Per segona vegada al ple
El Parlament reprova Paneque i en demana la dimissió pel caos de Rodalies
La Cambra catalana també defensa que Adif i Renfe han de retre comptes per la situació dels trens davant un tribunal
Sílvia Paneque ha anotat aquest dijous una segona reprovació en el seu expedient pel caos de Rodalies. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica s’ha endut la pitjor part del col·lapse de la xarxa ferroviària en l’àmbit institucional, ja que s’ha convertit en el blanc de les crítiques de l’oposició, però també d’un dels seus socis, ERC. Els republicans han carregat amb duresa contra la seva gestió de la crisi, però han evitat posar per escrit la petició al president Salvador Illa que la cessi. Ara bé, han votat a favor que sigui apartada, ja que ho portaven a votació altres grups com Junts, el PPC i la CUP. Els Comuns, en canvi, s’han abstingut, ja que no han reclamat que sigui rellevada en plena emergència ferroviària, tot i que no descarten demanar-ho en un futur. Aliança Catalana també s’ha abstingut i el PSC s’ha quedat sol votant-hi en contra. La Cambra catalana també ha defensat que Adif i Renfe han de retre comptes per la situació dels trens davant un tribunal i assumir més "responsabilitats polítiques".
La petició de dimissió de Paneque no té efectes vinculants perquè només el president pot prendre la decisió de cessar-la, una cosa que fonts del Govern descarten que es faci, almenys fins que se superi aquest col·lapse i es reprengui el servei ferroviari amb una normalitat que no sigui la dels retards dels trens. Aquesta reprovació es produeix en plena negociació dels pressupostos entre el Govern i els Comuns, unes converses a les quals encara no s’ha sumat ERC, soci indispensable perquè tirin endavant uns nous comptes per a aquest 2026. Però la posició dels morats i dels republicans no complica les converses, segons fonts dels tres partits, perquè s’assumeix que, per complir els acords d’investidura, calen més fons i pressupostos actualitzats.
Durant el debat parlamentari, la republicana Ester Capella ha atribuït tota la culpa de la situació actual de la xarxa ferroviària al Govern espanyol i ha retret al ministre Óscar Puente i al president Pedro Sánchez que no hagin viatjat a Catalunya durant la crisi. "El problema té noms i cognoms, el responsable és Madrid", ha sostingut Capella, tot i que també ha acusat el Govern de no haver sabut "plantar cara" a l’Executiu central. La republicana ha evitat demanar la dimissió de Paneque, tot i haver-la votat, però n’ha criticat la gestió i ha llançat una advertència: "Aquesta crisi els ha superat i hauran d’assumir responsabilitats". Lluís Mijoler, dels Comuns, ha defensat que Catalunya necessita "que els trens funcionin", més que canvis al Govern, i ha demanat defugir les "discussions de polítics" i ser "útils" als ciutadans.
En canvi, Junts ha elevat el to per carregar contra el Govern i ha tornat a reclamar "fer fora Renfe" de Catalunya. El diputat Salvador Vergés ha demanat a l’Executiu que no utilitzi "excuses" i que es rescindeixi el contracte amb l’operadora perquè el pugui assumir Ferrocarrils de la Generalitat. Davant l’argument de l’Executiu que no es pot rescindir el contracte amb l’operadora perquè no existeix i perquè es deixaria Catalunya sense trens, Vergés ha negat la major i ha etzibat: "Diuen que no hi hauria trens, però si ara tampoc n’hi ha", una afirmació que ha enfadat el Govern.
Els posconvergents també han aprofitat el debat per tornar a demanar a ERC un "front comú a Madrid" per renegociar el traspàs de Rodalies. "No fem un traspàs ‘fake’. Fem un traspàs de veritat. Tenen l’oportunitat de demostrar si estan al costat dels ciutadans o al costat de Renfe", ha expressat. Capella, lluny de recollir el guant, ha acusat Junts de vendre "receptes màgiques". "Que Ferrocarrils pot assumir el servei de manera immediata és la mentida més gran que s’ha dit en aquest faristol", ha afirmat la diputada i exconsellera de Territori, visiblement molesta. També el diputat Jordi Riba, del PSC, ha carregat contra Junts i els ha acusat d’haver prioritzat el ‘procés’ en lloc de Rodalies quan estaven al capdavant de la Generalitat i del departament.
El PP, per la seva banda, ha acusat el Govern de viure en una "realitat virtual" i de vendre una "Catalunya de teletubbies", mentre "els serveis públics estan col·lapsats". "La responsabilitat és únicament d’[Óscar] Puente i Paneque, d’Illa i de [Pedro] Sánchez", ha defensat el diputat Juan Fernández, que ha rebutjat que els dèficits en infraestructures puguin ser atribuïbles al Govern de Mariano Rajoy, vuit anys després de la seva destitució. "El de Rodalies no és mala sort, no és herència; és mala gestió. Han convertit Rodalies en el símbol de la seva incompetència", ha reblat.
També durant el debat, el diputat de la CUP Dani Cornellà ha sostingut que el seu partit no demana la dimissió de la consellera per "la deixadesa i el deteriorament de la xarxa", cosa que ha reconegut que no és atribuïble a l’actual Govern, sinó per la "gestió" posterior del caos. El cupaire s’ha queixat especialment de "la manca d’informació". Cornellà ha advertit que si Paneque no dimiteix després de la sessió d’avui, interpretaran que el Govern estarà "assumint aquesta mala gestió".
Paneque demana unitat
En una interpel·lació dels Comuns, abans de la votació sobre la seva reprovació, Paneque ha defensat que de totes les crisis en surten "oportunitats" i que de la de Rodalies se n’endú la lliçó de treballar "de manera unitària", amb grans consensos, demanant així suports per a un pacte de país en matèria de transport ferroviari en què s’incorporin tots els agents econòmics i socials, els partits i el món local.
En aquesta línia, la consellera ha aclarit que continua i continuarà treballant al capdavant de la Conselleria amb l’objectiu que continuï el desplegament "inèdit" d’inversions d’urgència i que es converteixi en un equip estructural amb les 30 places que ha obert Adif només per a Catalunya per solucionar els punts crítics, que s’executin els fons previstos en el pla de Rodalies 2020-2030 —dotat amb 8.000 milions— i que els treballs s’executin amb rapidesa durant els pròxims anys. "Hi ha hagut una execució millorable, però no menor", ha assenyalat.
No és la primera vegada que el Parlament es pronuncia en contra de la gestió del departament de Territori. Paneque ja va ser reprovada el març de l’any passat per la gestió dels trens, i tampoc és l’única dimissió que s’exigeix, ja que també s’aprovarà la petició de cessament del ministre de Transports, Óscar Puente, i dels màxims dirigents de Renfe i Adif. En aquesta crisi, ja van ser cessats el director de Rodalies i el director general d’explotació d’Adif.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Figura icònica Van Morrison torna a Barcelona després de nou anys d’absència
- Previsió de risc El Govern aixeca les restriccions de mobilitat perquè el temporal de vent «va a la baixa»
- Demografia El 50% de la població mil·lennista a Catalunya ha nascut a l’estranger
- THE CONVERSATION La nostra salut depén del barri on vivim
- Extrems climàtics Catalunya ha viscut en tot just un mes i mig 10 borrasques amb nevades, pluges torrencials, inundacions i vents huracanats
