L’advocat general de la UE donarà a conèixer les seves conclusions sobre l’amnistia el 13 de novembre

L’habitual és que l’advocat general –figura que no existeix en el sistema judicial espanyol i que proposa sentències per facilitar al tribunal europeu la seva tasca, tot i que aquest pot seguir el seu criteri o distanciar-se’n– anunciï al final de les vistes quan es pronunciarà, però en aquesta ocasió va preferir revisar tot l’escoltat a les celebrades el 15 de juliol passat abans de fixar una data per donar a conèixer les seves pròpies conclusions.

En la primera d’aquestes vistes es va estudiar la qüestió prejudicial elevada pel Tribunal de Comptes quan estava a punt de dictar la sentència corresponent al procediment que havia seguit per responsabilitat comptable en l’1-O i l’acció exterior del Govern, pel qual es reclamaven 3,4 milions d’euros als expresidents catalans Artur Mas i Carles Puigdemont, així com una trentena de càrrecs polítics i administratius de la Generalitat.

En la segona, l’Audiència Nacional es va dirigir al TJUE a l’hora d’aplicar l’amnistia als 12 presumptes membres d’una cèl·lula dels CDR acusats dels delictes d’integració en organització terrorista i fabricació i tinença de substàncies explosives. La fiscalia de l’Audiència Nacional demanava 27 anys de presó per a vuit abans de la promulgació de la llei.

Tot i que les dues vistes del dia 15 es referien a l’amnistia en relació amb dos aspectes diferents, el representant de la Comissió Europea va destacar en totes dues que la norma«no semblava respondre a un interèsgeneral», sinó a la investidura del president del Govern. «¿És compatible amb els valors de la Unió concedir una amnistia a canvi de suport d'un Govern? La Comissió Europea creu que no», va assegurar ja a la tarda.

El seu argument passava per assenyalar que «les autoamnisties són contràries als principis de l’Estat de Dret» i «el mateix criteri s’hauria d’aplicar quan qui està en el Govern garanteix la impunitat dels seus socis a canvi del suport parlamentari».

Notícies relacionades

Brussel·les, sobre l’amnistia: «No sembla que respongui a un interès general», sinó a aconseguir la investidura

Fi de l’era Mazón: Pérez Llorca, nou president gràcies al suport de Vox

En l’únic que Brussel·les va coincidir amb el Regne d’Espanya, representat per l’advocada de l’Estat davant la UE, Andrea Gavela, i la fiscalia va ser  negar una suposada afectació als interessos de la Unió, cosa que invalidaria els dubtes plantejats pel Tribunal de Comptes. En paraules de Gavela: «No hi ha vincle entre amb els interessos de la Unió. El dany va ser per a la Generalitat», tot i que l’Executiu català va renunciar a fer cap reclamació.

El representant de la Comissió Europea, l’espanyol Carlos Urraca, també va admetre davant el TJUE la possibilitat d’amnistiar delictes de terrorisme, si la llei no inclou un àmbit excessivament ampli i això no comporta que la seguretat jurídica es vegi afectada, extrem que en última instància hauran de determinar els jutges nacionals, va assenyalar. «El fet que l’amnistia pugui infringir els principis de seguretat jurídica i d’igualtat davant la llei, no és una condició per violar l’efecte útil de directiva de terrorisme», va asseverar, cosa que podria també fer que es descartés la consulta de l’Audiència Nacional.