Hisenda proposa a les autonomies un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB

Però també va advertir al PP, i indirectament a Junts, que, en cas de tombar-ho al Congrés, obligaran els governs autonòmics –la majoria liderats pels populars– a un ajust fiscal de 1.750 milions d’euros l’any que ve i 5.485 milions entre el 2026 i el 2028. Una possibilitat que no es va mostrar optimista d’evitar: "És una consigna de partit –amb referència al PP–. Hi votaran en contra, perjudicant els seus territoris i ciutadans".

Tot i que existeixen certs dubtes legals, Montero va afirmar que "les lleis" estableixen que, si no s’aprova a les Corts el nou camí fiscal que el Consell de Ministres aprovarà avui, les autonomies hauran de tenir equilibri pressupostari (dèficit zero) en els pròxims exercicis.

I va recordar que ja l’any passat les comunitats governades pel PP, que ahir van votar en contra de la proposta del Govern en el Consell de Política Fiscal i Financera, es van abstenir en la votació del camí fiscal que plantejava l’Executiu central i posteriorment el grup parlamentari popular al Congrés hi va votar en contra, cosa que junt amb els vots de Vox i Junts va provocar que decaigués la proposta.

"Nul esforç"

La també vicepresidenta primera, en aquesta línia, es va esforçar a argumentar que el nou plantejament de camí fiscal és millor per a les comunitats, a les quals es demana un "nul esforç", que per al Govern. "En tot el període, les comunitats no hauran de fer cap esforç afegit. Realitzaran l’esforç l’Administració central i la Seguretat Social", va argumentar. Així, va destacar que l’Executiu s’ha fixat reduir el seu dèficit del 2,2% del 2025 a l’1,8% l’any que ve, l’1,5% el 2027 i l’1,4% el 2028.

De l’1,8% de dèficit del 2026, va afegir, 1,4 punts percentuals (més de 23.000 milions d’euros) corresponen a les transferències que haurà de fer a la Seguretat Social per complir els acords del Pacte de Toledo. Quant als 0,4 punts restants, va destacar que inclouen la previsió d’ingrés de l’impost a la banca, però que ha recordat que els 1.500 milions que es preveuen recaptar es transferiran a les comunitats i equivalen a 0,1 punts addicionals. A la pràctica, va defensar, l’objectiu de dèficit per a l’Administració central de l’Estat seria del 0,3%, davant el 0,2% de les autonomies (0,1% de dèficit i un 0,1% més per l’ingrés de l’impost a la banca).

En la mateixa línia, Montero va anunciar que les entregues a compte del sistema de finançament autonòmic que rebran les comunitats l’any que ve s’han revisat a l’alça a un rècord de 157.731 milions, un 7% més que el 2025. Si s’inclou la liquidació pendent de 2024 (13.506 milions), els governs regionals rebran 170.300 milions, un 7,7% més i també un màxim històric. "No és una cosa caiguda del cel, es deu a la bona evolució econòmica", va dir Montero després d’apuntar que la suma de l’increment de les entregues a compte i la possibilitat d’incórrer en un dèficit del 0,1% suposa "més capacitat de despesa" per a les comunitats.

La ministra, així mateix, va apuntar que la regla de despesa s’elevarà del 3,2% del 2025 al 3,5%, per baixar després al 3,4% el 2027 i el 3,2% el 2028. Es tracta d’una variable molt important, ja que les noves regles fiscals europees hi posen més focus que en el compliment del dèficit, com estava passant abans. A més, les comunitats que no compleixin la regla de despesa no podran elevar el seu dèficit al 0,1% previst.

Tràmit previ

Notícies relacionades

Els republicans assumeixen el calendari de Montero tot i el retard

Pendents del Congrés

L’aprovació del camí d’objectius de dèficit i deute d’aquest trienni per a cada un dels diferents nivells de l’administració pública (Estat, Seguretat Social, autonomies i corporacions locals) constitueix el tràmit previ per poder avançar en l’elaboració dels Pressupostos per al 2026. El Govern té majoria en el Consell de Política Fiscal i Financera, amb la qual cosa la seva proposta va tirar endavant malgrat el rebuig de les autonomies governades pel PP. Una vegada superat aquest tràmit, el Consell de Ministres aprovarà avui l’esmentat camí fiscal i el límit de despesa no financer (conegut com a sostre de despesa).

Els objectius d’estabilitat pressupostària passaran després al Congrés, on s’hauran de votar (no així el sostre de despesa). Si són rebutjats en una primera ocasió, la llei d’estabilitat pressupostària estableix que el Govern n’ha de presentar per segona vegada un de nou o el mateix camí en el termini d’un mes. Montero ha previst que aquesta segona votació tindria lloc abans de final d’any. En cas d’un segon rebuig, la llei estableix que els projectes de pressupostos de les diferents administracions s’han de confeccionar sobre la base dels objectius vigents.