L’empresariat català s’allunya de Junts després de la ruptura amb el PSOE

L’anunci de Junts ha eixamplat la bretxa existent entre els hereus de Convergència i el seu històric aliat, els despatxos del poder econòmic català. L’aritmètica parlamentària fruit de les eleccions del 2023 va fer que aquests dos mons, les relacions del qual s’havien deteriorat arran del procés, es retrobessin. Patronals i empresaris van veure en el partit un possible aliat per evitar que l’autodenominada majoria progressista imposés una agenda més a l’esquerra, mentre que als postconvergents aquesta aliança els va servir per guanyar protagonisme i diferenciar-se de la resta de socis de la investidura.

El Pacte de Brussel·les

El màxim exponent de l’entesa va ser el fracàs de la reducció de la jornada laboral, després d’una àmplia desfilada d’agents econòmics a Waterloo, fet important també per a Puigdemont per recuperar rellevància política després d’anys a Bèlgica. Ara, però, l’enterrament del conegut com a Pacte de Brussel·les redueix les possibilitats que els sectors econòmics vegin ateses les seves peticions al Congrés. "Denunciem la incapacitat de fer alta política i arribar a consensos en el que és troncal per als interessos del país, per això aquesta ruptura ens incomoda", diu un destacat representant empresarial.

"Cada un té els seus interessos però una sociovergència arreglaria moltes coses i sense Junts la política del Govern està segrestada per partits com Sumar o els Comuns", lamenta, amb referència al Congrés, però també al Parlament, on els postconvergents descarten arribar a qualsevol mena d’acord amb el Govern de Salvador Illa.

"En temes com l’habitatge o la fiscalitat hi ha una majoria al país que se situa en posicions de centre, però els companys de viatge del Govern són partits d’esquerres, i aquest és el drama de l’empresariat", afegeix una altra veu. La mateixa font subratlla que, tot i que "els programes dels socialistes, Junts i fins i tot del PP coincideixen en molts assumptes, com que tenen interessos electorals superiors, no s’hi posen".

Un altre representant del teixit econòmic recorda, en relació amb aquesta ruptura, que "seria bo un entorn legislatiu estable i previsible", una cosa que no ha abundat en aquesta legislatura a causa del còctel de socis de Sánchez: "Hem vist pocs processos legislatius transversals que hagin acabat en lleis, per això cal estar pendent de decrets i això no permet la tranquil·litat que desitjaria l’ecosistema empresarial català", explica.

Sobre el futur entre Junts i el PSOE cal esperar, indiquen les mateixes fonts, l’esdevenir de l’acció parlamentària en les pròximes setmanes. "Ens interessa que s’aprovin mesures que afavoreixin l’economia productiva, que rebaixin la tensió fiscal i que desenredin l’embolic burocràtic en què estem vivint".

Un altre influent empresari contactat per EL PERIÓDICO recorda que el món empresarial català no veu amb bons ulls la decisió de Puigdemont perquè "el món empresarial és pragmàtic", però també assegura que un dels grans motius del distanciament de l’empresariat amb Junts són els interlocutors d’aquesta formació. "És un partit que no es pren seriosament l’economia", afirma aquesta font, que qüestiona el perfil dels alfils econòmics de Puigdemont. A aquest sector tampoc li va agradar la sortida de l’exconseller Jaume Giró de la direcció, a qui consideraven afí.

Tacticisme

Notícies relacionades

Puigdemont reordena Junts al Parlament: designa Mònica Sales com a presidenta i Salvador Vergés com a portaveu

Jordi Pujol evoluciona favorablement de la pneumònia i podria rebre l’alta dijous

N’hi ha altres que són més virulents amb Junts, malgrat que creuen que la ruptura és més retòrica que real. "¿Potser Junts ha presentat alguna moció de censura? Només en quatre coses ha votat amb el PP", opina un membre de l’àmbit econòmic, en una línia similar a la sostinguda per un altre destacat empresari consultat per aquest diari: "Junts és tacticisme i façana; si han trencat, que presentin amb el PP una esmena per acabar amb l’impost de patrimoni a tot Espanya", desafia.

"Ara només queda Sánchez Llibre", afegeix una de les veus consultades, amb referència al president de la patronal de les grans empreses, Foment. L’exdirigent d’Unió ha redoblat la seva activitat durant els últims temps fins a convertir-se en el gran factòtum de les empreses a l’hora de mirar d’influir sobre Junts al Congrés. Per intentar aconseguir-ho s’ha servit de la seva condició de veterà del món del lobbisme, les esmenes i la influència dels sectors econòmics en la política, així com de la seva proximitat a Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, amb qui despatxa amb freqüència. També visita assíduament Puigdemont a Bèlgica i, de fet, la setmana passada va celebrar-hi una trobada amb l’expresident. Poc ha transcendit del contingut de la cita, però va concloure que res havia canviat: "Mentre no hi hagi convocatòria d’eleccions generals, la situació és la mateixa".