L’UCO i la UDEF sembren dubtes de corrupció en el rescat de tres empreses

Va ser el 3 de juliol del 2020 quan el Govern de Pedro Sánchez va aprovar el reial decret llei de mesures urgents per recolzar la reactivació econòmica, amb el qual va crear el Fons de Suport a la Solvència d’Empreses Estratègiques, que pretenia donar estabilitat a societats que patien les conseqüències de la pandèmia.

Tribunal de Comptes

Per gestionar aquests fons, l’Executiu va concebre el Consell Gestor del Fons de suport a la solvència d’empreses estratègiques, dependent de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). I des d’aquesta empresa pública es van concedir préstecs a diferents empreses que pretenien esquivar la crisi que va provocar la covid. El total d’operacions aprovades va ascendir a 3.256 milions d’euros. Aquests préstecs hauran de ser reintegrats fins a 2029 segons els acords de finançament subscrits amb la SEPI.

En aquest sentit, el Tribunal de Comptes va concloure el setembre del 2024 que la SEPI "va aplicar de manera adequada la normativa quant al compliment d’aquests requisits i a les seves condicions de finançament". No obstant, les investigacions portades a terme pels cossos policials han evidenciat irregularitats en les tres operacions que s’analitzen a dos jutjats i en el Tribunal Suprem.

La investigació de l’UCO apunta que una trama autodenominada en eusquera "Hirurok" [Nosaltres tres], composta per la lampista del PSOE Leire Díez, l’expresident de la SEPI Vicente Fernández Guerrero i l’empresari basc Antxon Alonso, que segons els investigadors era soci de l’exsecretari general socialista Santos Cerdán en l’empresa Servinabar 2000, hauria percebut amb la mercantil Mediacions Martínez SL almenys 114.950 euros per la seva "intermediació" en el rescat de 113 milions d’euros a la firma basca Tubos Reunidos.

Les indagacions assenyalen que la mateixa Díez, que va ser contractada per les empreses públiques Enusa i Correos, hauria percebut uns 21.000 euros del mateix Fernández Guerrero que haurien sigut camuflats en la venda d’un cotxe. Precisament, el que fos president d’Enusa durant el pas de Leire Díez per aquesta mercantil, el valencià José Vicente Berlanga, es troba investigat en la causa, segons va informar el diari Levante.

"En el referit a Fernández Guerrero, la investigació llança fins aquest moment l’assignació d’almenys 49.350 euros, a través d’una sèrie de transferències i ingressos en efectiu. Finalment, es considera necessari assenyalar en aquest punt que, entre l’1 de juny del 2021 i el 12 d’abril del 2023 es va trobar contractat a Servinabar, període en què va percebre provinent d’aquesta societat 128.092 euros", especifica una resolució de 13 de desembre, a la qual ha tingut accés aquesta redacció.

La detenció per part dels agents de la UDEF de l’amo de la companyia aèria Plus Ultra, Julio Martínez, del seu número dos, Roberto Roselli; i de l’empresari Julio Martínez Martínez obre una incògnita sobre el pagament de 53 milions per part de la SEPI.

Segons la querella que va interposar en un primer moment Anticorrupció a l’Audiència Nacional, que ara investiga en secret la titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de Madrid, María Esperanza Collazos, els dirigents de la companyia podrien haver utilitzat els diners públics per blanquejar a França, Suïssa i Espanya "fons il·lícits procedents d’actes de malversació comesos per funcionaris a Veneçuela de molt alta quantia (procedents de programes de distribució d’aliments subsidiats i vendes d’or del Banc de Veneçuela)".

Fonts del cas expliquen a aquesta redacció que en aquest jutjat madrileny no només s’estaria analitzant aquest presumpte blanqueig, sinó que existeixen altres línies d’investigació. Víctor Ábalos, el fill de José Luis Ábalos, a presó provisional des del 27 de novembre, ha denunciat les suposades pressions exercides per l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero perquè el rescat es portés a terme. En una entrevista concedida a Vozpópuli va assegurar que el seu pare no va conèixer fins que va arribar el Consell de Ministres un assumpte que depenia del seu ministeri: atorgar a Plus Ultra la condició d’empresa estratègica, que era un requisit sense el qual no podia rebre l’ajuda.

L’escrit d’acusació que va presentar al Suprem el fiscal cap d’Anticorrupció, Alejando Luzón, pel cas del 'pelotazo' de les mascaretes al·ludeix de forma expressa a la decisió del Consell de Ministres de 3 de novembre del 2020 de concedir dos préstecs a l’aerolínia Air Europa per 475 milions a través del Fons de Suport a la Solvència d’Empreses Estratègiques (FASEE), gestionat pel Consell Rector presidit pel president o pel vicepresident de la SEPI.

"En l’esmentat rescat va ser rellevant la intervenció prèvia de José Luis Ábalos que, al marge de l’oportunitat o la procedència de l’operació, va atendre els interessos de Víctor de Aldama", especifica Luzón, que assegura que l’exministre va ser recompensat per aquesta actuació.

"Alt valor estratègic"

Notícies relacionades

Polarització en les preferències dels pactes a Extremadura

Sánchez admet errors amb el protocol d’assetjament del PSOE

En concret, acusa Ábalos de promoure, "a petició d’Aldama, la publicació d’una nota de premsa per part del ministeri del que era titular, de la redacció de la qual es va encarregar el secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge, Pedro Saura. La nota va ser emesa el 8 d’agost del 2020 i en ella s’anticipava la posició favorable del Govern i s’expressava el progrés de les gestions perquè l’aerolínia Air Europa obtingués el corresponent finançament públic", assenyala el document, que acaba concloent que aquesta comunicació "va tenir un alt valor estratègic per a Air Europa, ja que va venir a tranquil·litzar als seus creditors al mostrar que estava encarrilat el rescat que garantiria el futur de l’aerolínia".

A canvi de l’actuació de José Luis Ábalos, "Aldama es va fer càrrec del pagament de l’estada en un xalet vacacional a Marbella, Vila Parra, del qual havien de gaudir el ministre i la seva família. [...] La renda es va estipular en 9.800 euros", que haurien sigut abonats pel comissionista, que al seu torn va rebre un total de 12.100 euros mensuals de la matriu de l’aerolínia, Globalia, entre novembre de 2019 i novembre del 2020.