El Parlament posa límit a la cita prèvia obligatòria a la Generalitat

El Parlament va aprovar ahir, amb els vots del PSC, ERC i els Comuns –i el suport parcial de la resta de grups a diversos articles–, una llei per intentar garantir el dret dels ciutadans a rebre una "atenció adequada" de l’Administració pública de la Generalitat. Aquesta és la primera norma d’un paquet legislatiu que el Govern portarà a la Cambra en els pròxims mesos per emprendre una reforma administrativa a diversos nivells. Precisament, dilluns el mateix president, Salvador Illa, va presentar els principals eixos de la nova mesura.

La llei que ahir va acabar tirant endavant persegueix fonamentalment dues coses. En primer lloc, recull que "la cita prèvia" que moltes vegades reclama l’Administració a l’hora de fer certs tràmits "en cap cas pot ser obligatòria i només es pot establir per millorar els serveis d’atenció presencial".

Això significa, doncs, que la cita prèvia no deixarà d’existir, però que l’Administració haurà de garantir l’atenció a aquelles persones que no en facin ús. Això està pensat per assegurar els "drets administratius" –per facilitar la vida, en definitiva– a col·lectius vulnerables o a "afectats per la fractura digital" que no tenen un fàcil accés als dispositius que permeten sol·licitar aquestes cites prèvies.

La segona qüestió clau de la llei és el reconeixement del "dret a l’error" tant dels ciutadans com dels funcionaris. ¿Què significa això? Doncs, per exemple, que les persones en situació de vulnerabilitat no hauran de tornar ajudes que hagin rebut per error. Això hauria d’evitar polèmiques recents com quan el Govern va reclamar diners a 9.500 famílies que estaven percebent la renda garantida de ciutadania (RGC) perquè l’import que rebien era superior al que tenien dret. Finalment, les va acabar amnistiant i renunciant a reclamar els imports.

Per evitar que en el futur es repeteixin aquestes situacions, la nova llei preveu que si hi ha "pagaments indeguts derivats d’un error administratiu" sobre prestacions destinades a "garantir les necessitats essencials de subsistència", els ciutadans que rebin aquests pagaments "no estaran obligats a tornar l’import principal ni els interessos" de la prestació cobrada de manera indeguda.

Funcionaris

El mateix dret a l’error serà aplicable als mateixos funcionaris. Així, tampoc es podrà perseguir els treballadors públics per fallades en la gestió que s’hagin produït "de bona fe i sense frau". Això busca millorar l’agilitat en tots els processos, ja que de vegades hi ha funcionaris que frenen tràmits davant la por d’equivocar-se i tenir després "responsabilitats civils o penals".

Els diputats del PSC, ERC i Comuns van dedicar les seves intervencions a defensar la norma. Jordi Albert (ERC) va assegurar que aquesta modificació normativa permetrà una gestió administrativa "molt més amable" en benefici de la "ciutadania del país". Per Lluís Mijoler (Comuns) suposa un "canvi de mirada" de l’Administració per fer-la "més humana", i va recordar que la proposta partia d’un grup d’experts del Govern. La diputada socialista Ivana Martínez va destacar el "salt de qualitat" que farà l’Administració per a aquelles persones que, per exemple, per qüestions d’edat, no estan acostumades a l’ús d’internet.

Junts i el PP van votar parcialment a favor de la llei, però van criticar les formes en què s’ha aprovat. No els ha agradat que la norma s’hagi tramitat pel procediment de màxima urgència, que limita als grups el temps que tenen per poder presentar esmenes. Consideren que és una matèria important que mereixia un debat molt més reposat. "Lamento profundament que no ens hagin volgut escoltar", ha criticat el diputat de Junts, Isaac Padrós. La diputada Àngels Esteller ha disparat també en la mateixa direcció: "La llei requeria un treball més profund".

Notícies relacionades

Felip VI rebutja respondre a les crítiques que li llança el seu pare

No viu en aquest món

Vox i Aliança Catalana també han donar suport a alguns articles de la llei, però s’han desmarcat dels relacionats amb el dret a l’error dels ciutadans perquè, segons el seu parer, beneficiarà menors tutelats per la Generalitat. "La intenció és positiva, però genera inseguretat jurídica", ha opinat Rafael Villafranca (Vox). "És una estafa", ha conclòs Sílvia Orriols (Aliança).

La llei aprovada ahir és la primera d’un conjunt de normes que l’executiu d’Illa vol portar al Parlament per reformar l’Administració. El Govern està preparant una altra llei que aspira a canviar l’accés a la funció pública dels funcionaris i una més per mirar de reduir el nombre d’alts càrrecs de la Generalitat que es designen a dit. Dues propostes que introdueixen canvis de pes i el camí de les quals no estarà exempt d’obstacles.