Espanya busca el seu gran museu sobre la dictadura a l’estil d’Alemanya i Xile

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, el va visitar l’abril i passat el va posar com a exemple "del compromís i l’obligació" del Govern d’Espanya d’aixecar un projecte de memòria similar. S’emmarcaria en la llei de memòria històrica (2007) i en la llei de memòria democràtica (2022). En aquesta última es preveu un "Centre de la Memòria Democràtica" estatal "amb la finalitat de salvaguardar la dignitat de les víctimes de greus violacions de drets humans i promoure la memòria democràtica, els drets humans i els valors democràtics". Seria un pas més després de la ressignificació de la vall de Cuelgamuros, antic Valle de los Caídos, d’on el Govern va decidir treure el cos de Franco el 2019. Allà s’ha proposat crear un centre d’interpretació sobre la Guerra Civil i la dictadura.

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, el departament del qual és l’encarregat d’impulsar el projecte, va assegurar el 2024 que Madrid seria la ciutat triada. No obstant, res fa veure que hi hagi un gran museu nacional sobre el franquisme i la dictadura en marxa. Sí que hi ha projectes substancials que caminen en aquesta direcció.

"Està prevista la Capsa de la Memòria, com a seu del Centre d’Exposicions de la Memòria Democràtica, al carrer d’Argumosa, 41, darrere del Museu Reina Sofia", informen des del Ministeri de Memòria Democràtica. "Ja s’ha tret a concurs públic d’idees i s’ha adjudicat a un equip d’arquitectura. S’està duent a terme el procés d’adjudicació de les obres. Seria per al 2027".

Però aquest no és el gran museu previst en la llei, per al qual no es coneixen terminis ni lloc. "Amb el temps necessari, es posarà en marxa", afegeixen les mateixes fonts. "Amb la Capsa de la Memòria tindrem un gran espai per a exposicions i un centre de reunions. L’altre espai complirà les funcions més habituals d’un museu. Tots dos són complementaris". Cultura ha preferit no comentar aquest centre per ser responsabilitat del de Torres.

Al món

El de Xile no és l’excepció, sinó la norma entre els països que han deixat enrere dictadures. A Berlín, el museu Topografia del Terror és un memorial sobre l’auge del nazisme, la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust. El van aixecar sobre el terreny on van ser els quarters generals de la Gestapo i les SS durant el règim nazi (1933-1945). Mostra com l’aparell de seguretat del Tercer Reich va portar a terme la persecució i l’assassinat de milions de persones a Alemanya i Europa, així com els posteriors judicis de Nuremberg.

L’Espai Memòria i Drets Humans de l’Argentina està situat a l’antiga seu de l’Escola de Mecànica de l’Armada (ESMA) de Buenos Aires, un centre clandestí de detenció, tortura i extermini de dissidents polítics durant la dictadura militar (1976-1983). El lloc forma part actualment de la Llista de Patrimoni Mundial per a la Memòria de la Unesco. Ara, el Govern de Javier Milei ha tancat el centre cultural que funcionava dins del lloc i ha retallat els seus fons.

A Montevideo (Uruguai) hi ha el Museu de la Memòria (MUME) sobre la dictadura civicomilitar (1973-1985), ubicat a l’antiga torre del dictador vuitcentista Máximo Santos. I a Portugal es va obrir un museu sobre la repressió i la resistència contra la dictadura a Lisboa (Museu do Aljube).

Notícies relacionades

Illa pressiona Junts perquè avali el nou model de finançament

Feijóo retreu a Sánchez la "claveguera" de Ferraz

Els països que van viure dictadures comunistes també han creat centres de memòria per tot Europa. A Budapest (Hongria) hi ha l’anomenada Casa del Terror de les Dictadures, que està situada a l’antiga seu de la policia secreta col·laboracionista nazi i més tard de la comunista.

A Lituània, el Museu de les Ocupacions i la Lluita per la Llibertat de Vílnius és a l’antiga seu del KGB, el servei secret de la Unió Soviètica. Està dedicat a la dictadura totalitària sota l’URSS i als partisans que s’hi resistien.