El líder del PP busca una sortida al polvorí valencià que accepti Vox

Els populars necessiten el suport dels d’Abascal per evitar anar a eleccions, però la formació d’extrema dreta exigeix "condicions"

Concentració de víctimes de la dana, ahir a València. | FERNANDO BUSTAMANTE

Concentració de víctimes de la dana, ahir a València. | FERNANDO BUSTAMANTE / Fernando Bustamante

3
Es llegeix en minuts

Que Mazón no formarà part del projecte del PP en el futur ja és un fet des d’ahir, tot i que queden per dilucidar els detalls. Feijóo mira de buscar una sortida al polvorí de València que li permeti girar full com més aviat millor. Si Mariano Rajoy el 2011, també sent cap de l’oposició, va aconseguir apartar del mateix càrrec Francisco Camps, quan el cas Gürtel castigava cada dia el PP, Feijóo té una papereta més difícil. A diferència del que passava en aquella ocasió, Mazón no només no té majoria absoluta, sinó que depèn de Vox, el partit amb el qual va aconseguir aquest any pactar els pressupostos autonòmics no sense fer cessions d’importància.

Santiago Abascal va intervenir ahir en la crisi i va deixar clar que segons el seu parer el culpable "més important de la tragèdia de la dana es diu Pedro Sánchez". I va afegir que "n’hi ha que no n’aprenen mai, ni saben denunciar els responsables, ni tenen coratge per defensar els seus". Tota una càrrega de profunditat contra Génova que encara agreuja més les relacions entre els dos partits de la dreta, que no han anat sinó a pitjor des que al setembre es va reprendre el curs polític.

Fonts de Vox afirmen categòricament que no recolzaran per a una eventual investidura ningú que no firmi les seves condicions. "Com a Extremadura", remarquen, al·ludint a la comunitat en què la popular María Guardiola ha avançat les eleccions autonòmiques per al 21 de desembre. Els d’Abascal juguen així amb la idea d’un altre avançament electoral a València que podria alterar, i molt, un cicle electoral que a priori era tranquil per al PP i molt més problemàtic per a l’esquerra. Pitjar el botó vermell de l’avançament podria tenir unes conseqüències impredictibles. I encara més en un context en què el mateix Sánchez podria estar temptat d’ajustar-lo al mateix temps, després de perdre definitivament el suport de Junts.

La decisió

Feijóo es vol treure de sobre un problema (Mazón), però això n’hi pot portar de més grossos. Les converses entre l’un i l’altre d’ahir s’han produït a tot just 24 hores de la reunió a Génova de la junta directiva nacional, que aplega tots els líders autonòmics del partit, tot i que se suposa que quan hi arribaran Mazón ja haurà comunicat la seva decisió.

Un eventual substitut de Mazón, com dicta l’Estatut valencià, hauria de ser diputat a les Corts. Això exclou Vicent Mompó, el president de la Diputació de València i dirigent promogut pel PP valencià. No així, en canvi, l’alcaldessa de València, María José Catalá, l’opció preferida per Génova, qui sí que és diputada. Com també ho és Juan Francisco Pérez Llorca, el secretari general del PP valencià i, com a tal, mà dreta orgànica de Mazón, i que també s’ha estudiat com a opció.

Passi el que passi, les perspectives no són fàcils. Feijóo s’hauria de sotmetre a Vox en el pitjor moment, quan els ponts dels populars amb Abascal estan trencats i impregnats de desconfiança des de fa mesos. La possibilitat d’un avançament no és la millor idea en una comunitat on Vox creix amb força i on el cost reputacional de la dana pot perjudicar el PP.

Notícies relacionades

Qui va ser durant 13 anys president autonòmic, en concret de la Xunta de Galícia, i com a tal escrupolosament respectuós amb l’autonomia de tots els seus barons, ha de fer front a la seva primera gran crisi amb un d’ells, cosa que el força inexorablement a immiscir-se en la seva àrea.

Abans de la dana, les relacions entre el PP valencià i la direcció nacional havien sigut tenses, ja que a Génova molts van atribuir a la urgència de Mazón després de les autonòmiques del maig del 2023, en les quals va ser el primer a pactar amb Vox una coalició de govern, el fiasco posterior de les eleccions generals del 23 de juliol d’aquell any, en les quals Sánchez va aconseguir mantenir-se a la Moncloa després d’una campanya centrada a alertar de l’arribada de l’extrema dreta al Govern. Aquest dilluns s’escriurà un altre capítol, que pot ser definitiu, de la relació entre l’un i l’altre.

Temes:

Govern Vox