¿Clama el Papa al desert?

Al Govern la visita a Espanya de Lleó XIV li ha servit per agafar aire. Per donar-se un respir, però no ha tingut temps d’agafar impuls. Aquest era un objectiu massa ambiciós, perquè els casos judicials que acorralen l’Executiu, tot i que encara s’han de provar, són de tal magnitud que la treva papal se li acabarà demà quan, al mateix recinte on el Papa va demanar ahir diàleg, respecte i col·laboració entre els oposats, els portaveus de l’oposició reprenguin les acusacions de corrupció que freguen l’insult. Amb el Pontífex ja a Barcelona, el PP i Vox se sentiran alliberats per atribuir a l’Executiu i al seu president, Pedro Sánchez, tota mena de maldats. Vaja, el que ja han estat fent des de fa mesos. No sembla, per tant, que les paraules del Papa a Madrid derivin en una reflexió d’aquells que podrien donar-se per al·ludits. Ni tan sols dels que, com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, han buscat amb afany un gest de complicitat de Lleó XIV. Perquè, per posar-ne un exemple, quan en la seva visita al centre de Càritas que atén persones sense llar el bisbe de Roma va fer aquella imitació del "soc berlinès" de John F. Kennedy a l’afirmar que "si ets a Madrid, ets de Madrid", no es referia només a si mateix com a madrileny sinó també a les desenes d’immigrants sense papers que l’envoltaven. Persones que resideixen a Madrid, com el senegalès Khadry, que va explicar al Papa la seva experiència i que ha sigut regularitzat gràcies a les polítiques de l’Executiu de Sánchez que Ayuso va mirar de parar amb un recurs al Tribunal Suprem.

Les paraules de Lleó XIV han sigut una esmena a les polítiques de la "prioritat nacional" –la discriminació dels estrangers en els serveis públics–, al negacionisme del canvi climàtic o al suport a les gestes bèl·liques de Donald Trump que encapçala Vox i que el PP està comprant en aquelles comunitats autònomes on necessita el seu recolzament per governar. Per descomptat que el Papa ha donat també alguna palada de sorra al Govern al manifestar-se contra l’avortament i l’eutanàsia: protegir la vida des de la concepció fins al seu ocàs natural, va proclamar. No podia ser de cap altra manera, és doctrina oficial de l’Església, tot i que molts catòlics no secundin ja en la pràctica aquests principis eclesials. Però en els seus missatges més personals sobre el respecte al diferent i la solidaritat no hi ha cap dubte de quin costat ocupa el Pontífex, lluny, en tot cas, del populisme d’ultradreta. És aquesta una crida que transcendeix els catòlics i fins i tot els creients. És una invocació a la consciència de la humanitat sencera per abandonar els recels, el racisme i la por dels marginats i bolcar-se en la seva ajuda. El dubte és si aquestes paraules del Papa, ahir aclamades per tothom, faran efecte en aquells dirigents polítics que prediquen l’exclusió i es plasmaran en pactes legislatius o si acabaran sent un simple clamor al desert. Per al Govern no hi haurà treva, això segur, però seria bo que almenys n’hi hagués per als immigrants.