El Govern s’imposa a TikTok per buscar el vot de la joventut «dretanitzada»

Va ser a principis de setembre quan Pedro Sánchez va donar el tret de sortida perquè l’Executiu es llançava a la conquesta de TikTok. «En el costat correcte de la història», va titular el president del Govern el seu primer vídeo en el qual explicava la posició sobre el conflicte a Gaza. Des d’aleshores, ha acumulat prop de 800.000 seguidors i al costat dels altres 12 ministres amb presència en la res social sumen prop d’ 1,4 milions de seguidors. Una xifra que supera l’1,25 milions que acumulen els 10 membres del Comitè Executiu Nacional de Vox amb compte a TikTok i que és molt lluny dels poc més de 100.000 seguidors que reuneixen els dirigents del Comitè de Direcció delPP.

Xarxes socials i Vox

«Segons les enquestes, la gent entre 18 i 25 anys està molt més orientada a votar l’extrema dreta i és una manera d’intentar arribar a ells», explica el doctor en Comunicació i professor de Periodisme a la Universitat de Santiago de Compostel·la, Rubén Rivas, després d’explicar que l’Executiu persegueix una «estratègia clara d’intentar barrejar política amb una idea de continguts més pròxims en una plataforma que està molt orientada a aquest públic juvenil». Així, insisteix que el Govern busca acostar-se a aquest votant jove que és «el més allunyat».

Les enquestes ratifica aquesta interpretació. Segons el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), són els joves d’entre 18 i 24 anys els que menys recolzen el PSOE i on Vox despunta. Un 14% votaria el partit d’extrema dreta, davant un 12,4% que escolliria la papereta socialista. A més, segons una altra estudi del CIS del desembre passat, un 43,5% dels joves entre aquestes edats assegura que són les xarxes socials el que més influeix en les seves opinions polítiques, davant altres mitjans com la televisió (7,2%), la ràdio (0,9%) o els diaris (0,7%).

En concret, el maig del 2025, més del 50% dels joves entre 18 i 24 anys van assegurar informar a través de TikTok, segons un informe del CIS sobre audiències de mitjans de comunicació social. «El que ha fet Pedro Sánchez és clarament acostar-se a nous públics que estan en aquesta deriva cap a la dreta i l’extrema dreta. Era un salt que havien de fer si no volien deixar a un marge de votants importants sense atendre i sense explicar les seves propostes i el que estaven fent des del Govern», apunta la professora de Xarxes Socials de la Universitat CEU San Pablo, Ainhoa Torres.

Reconquistar espais

La irrupció de Sánchez a TikTok no perjudica, no obstant, els mèrits ja aconseguits per Abascal en aquesta plataforma. El líder de Vox, a diferència del president del Govern, puja vídeos principalment de les seves intervencions al Congrés, en mítings o en entrevistes. Tot i així, té prop d ’un milió de seguidors i supera els 27 milions de ‘m’agrades’. «La dreta ha sabut traslladar millor els seus missatges», explica EvaCampos-Domínguez, experta en comunicació política i xarxes de la Universitat Complutense de Madrid.

Notícies relacionades

De victòria en victòria fins a la derrota final

Ayuso concedeix la Medalla d’Or a Corina Machado

No obstant, apunta que en els últims mesos s’està produint «un canvi» en què l’esquerra està «tenint la necessitat d’apropiar-se dels símbols i de la comunicació simbòlica» i que TikTok forma part d’aquesta tendència. En aquest sentit, Rivas afegeix que ara «s’ha obert la batalla pel relat» a les xarxes socials i els partits de l’esquerra aposta per «aquest tipus d’estratègies per veure si de veritat són capaços d’arribar a aquest públic que els havia quedat una miqueta abandonat».

Malgrat l’èxit, els experts apunten que l’aposta de l’Executiu pot tenir els seus riscos. Torres assenyala que la política tracta de temes seriosos i que els «codis de llenguatge de TikTok són mer entreteniment», per la qual cosa es pot desvirtuar els assumptes a tractar. En la mateixa línia, Campos-Domínguez explica que existeix el debat sobre si l’ús d’aquest tipus de plataforma «acaba sent la simplificació de la política o bé una altra manera de comunicar la política» ja que pot caure en el «fenomen de l’influencer», on els usuaris no creuen «al que té més dades, al qual té millor oratòria, sinó al que sent més pròxim».