El principi acusatori i el correu

La defensa del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortíz, va preguntar en la instrucció de la causa al jutge Ángel Hurtado quins delictes se li imputaven. En la declaració, el 30 de gener del 2025, de Pilar Rodríguez, cap de la Fiscalia de Madrid, Hurtado va explicar el "seu perímetre" dels delictes subjectes a investigació: la filtració de l’expedient de l’empresa Maxwell Cremona, propietat d’Alberto González Amador; la filtració del correu, el 13 de març del 2024, i la nota informativa de la Fiscalia del 14 de març per desmentir les versions difoses la nit del 13 per Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

Tanmateix, si es llegeix la interlocutòria del 15 d’octubre del 2024 per la qual la Sala d’Admissió del Suprem va decidir obrir causa contra el fiscal general de l’Estat, el perímetre, per dir-ho així , era un altre. Hi deia, després de reproduir íntegrament la nota de premsa i informar que diversos mitjans s’havien fet ressò del correu de Carlos Neira, advocat de González Amador, el següent: "De l’anterior es desprèn que, aparentment, no hi ha informació indegudament revelada, davant el coneixement públic dels fets, però de la instrucció [en el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ] i en concret de la declaració del fiscal de Delictes Econòmics que portava l’assumpte es desprèn que hores abans de la nota de premsa els correus entre el fiscal del cas [Julián Salto] i el lletrat de [González Amador] van ser revelats, estant en poder del fiscal general de l’Estat i la fiscal en cap provincial".

Sempre a partir d’aquesta frase, es descartava que la nota informativa era objecte de les diligències. Però no ha sigut així. La frase té a veure, segons ja informem, amb les objeccions que plantejava en aquells dies d’octubre del 2024 la magistrada ponent de la Sala d’Admissió, Susana Polo, qui no apreciava delicte de revelació de dades reservades en l’esmentada nota de premsa. Marchena, que presidia la Sala Penal i la Sala d’Admissió, l’hauria tranquil·litzat, segons versions ofertes per la ponent en privat, en el sentit que es farien unes diligències i que el cas s’arxivaria després.

I és veritat que la frase no és taxativa sobre la nota de premsa. Això té rellevància perquè el fiscal general de l’Estat va assumir la responsabilitat d’aquesta nota i es va adreçar precisament al TSJM per sol·licitar que sent ell aforat s’enviés les diligències a la Sala Penal del Suprem.

El jutge Hurtado, segons hem apuntat, va entendre que la nota informativa del 14 de març del 2024 entrava dins de la seva competència i va preguntar per les vicissituds d’aquesta. Però va ser en el judici oral quan la famosa nota va ocupar un lloc protagonista. Si bé el president Martínez Arrieta va tallar amb vehemència que l’acusació preguntés sobre la Moncloa i els correus –ja va ser rebutjada la suposada ordre del Govern espanyol a la Fiscalia de difondre el correu que sostenia Hurtado per la Sala d’Apel·lacions– en canvi va deixar que la nota de premsa fos un dels temes estrella en què van indagar les acusacions. El tribunal d’enjudiciament no pot afirmar que el fiscal general de l’Estat va filtrar el correu del 2 de febrer del 2024. Perquè no té la prova que esperava trobar per fer-ho. Per això, obrirà més la porta que es va deixar oberta el 15 d’octubre del 2024: "Aparentment no hi ha informació indeguda revelada".

Doncs ara ressuscitarà aquesta nota a llum de la immediatesa que ha pogut exercir en el plenari del judici i valorar el que allà es va parlar sobre l’elaboració d’aquesta. Perquè aquí ja té agafat, per dir-ho així, el fiscal general de l’Estat.

En dret processal hi ha un pilar fonamental: el principi acusatori. Un ha de conèixer del que és acusat per poder defensar-se. Per això l’advocat de l’Estat va sol·licitar reiteradament al jutge Hurtado saber quins eren els fets contra ell. La vulneració del principi acusatori seria una de les bases per recórrer en empara davant el Constitucional. D’això es dedueix que la redacció de la sentència buscarà mostrar que si es condemna el fiscal general per ser l’autor de la nota això no seria una acusació sobrevinguda o extemporània.

Colpejar dues vegades

Notícies relacionades

Dimiteix més de la meitat de la direcció d’ERC a Barcelona

El llegat d’Ernest Lluch

Si bé la interlocutòria del 15 d’octubre del 2024 parlava dels "correus" filtrats, ni l’instructor va mostrar interès en la primera filtració, la del correu del fiscal Julián Salto a l’advocat de González Amador, el 13 de març del 2024. Sobre l’autoria d’aquesta filtració hi ha dues confessions: la de Miguel Ángel Rodríguez i de González Amador.

El tribunal ha aconseguit amb la difusió immediata i fulminant de la decisió tancar qualsevol indici de dubtes entre els membres, però sobretot copar l’agenda mediàtica. El que colpeja primer colpeja dues vegades. S’aprofita per difondre la condemna durant el temps que duri l’elaboració de la sentència.