El TS condemna García Ortiz per delinquir per rebatre una mentida

La sentència, que també el condemna a multa de 7.200 euros i a indemnitzar González Amador amb 10.000 euros, considera provat que va ser ell o algú del seu entorn qui va filtrar a la cadena SER el correu en el qual González Amador admetia la comissió de dos delictes. El tribunal, que diu estar "jutjant un fet concret, no una trajectòria en una carrera estretament lligada a l’Administració de Justícia, amb una brillantor i una dedicació que no passen desapercebudes", té en compte que aquest fet obeïa, segons les explicacions que ell mateix va oferir, "amb el desig prevalent, cosa que no anul·la la seva antijuridicitat, de sortir en defensa del prestigi de la institució que representava, tot i que equivocant-se en la forma i incorrent en un excés que activa el marc penal". "Era totalment prescindible donar publicitat a aquest escrit estrictament confidencial redactat per un lletrat en l’exercici de les seves tasques defensives", afirma la sentència.

El tribunal compara les dades reservades de González Amador amb el metge que no pot confirmar que algú té una malaltia de transmissió sexual, tot i que ho sàpiga el seu entorn, i remarca que "informar l’opinió pública no és intervenir en polèmiques mediàtiques assumint el sacrifici dels drets que assisteixen a qui comunica al fiscal la seva voluntat d’arribar a un acord de conformitat". Els magistrats afirmen que hi havia moltes possibilitats per "reaccionar contra una notícia falsa sense exposar l’acusat davant l’opinió pública com a delinqüent confés d’un fet sotmès a enjudiciament".

Els vots particulars

La sentència, de 181 folis i que arriba a 233 gràcies al vot particular de les magistrades Susana Polo i Ana Ferrer, sustenta la condemna tant en la filtració el 13 de març del 2024 del correu del 2 de febrer del 2024 amb el qual l’advocat de González Amador proposava a la fiscalia un pacte de conformitat amb reconeixement de dos delictes fiscals, com en la publicació el dia 14 al matí de la nota informativa en la qual el Ministeri Públic recollia aquest correu, inclòs el reconeixement dels dos delictes.

Respecte a la filtració del correu electrònic, el tribunal conclou que hi ha un "quadre probatori sòlid, coherent i concloent" que porta necessàriament a afirmar que "va ser l’acusat, o una persona del seu entorn immediat i amb el seu coneixement, qui el va entregar per a la seva publicació" en la SER. Quant a l’autoria de la nota informativa, el mateix García Ortiz ha reconegut la seva intervenció que va ratificar la directora de Comunicació de la fiscalia, indica la sentència.

El correu i la nota de premsa

Per al tribunal, "la divulgació" delictiva "es va materialitzar tant per la filtració del correu com per la publicació de la nota informativa, que constitueixen, segons el parer de la Sala, una unitat d’acció". Segons el seu criteri, el comunicat "oficialitza" la filtració que va començar amb el correu.

Els magistrats del Suprem declaren que el fiscal general "no pot respondre a una notícia falsa mitjançant la comissió d’un delicte de divulgació de dades reservades, que podria produir una lesió del dret de defensa i a la presumpció d’innocència que la fiscalia ha de garantir". A més, la sentència remarca que sobre García Ortiz "pesava un reforçat deure de reserva i confidencialitat que va trencar sense justificació".

"El deure de confidencialitat del fiscal general de l’Estat –en termes generals, de qualsevol funcionari del ministeri fiscal– no desapareix pel fet que la informació que ell coneix per raó del seu càrrec ja hagi sigut objecte de tractament públic", indica la resolució, que nega un dels pilars de la defensa, segons el qual els mitjans –com van declarar diversos periodistes en el judici– tenien el correu en qüestió abans que el mateix García Ortiz. Per als magistrats això "no neutralitza" aquest deure de confidencialitat, firmat entre la fiscalia i l’advocacia en el protocol corresponent i com recull la directiva europea concernent.

Segons els magistrats, el correu que proposava un pacte de conformitat al fiscal "va ser comunicat des de la Fiscalia General de l’Estat, amb intervenció directa, o a través d’un tercer, però amb ple coneixement i acceptació per part de García Ortiz, al periodista de la cadena SER Miguel Ángel Campos, fet que va permetre que, en el programa Hora 25, es difongués l’avançament informatiu (23.25 hores) que afirmava: "L’advocat del nòvio d’Ayuso va oferir a la fiscalia arribar a un pacte en el qual es declara culpable per evitar el judici". A les 23.51 hores es va publicar en la web el correu per primera vegada.

Notícies relacionades

Suprems prestidigitadors

Una conducta que ens fa serfs

Des de la fiscalia, a més, es preparava la nota que es va difondre a les deu del matí de l’endemà. En aquest punt, els magistrats donen total credibilitat a la fiscal superior de Madrid, Almudena Lastra, en detriment de García Ortiz, perquè en el judici va declarar que, quan en una de les seves insistents trucades li va preguntar directament si ho havia filtrat ell, ell li va respondre amb un "això ja no importa".

La sentència també es mostra molt crítica tant amb la decisió de García Ortiz d’esborrar el seu telèfon, de la qual diu que no tenia cobertura, com amb la seva decisió de no contestar a les acusacions. "Que l’acusat pot declarar o guardar silenci forma part del marc constitucional que l’empara. Quan l’acusat impedeix que el seu testimoni sigui prestat sota les exigències del principi de contradicció, el valor probatori de les seves respostes es ressent de manera més que comprensible", conclou la resolució.