Merz constata davant Sánchez que no comparteixen la definició de genocidi

Si hi ha un assumpte que allunya Alemanya d’Espanya, al Govern de Pedro Sánchez i al del canceller alemany Friedrich Merz, és la posició sobre la guerra d’Israel contra Hamàs a Gaza. El president espanyol ho qualifica de genocidi i lidera les mesures a Europa de pressió al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, perquè aturi la matança de palestins (almenys 65.000, majoritàriament civils). Berlín, tot i que ha anat matisant la seva posició, continua sent el millor aliat de Tel-Aviv a la UE. Merz va rebutjar la qualificació de genocidi, tot i que va reconèixer que està d’acord amb Sánchez en la desproporció del patiment gazatí. Al contrari que Espanya, no es planteja encara el reconeixement de l’Estat palestí.

"No és un secret que hi haurà divergències, que tenen a veure amb la història d’Alemanya", va dir Merz. "Veiem el grandíssim patiment de la població civil a Gaza. Compartim l’opinió que això no és proporcional respecte als objectius que amb raó espera el Govern israelià. Aquesta guerra cessarà quan Hamàs alliberi els ostatges i deixi les armes, en qüestió d’hores. No compartim l’opinió que el Govern d’Israel pugui arribar al seu objectiu de manera duradora, però no compartim la definició de genocidi".

En el seu discurs inicial, Sánchez va carregar contra Rússia per la invasió d’Ucraïna. Aquest dossier uneix els dos països. "Aquesta coherència, en el nostre cas, l’expressem sobre la crisi de l’Orient Mitjà i el patiment de la població gaziana", va dir no obstant. "Vull reconèixer que Alemanya ha recolzat resolucions de l’ONU en les quals s’ha instat Israel, el govern de Netanyahu a permetre l’accés de l’ajuda humanitària i aturar l’ofensiva". Alemanya va donar suport a una resolució presentada per Espanya amb Palestina abans d’estiu en les Nacions Unides. Merz va reconèixer el desacord. "Traiem conclusions diferents. Per al Govern federal avui no es planteja el reconeixement de l’Estat palestí, hauria de ser l’últim pas", va assegurar el canceller.

Llengües cooficials

Notícies relacionades

‘Aznargonzález’ o els negacionistes

El sector elèctric vol blindar-se davant els ciberatacs

Pedro Sánchez va aprofitar la seva reunió bilateral amb el canceller alemany, Friedrich Merz, per posar sobre la taula l’oficialitat del català a la UE i intentar erosionar l’oposició d’Alemanya. "Portem 40 anys esperant aquest moment i espero que puguem aconseguir-ho en un futur no molt llunyà", va pressionar el cap de l’Executiu durant la seva compareixença conjunta amb Merz davant els mitjans al Palau de la Moncloa, després de reconèixer que havien tractat aquesta qüestió. La posició del canceller alemany sembla continuar sent monolítica, tot i que es va mostrar comprensiu respecte a l’"interès" del Govern espanyol respecte als "desafiaments lingüístics aquí a Espanya".

El president del Govern va tornar a recordar que es necessita unanimitat de tots països europeus per poder tirar endavant aquesta mesura, i en aquest punt la diplomàcia espanyola considera que Alemanya juga un "paper clau". Fonts de la Moncloa traslladaven abans d’aquesta trobada que si s’aconsegueix reconduir la posició dels alemanys, fins ara contrària, altres països seguiran la seva estela per aixecar el veto. El Govern ja va evitar forçar la inclusió d’aquest assumpte a l’ordre del dia de la reunió del Consell d’Assumptes Generals de la UE, l’organisme europeu que decideix sobre aquest assumpte, celebrada dimarts passat. "Cada llengua multiplica la necessitat de traduccions. A mitjà termini, amb la IA no necessitarem intèrprets, podrem parlar en tots els idiomes de la UE", es va posicionar el canceller alemany per enfocar aquesta qüestió des d’un punt de vista més pragmàtic o merament logístic.