Parlament de Catalunya

L’últim intent d’ERC de donar una sortida al procés: una ‘entente de país’ de pronòstic incert

El líder de ERC, Oriol Junqueras, en un acto a finales de setiembre.

El líder de ERC, Oriol Junqueras, en un acto a finales de setiembre. / MANU MITRU

4
Es llegeix en minuts
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Són pocs els que a hores d’ara dubten que el procés ja és història, però això no significa que hagi quedat resolt el conflicte polític que va marcar la política catalana durant més d’una dècada. Per exemple, l’amnistia continua sense aplicar-se en la seva totalitat, l’Estatut continua sent una norma retallada i la demanda d’un referèndum persisteix en alguns partits. Davant aquesta situació, el Parlament va aprovar la setmana passada –tot i que va passar bastant desapercebut– una proposta per àmplia majoria en la qual va constatar que el conflicte continua «vigent» i que necessita una solució de «consens» que després sigui «refrenada per la ciutadania». ¿Quina solució? Aquell dia la Cambra també va proposar impulsar una 'entente de país' perquè els partits i els agents socials busquin aquesta solució i, si pot ser, aquesta vegada la trobin.

‘L’entesa de país’, en la seva denominació oficial, és el (pen)últim intent d’ERC de donar una sortida al procés amb una proposta que pugui ser acceptada per molts actors polítics alhora per, després, ser sotmesa a votació entre els catalans. La idea no té més precisions que aquesta: un fòrum de diàleg en què actors independentistes i no independentistes es donin cita per trobar la «resolució del conflicte polític». Des d’ERC defensen que la proposta és «intencionadament àmplia» per un motiu: que tothom se senti còmode i que no hi hagi excuses per esborrar-se.

Aquest nou instrument neix amb un element al seu favor, que és una àmplia legitimitat. En la votació de la setmana passada va rebre 107 vots a favor, els del PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP. Poques vegades aquests cinc grups es posen d’acord en assumptes relatius al futur de l’autogovern català. «La proposta neix del Parlament i això hauria de facilitar que, aquesta vegada sí, puguem avançar en el tema», afirma una veu autoritzada dels republicans. Ara es tracta de donar forma a la idea que, segons admeten des d’ERC, en aquest moment no té res més que la declaració d’intencions aprovada per la Cambra. «Ara s’haurà de despenjar el telèfon», resumeixen els republicans.

Imatge del debat de política general on es va aprovar la proposta d’‘entente’. /

Manu Mitru

No obstant això, també compta amb elements en contra seu. El principal, que tots els precedents que s’han intentat fins ara amb el mateix propòsit no han arribat a bon port. L’últim va ser la ‘convenció nacional’ que ERC i el PSC van pactar el 2024 a canvi de la investidura d’Illa i que ni tan sols va arribar a posar-se en marxa. A més, la llista d’intents és més llarga. Inclou el pacte de claredat que al seu dia va proposar el president Aragonès i que no va obtenir més suport que el d’ERC. O la taula de partits amb què va insistir el PSC durant un temps i que es va reunir tres vegades sense avenços.

L’únic instrument de negociació que ha donat fruits fins ara va ser la taula de diàleg entre la Generalitat i l’ Estatque va funcionar, amb alts i baixos, entre el 2020 i el 2022. Allà es van cuinar els indults, la reforma del codi penal que va eliminar el delicte de sedició i l’amnistia, però mai va aconseguir trobar la solució definitiva al conflicte. Probablement, perquè l’escull va ser sempre el mateix: ERC proposava un referèndum i el PSOE sempre va dir que això no era una possibilitat.

Aproximacions diferents

Amb aquests precedents, l’únic pronòstic que pot tenir l’‘entesa de país’ és incert. ERC patrocina l’instrument amb força. Dilluns, el seu portaveu, Isaac Albert, va defensar que aquest instrument és una «gran notícia» perquè demostra que hi ha una «àmplia majoria de diputats» disposats a buscar una solució al conflicte. A partir d’aquí, l’optimisme de la resta de partits implicats és minvant.

Notícies relacionades

El PSC assegura que per a ells no suposa cap inconvenient si del que es tracta és de crear una taula de partits en els termes que ja es van acordar en la investidura. «No tenim cap problema. Tot el recollit en el pacte és susceptible de complir-se», va assegurar aquesta setmana la portaveu dels socialistes catalans, Lluïsa Moret, informa Sara González. No obstant, el fet que no hi hagi una data per a la creació d’aquesta taula fa que tampoc sigui una qüestió en què posaran un especial afany a no ser que ERC pressioni per això.

Lluïsa Moret i Salvador Illa, al centre, en un acte recent /

Bernat Vilaró / ACN

Tampoc els Comuns pensen despentinar-se amb un assumpte que emmarquen en els equilibris interns que ha de fer el partit de Junqueras. Més enllà «dels titulars», asseguren no haver rebut cap concreció de la proposta. En qualsevol cas, el grup de Jéssica Albiach sempre ha estat disposat a seure a parlar sobre el conflicte polític, tot i que considerin que ha perdut força en l’agenda catalana. Finalment, hi ha Junts i la CUP que, malgrat votar a favor de la proposta, sempre han estat allunyats de fórmules de diàleg com aquesta.

Els precedents de l’‘entente de país’

  • Convenció nacional (2024): Pactada per ERC i el PSC, mai es va posar en marxa.
  • Acord de claredat (2023): Una idea del president Aragonès que mai va concitar recolzaments.
  • Taula de diàleg (2020-2022): Formada per la Generalitat i el Govern, sí que va aconseguir alguns acords per desjudicialitzar el conflicte.
  • Taula de partits (2018-2020): Participada pels partits catalans, es va reunir tres vegades però sense avenços.