per a un escenari sense canonades, sense filats ni bombardejos, però en què tot això es preveu.