Catalunya ha viscut en tot just un mes i mig 10 borrasques amb nevades, pluges torrencials, inundacions i vents huracanats

Principals borrasques de gran impacte que han arribat a Catalunya entre l’1 de gener i el 12 de febrer del 2026

Des que va començar el 2026, Catalunya no ha passat ni una sola setmana sense activar avisos meteorològics per pluges, vents, neu o temporal marítim. En tot just mes i mig, el territori ha vist passar el tren de borrasques compost per Francis, Goretti, Harry, Ingrid, Joseph, Kristin, Leonardo, Marta, Nils i, segons apunten els pronòstics, a partir de divendres, també Oriana. Aquesta successió de fronts destaca des d’ara com una de les més intenses registrades en els últims anys. No només per l’arribada d’una borrasca rere l’altra sinó també per la magnitud que han adquirit aquests fenòmens. A moltes comarques catalanes, el pas d’aquests fenòmens ha deixat empremta profunda sobre el terreny i ha donat lloc a nevades en cotes baixes, pluges torrencials, inundacions de gran magnitud i ara també a un episodi de vents huracanats extremament intensos.

El 2026 va arrencar amb l’arribada de la borrasca Francis, que va provocar una caiguda generalitzada de les temperatures i nevades en cotes baixes, amb acumulacions de fins a 10 centímetres, en vigílies del dia de Reis. Durant aquest episodi, marcat pel fred i el mal temps, es van arribar a registrar nevades pràcticament a nivell del mar com, per exemple, al municipi de Cambrils o en alguns punts de Barcelona. Pocs dies després, arribats al 6 de gener, es va anunciar l’arribada de Goretti, una borrasca associada a una ciclogènesi explosiva que va tornar a encendre els avisos per nevades de fins a 20 centímetres al Pirineu i per vents de fins a 70 km/h a Barcelona i Tarragona i onades de fins a 3 metres en diversos punts de la costa catalana. Després d’aquest episodi, Catalunya va viure un parell de dies de calma meteorològica. I després, va arribar Harry.

El 16 de gener, l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va anunciar l’arribada de la borrasca Harry. Unes hores més tard, aquest front carregat de pluja va arribar a Catalunya i va obligar a activar avisos per pluges torrencials, forts vents i temporal marítim. La intensitat del fenomen va obligar Protecció Civil a enviar un ES-Alert a diverses comarques de Girona davant el risc d’acumulació de més de 200 litres en tot just 24 hores en moltes localitats. Durant l’episodi es va registrar el desbordament de diversos rius, inundacions en municipis, talls de carreteres, destrosses al front marítim, camps completament inundats i més de 2.000 trucades d’emergències. La tempesta també va causar la mort d’un home, que va morir després de ser arrossegat al seu vehicle per la riera de Palau-sator (Baix Empordà) durant aquestes pluges torrencials.

Menys d’una setmana després de Harry, al voltant del 20 de gener, va arribar Ingrid. Aquesta borrasca va tornar a activar els avisos per mal temps a Catalunya, va deixar una nova tanda de fred i nevades en diversos punts del territori i, va obligar a tallar mig centenar de carretes i va provocar fins a 256 actuacions d’emergència de mà dels bombers. Molt pocs dies després, el 25 de gener, Joseph es va obrir pas i va reactivar avisos per pluges, neus en cotes baixes, ratxes de vent per sobre dels 70 km/h i temporal marítim. Dos dies més tard, el 27 de gener, Kristin va agafar el relleu, va provocar una caiguda de les temperatures i va activar per enèsima vegada els avisos per vents huracanats en alguns punts del territori. Amb el pas d’aquesta última borrasca, el gener va tancar amb un total de sis fronts en tan sols un mes.

El Febrer arrenca amb quatre borrasques en 15 dies

Notícies relacionades

Atles dels extrems climàtics a Catalunya: ¿quines són les zones més càlides, les més seques i les més plujoses dels últims 30 anys?

El Govern aixeca les restriccions de mobilitat perquè el temporal de vent «va a la baixa»

El febrer va arrencar amb l’arribada de la borrasca Leonardo, un episodi que va causar veritables estralls a Andalusia i que va arribar a Catalunya diluïda i que, tot i així, va deixar importants pluges i temporal marítim. El dia 5 de febrer es va anunciar l’arribada de Marta, un front que va disparar el vent aCatalunya ja i va obligar a activar diversos avisos en una desena de comarques. El 10 de febrer es va detectar l’entrada de Nils, el vendaval més fort dels últims 10 o 20 anys a Catalunya i que ha obligat a activar per primera vegada avisos de nivell vermell per vents huracanats i aplicar mesures com la suspensió total de classes i activitat sanitària no urgent a tot el territori. Fins i tot abans que acabi aquest episodi, els models indiquen que a partir de divendres s’espera l’arribada de la borrasca Oriana. Amb ella, seran deu les borrasques que han arribat a Catalunya en tot just un mes i mig.

Segons expliquen experts com Rubén del Campo, de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), l’arribada de trens de borrasques no resulta del tot inusual per a aquesta època. Però el que sí que sorprèn és la concatenació de tants fronts i, sobretot, la seva intensitat. En aquest sentit, el meteoròleg afirma que el canvi climàtic podria estar amplificant els efectes de les borrasques habituals que arriben al Mediterrani. «Sabem que una atmosfera més càlida és capaç de contenir més vapor d’aigua i això, en cas que es formi una borrasca, pot traduir-se en pluges més abundants i eventualment en episodis més intensos i extrems», comenta l’especialista. Alguns estudis suggereixen que l’escalfament global pot influir en els gradents de pressió i la dinàmica de borrasques, cosa que també implica vents més forts.