Catalunya i Astúries assenyalen la soledat com la gran epidèmia del segle

Lluitar contra la soledat no desitjada, definida com "la gran epidèmia silenciosa del segle"; aprofitar la generació sènior, els més grans de 55 anys; i reforçar l’estat de benestar. Aquests són els principals reptes demogràfics a què s’enfronten algunes comunitats autònomes, com va quedar patent ahir a la taula rodona Demografía, longevidad, salud y cuidados: políticas para una sociedad del bienestar que va tenir lloc en el marc del fòrum Espanya 360.

Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya; Gimena Llamedo, vicepresidenta i consellera de Presidència, Repte Demogràfic, Igualtat i Turisme del Principat d’Astúries; i Juan Fernández, director del Centre d’Investigació Ageingomics de Fundació Mapfre, van debatre sobre les polítiques a seguir en aquests àmbits en una xerrada que va estar moderada per Gonzalo Martínez Peón, director de La Nueva España.

Doble realitat

"L’augment de l’esperança de vida (84,01 anys el 2024) és un èxit de l’Estat de benestar i un repte per a la societat, que s’ha d’adaptar a la nova realitat. A Catalunya ens enfrontem a una doble realitat: zones rurals despoblades i grans urbs amb nuclis de soledat no desitjada i desigualtat", va assenyalar Martínez Bravo. La consellera va explicar algunes de les polítiques aplicades per la Generalitat, liderada per Salvador Illa (PSC). Va destacar un projecte basat en la intel·ligència artificial que detecta quines persones poden estar en risc de patir soledat no desitjada, a més d’identificar potencials "persones protectores" capaces d’avisar davant diverses situacions de risc, com, per exemple, taxistes o farmacèutics, que podrien servir d’exemples.

Martínez Bravo va qualificar la soledat com "la gran epidèmia silenciosa del segle XXI", definició compartida per la resta de ponents. També va insistir a unir els àmbits social i sanitari i va reclamar "posar números a sobre de la taula, perquè és el moment de la planificació i la reflexió, com va passar amb el canvi climàtic".

Terra d’acollida

Llamedo va remarcar que, per al Govern asturià, liderat per Adrián Barbón (PSOE), "les polítiques de repte demogràfic són polítiques d’Estat". Va assenyalar que la realitat d’Astúries ha canviat en els últims anys, amb una comunitat que torna a guanyar població gràcies a la immigració, tot i que la baixa natalitat continua sent un desafiament. "Després de molts anys sent terra d’emigrants, ara també ens hem convertit en una terra d’acollida. A més, estem en xifres rècord de retorn d’asturians: 1.500 l’any passat. Creixem en població per sobre de la mitjana espanyola", va afirmar. Llamedo va vincular aquestes dades al "moment de la regió", que avança "en activitat econòmica i en qualitat de vida amb polítiques transversals i integrals", cosa que converteix Astúries en "una terra atractiva per anar-hi a viure i a treballar".

Notícies relacionades

¿Hi ha una ‘alerta ultra’ a Catalunya?

El socialista proscrit

Sobre la soledat no desitjada, va explicar que els problemes més importants es detecten a les zones urbanes, on els ajuntaments exerceixen un paper essencial, i va defensar la necessitat d’"una reflexió col·lectiva". També va qualificar l’augment de l’esperança de vida com un exemple d’"èxit social".

Juan Fernández, de Fundació Mapfre, va aprofitar per posar en valor "el potencial" que té la generació sènior, formada per les persones que superen els 55 anys. "Cal aprofitar les persones que volen continuar contribuint. Hem de facilitar que els que vulguin continuar sent actius després de la jubilació ho puguin fer", va concloure Fernández.