Els casos Cerdán, Ábalos i Almeria desvelen el baix control dels partits

A Alberto Núñez Feijóo, un dirigent de qui penja l’etiqueta de la fotografia fa trenta anys amb el narco Marcial Dorado, amb què una vegada i una altra l’ataquen Sánchez i tots els seus portaveus, presumeix en públic i en privat d’haver-se portat sempre no solament amb honradesa i netedat en la seva ja dilatada trajectòria política, sinó fins i tot amb un escrúpol màxim. I ja des de la seva etapa en els primers governs del Partit Popular (PP) com a director de l’Insalud, primer, i de Correus, després, passant pel temps que va exercir com a conseller d’obres públiques de la Xunta en l’últim govern de Manuel Fraga.

Amb aquesta perspectiva s’explica en el seu entorn la sorpresa per les últimes revelacions de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) sobre Cerdán. En l’època de conseller, diuen els que el coneixen bé, no tenia objeccions a demanar i indagar sobre algun càrrec públic del seu departament simplement per haver-lo vist amb un cotxe d’alta gamma. I per això no entendria que Sánchez no estigués al corrent de la conducta dels seus dos últims secretaris d’Organització, per a qui ja hi ha, en el cas d’Ábalos, una petició de condemna de la Fiscalia de 24 anys de presó.

La primera prova

Ara, al líder dels populars li ha esclatat el primer gran cas de corrupció intern des que va arribar a Gènova el 2022, amb la detenció del president de la Diputació d’Almeria, Javier Aureliano, que aquest divendres mateix va renunciar al càrrec vint-i-quatre hores després d’haver quedat en llibertat amb càrrecs per un cas que afecta també el seu número dos, Francisco Giménez, i que està relacionat, igual que passa amb Ábalos, amb la compra de mascaretes durant la pandèmia.

Tant Feijóo com el president de la Junta d’Andalusia i líder del PP en aquesta comunitat, Juan Manuel Moreno, han presumit d’una reacció ràpida apartant els dirigents imputats i també de no carregar contra els que els investiguen, com, segons el parer dels conservadors, sí que fa el PSOE. La pregunta, com en el cas de Ferraz, és si es van extremar tant els controls per no impedir la implicació de tot un president de Diputació, en una província que és un important feu popular en una comunitat que va ser hegemònicament socialista fins fa tot just set anys.

Auditories i codis ètics

Tampoc des del punt de vista orgànic es va actuar a Ferraz per elevar els estàndards de manera qualitativa, atès que el reforç de les auditories externes i dels codis ètics no es van aprovar fins que hi va haver un comitè federal al juliol. Després del primer demolidor informe de l’UCO que ja detallava les operacions de comissions a canvi d’obra pública. Entre els nous mecanismes preventius destaquen les inspeccions aleatòries, l’obligació de presentar una declaració de béns i activitats davant les comissions d’ètica i garanties autonòmiques o l’actualització del portal de transparència del partit amb la informació econòmica i pressupostària de l’organització. Amb tot, la trama funcionaria a ple rendiment, segons els agents de la Guàrdia Civil, gairebé des del mateix moment en què va tirar endavant la moció de censura amb què Sánchez va arribar a la Moncloa, el 2018.

L’Executiu també ha deixat al calaix la reforma de la llei de finançament de partits, que va incloure en el pla de regeneració democràtica. Plasmada posteriorment en el pla anual normatiu del 2025, el projecte de l’Executiu ni tan sols s’ha portat en primera volta al Consell de Ministres. La prova de foc per calibrar una mínima entesa entre el PP i el PSOE per fer passos contra la corrupció serà la llei de lobbies, amb una ponència que va arrencar aquesta setmana i s’espera votar abans d’acabar l’any.

Sense acord possible

El PSOE i el PP s’espolsen les responsabilitats in vigilando en els casos respectius de corrupció, mentre el seu principal objectiu consisteix a encoratjar el foc encreuat. Un i tu més que allunya encara més qualsevol possibilitat d’esbossar un pacte d’Estat per aturar la xacra de la corrupció, tot i sistemàticament assolar els dos grans partits. La corrupció és l’arma llancívola per antonomàsia i l’element central de la confrontació política. Els socialistes no van trigar, així, a agafar-se al cas Almeria, per contraatacar contra els populars. "La investigació es feia des de fa cinc anys", repliquen per posar en dubte que durant aquest temps el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, ho sabés i el mantingués al seu lloc imputat.

A la Moncloa i Ferraz es justifiquen sobre la trama del cas Koldo pel fet que, segons detalla l’UCO, era "molt sofisticada" i, per tant, "molt difícil de detectar". Quant a l’Administració general de l’Estat, apunten que no hi ha indicis de contractes irregulars. Després de la revisió dels contractes investigats, fins i tot continuen mostrant confiança en els mecanismes per a la contractació pública, sense deixar d’esmentar el paper de supervisió d’actors com ara els interventors, presents en les meses de contractació. Des del punt de vista orgànic, els socialistes argumenten la falta de sospites per la vida "monacal" que portaria Santos Cerdán.

Des de la direcció socialista es conformen després de l’últim cop de l’UCO donant per "perimetrada" la trama i descartant que hi hagi més implicats. "En el partit hem investigat i no tenim informació que pugui comprometre el partit", assegurava el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, dijous. Després d’això insistia que "hem tornat a analitzar i estudiar tota la informació d’aquells anys i la informació que tenim és que si hi havia una trama que es corrompia no afectava el partit. Era de persones concretes".

Notícies relacionades

Feijóo adverteix Sánchez que els "mafiosos" es delaten entre ells

La pitjor tirania és la judicial

La màxima del Govern és que quan es coneixen els fets s’actua "amb contundència" i celeritat, sense esperar l’obertura d’una investigació. Fet que es retreu als populars, que els socialistes acusen de fer el ronso davant els casos de corrupció en les seves files. "Tolerància zero" davant "zero respostes", resumia Sánchez per replicar Feijóo l’última sessió de control al Govern dimecres.

Pel que fa al soci minoritari del Govern de coalició, Sumar, acusen el PP de bloquejar una part del paquet amb mesures anticorrupció que es va presentar el juliol passat.