La Constitució arrossega deu intents fallits de reforma en el seu mig segle

Fa uns mesos, el Govern va posar sobre la taula el blindatge de l’avortament en la Constitució. La intenció, va explicar la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, era introduir un nou article, el 43.4, per reconèixer "el dret de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs". L’avantprojecte, que està en fase d’informe, no prosperarà. El PP, imprescindible per arribar a la majoria necessària de tres cinquens de les Corts, ja ha deixat clar que s’hi oposarà. Aquesta no és l’única proposta que s’ha quedat pel camí.

L’Executiu de Pedro Sánchez, el 2019, va elevar una iniciativa per limitar els aforaments de diputats, senadors i membres del Govern als "delictes comesos en l’exercici de les funcions pròpies del càrrec". Mai es va tramitar. Aquesta és només una de les 13 reformes de la Constitució que s’han presentat en els últims 47anys, 11 d’aquestes impulsades a partir del 2011. De totes, només tres s’han aprovat, una va ser rebutjada i la resta, directament, van caducar o fa anys que estan oblidades en un calaix. Però ¿què més proposaven?

A l’esquerra del PSOE

A excepció de les tres reformes que han tirat endavant, les quatre iniciatives per modificar la Carta Magna que han partit de l’impuls dels grups parlamentaris ho han fet amb les formacions a l’esquerra del PSOE. Primer d’Esquerra Unida i després d’Unides Podem. En dues ocasions van mirar de revertir els canvis fets en l’article 135 de la Constitució, després de la crisi econòmica, per incloure-hi l’obligació imposada per Europa de l’estabilitat pressupostària. Les dues propostes plantejaven establir com a prioritat la despesa en serveis públics i no el pagament del deute.

Les altres dues tenien a veure amb el sistema electoral. El 1995 van intentar concedir el sufragi passiu –poder presentar-se a les eleccions– als estrangers en els comicis municipals. El 2013 van posar sobre la taula una reforma molt més ambiciosa. Volien acabar amb les circumscripcions provincials en les generals i passar a circumscripcions autonòmiques; eliminar el llindar mínim de 5% dels vots per tenir representació al Congrés; que tots els senadors fossin elegits pels parlaments autonòmics, i reforçar l’ús de referèndums vinculants.

Les comunitats autònomes

Notícies relacionades

La corrupció desanima les federacions del PSOE

La reconciliació de Junts i el PSOE depèn de la tornada de Puigdemont

No eren els únics que pensaven així en aquest últim punt. Un any després, la Junta General del Principat d’Astúries va aprovar una proposició de reforma de la Constitució que va enviar al Congrés. La intenció era ampliar l’ús de les iniciatives legislatives populars (ILP) –propostes per 500.000 ciutadans– a qüestions de caràcter orgànic i de reforma de la Carta Magna. També que el mateix nombre d’electors pogués sol·licitar un referèndum sobre decisions polítiques "d’especial transcendència" o per sol·licitar la derogació d’una llei.

El Parlament de Navarra va enviar igualment dues proposicions. Una per eliminar la referència constitucional a la "formació religiosa" i blindar "un sistema laic educatiu", i una altra per establir l’actualització de les pensions a l’IPC. El Parlament de les Illes Balears va sol·licitar reformar la Constitució perquè Eivissa i Formentera tinguessin cada una un representant al Senat, ja que actualment el comparteixen. I les Corts Valencianes van plantejar un canvi per poder recuperar el dret civil valencià. Fa anys que aquestes dues últimes i la d’Astúries agafen pols en un calaix.