Els vetos creuats entre els socis obliguen el Govern a congelar part de la seva agenda social

El Govern reconeix que, al contrari de la legislatura passada, en aquesta, l’aritmètica parlamentària és encara més complexa, al no haver majories clares ni progressistes ni conservadores. I a això s’hi afegeix aquesta dificultat extra per la intensificació dels vetos creuats entre els grups. «N’hi ha alguns que no parlen amb altres grups», assenyala un dels negociadors de l’Executiu. Per això cada vegada se’ls reclama més sovint intermediar amb altres aliats per facilitar que tirin endavant les iniciatives.

Una espiral competitiva entre els grups que s’enfronten entre si als seus respectius territoris que està fent, segons les mateixes fonts, que determinats partits «es focalitzin en les diferències»: marcar més perfil propi i tendir a posicions de màxims quan es tracta de mesures impulsades pel competidor. Fonts del soci minoritari del Govern afegeixen que hi ha vegades en què les converses s’encallen sense saber si es deu «al contingut, a la forma, a qui ho proposa o amb qui s’ha negociat».

Davant aquesta tendència, des de l’Executiu advoquen per la recepta del diàleg i buscar punts de consens que puguin beneficiar tots els socis de la majoria d’investidura. Una cosa que sembla que està allunyant els discursos a la tribuna, amb retrets creuats que enterboleixen la iniciativa parlamentària. «No ajuda que la gent s’insulti», avisen. «Cada partit té el seu joc», reconeixen, però portar-lo a l’extrem de la incompatibilitat enterraria l’agenda política de tots ells. Per això conclouen, respecte a les iniciatives pròpies del Govern, que «no es pot demanar la lluna».

La «boirina» de la legislatura

No obstant, el xoc entre socis s’ha carregat ja diverses iniciatives pactades pel Govern amb alguns dels seus aliats. Les dues últimes, la rebaixa de la jornada laboral impulsada per Yolanda Díaz i que va tombar Junts i la delegació de les competències d’immigració a Catalunya que va rebutjar Podem. En l’Executiu miren d’explicar que el seu poder de negociació arriba fins on arriba i que no se’ls pot acabar responsabilitzant del que votin altres partits.

Els mateixos socis admeten aquesta dinàmica. La portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, va parlar dijous de la «situació realment complicada entre els diferents partits que hi ha a l’hemicicle amb interessos creuats». I, a principis de setembre, el líder del PNB i exportaveu parlamentari, Aitor Esteban, va reconèixer que «cada partit marcarà el seu perfil» davant la «boirina» que s’alça sobre el futur de la legislatura. No obstant, ja no són només les mesures que han caigut pel camí, sinó les lleis que estan bloquejades a la Cambra per aquesta falta d’acord.

Un exemple clar és la disputa entre EH Bildu i el PNB entorn de la reforma de la llei mordassa. Fonts coneixedores de la negociació apunten que les dues formacions xoquen frontalment per com es recull el principi d’autoritat en la norma. A més, els ‘abertzales’ van endurir la seva posició inicialment perquè la modificació de la llei s’estava fent sobre la base d’un text del PNB, i ara són els ‘jeltzales’ els que frenen el pacte perquè el Govern va negociar amb EH Bildu uns canvis que a ells no els convencen.

Immigració, habitatge i prostitució

No és l’únic assumpte. Fa mesos que la iniciativa legislativa popular per legalitzar mig milió de persones migrants està bloquejada al Congrés davant la incapacitat d’enllaçar les esmenes de tots els socis. Més enllà del xoc ideològic entre el PNB i els partits d’esquerres, la batalla s’ha focalitzat entre Podem i Junts. Els primers exigien que s’aprovés aquesta llei per donar el seu vot favorable a la delegació de migració a Catalunya, mentre que els segons volien que fos al revés. Davant d’aquesta situació, els morats van acabar tombant la norma, cosa que augura un bloc de la regularització de migrants per part dels postconvergents.

Notícies relacionades

Mor Guillermo Fernández Vara, expresident de la Junta d’Extremadura

Una empleada del PSOE va mentir sobre els diners en sobres que cobrava Ábalos

Els xocs també es produeixen a l’hora d’encarar el problema de l’habitatge que es viu a Espanya. Actualment, hi ha gairebé mitja desena d’iniciatives registrades al Congrés, totes per formacions d’esquerres. Ara bé, el PNB i Junts han posat fre a aquestes mesures exigint modificacions, com ara més protecció als propietaris. ERC va arribar a un acord amb els postconvergents per modificar els contractes de lloguer temporals, però fa mesos que la norma està guardada en un calaix.

I les discrepàncies es donen fins i tot entre els mateixos partits d’esquerra. El Govern ha anunciat en diverses ocasions la seva intenció de portar una norma al Congrés per abolir la prostitució. Fa tres anys, una iniciativa similar va provocar que el grup d’Unides Podem es fragmentés, amb els comuns, obertament regulacionistes respecte a la prostitució, votant-hi en contra. L’Executiu encara no ha encarat aquest debat en aquesta legislatura, però tot apunta que serà una disputa més entre socis.