El Govern "no comparteix" la decisió i prepara el relleu de García Ortiz en dies

El Govern al complet i el mateix Pedro Sánchez van reiterar durant tot el procediment la innocència de García Ortiz amb l’argument que "sempre ha defensat la veritat i perseguit el delicte", fins i tot quan s’estava produint el judici. Després de la sentència, l’Executiu va voler reconèixer igualment la tasca de García Ortiz "en defensa de la llei i la veritat en l’etapa que ha estat al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat".

En ple judici, l’Executiu es va mantenir enrocat en la innocència del fiscal general amb la interpretació que no hi havia "cap prova contra ell". La condemna és una pena de multa de 12 mesos amb una quota diària de 20 euros, que suma un total de 7.200 euros, així com dos anys d’inhabilitació especial per al càrrec que García Ortiz ocupa al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat.

El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, va acatar la sentència contra el fiscal general pel "deure legal de respectar" la decisió judicial, però va afegir que el Govern també té el "deure moral de dir públicament que no la compartim". A través d’una declaració institucional des del palau de la Moncloa, Bolaños va ratificar amb posat seriós que en els pròxims dies s’activarà el mecanisme per nomenar un substitut de García Ortiz, que ha sigut inhabilitat durant dos anys per revelació de dades reservades. "El Govern sempre ha cregut en la innocència del fiscal general de l’Estat i l’ha defensat. Avui, però, el Poder Judicial ha parlat i ha resolt aquesta causa", va apuntar per justificar la decisió de posar en marxa el seu relleu. Bolaños també va demanar que la "discrepància" del Govern no comporti una "desconfiança generalitzada en les institucions", particularment en la justícia. "Espanya és un Estat de dret amb garanties i recursos per dirimir les discrepàncies amb una decisió judicial", va assenyalar. Així mateix, va tirar un dard amb un missatge de defensa dels que "vetllen per l’aplicació de la llei i per garantir el dret dels ciutadans a rebre una informació veraç".

Finalment, Bolaños va carregar contra els que han posat en dubte al llarg d’aquest procés la tasca tant de periodistes com de fiscals que vetllarien per aquest dret a rebre informació veraç i aplicar la llei. Per això va justificar que el Govern "sempre defensarà el seu treball i el seu dret a exercir-lo amb garanties". I va afegir: "Estarem sempre al seu costat".

La sentència condemnatòria contra García Ortiz va agafar el ministre de Transformació Digital, Óscar López, sortint d’un acte públic. "Quan la llegeixi, la valoraré", va apuntar als mitjans. I tot seguit va dir: "Em mossegaré la llengua i seré prudent", responent a la pregunta de si s’esperava aquesta decisió. Una prudència que va durar poc a la Moncloa, que es va mostrar contrària a la decisió.

Tensions contínues

Sense caure directament en les acusacions de guerra bruta judicial o lawfare, la fórmula utilitzada per Bolaños al dir que "el Govern té el deure legal de respectar la decisió, però també el deure moral de dir públicament que no la comparteix", va visibilitzar un nou xoc institucional amb el poder judicial i engrandeix una disputa entre poders que ve de lluny i ha tingut en l’aplicació de la llei d’amnistia un dels principals capítols.

Notícies relacionades

Rosa Lluch: "Quan reivindiquen Lluch per acusar el PSOE ens fan mal"

L’advocat de Pujol demana que no sigui jutjat partint del parer del metge

Les tensions durant tot el procediment, després de la decisió de l’Executiu de no forçar la sortida de García Ortiz, es van revelar ahir. Sense conèixer-se encara el text de la sentència completa, l’Executiu no va trigar a reaccionar mostrant la seva discrepància, i algunes veus de pes en el partit, com la del portaveu al Congrés, Patxi López, van titllar el procés d’una "autèntica vergonya".

El primer episodi de fricció amb l’alt tribunal ja va tenir lloc la passada legislatura, després del demolidor informe contra els indults als condemnats del procés. Malgrat això, el Govern va mantenir el seu full de ruta i va portar la mesura de gràcia al Consell de Ministres, cosa que part de la judicatura va interpretar com a menyspreu al criteri del Suprem i a la separació de poders. Un conflicte de legitimitats que es va estendre després amb la reforma del Codi Penal del 2022 per suprimir el delicte de sedició i rebaixar el de la malversació.