El Govern posa en marxa la primera convocatòria de la llei de barris

El 13 d’agost de l’any passat, el Govern de Salvador Illa s’estrenava incloent en el seu primer paquet de decisions la creació d’un comissionat de barris pilotat per l’exsenador i exregidor del PSC a Barcelona Carles Martí. Era tota una declaració d’intencions: reprendre el "fil vermell" d’un dels projectes emblemàtics del tripartit liderat per Pasqual Maragall, situar els municipis com una prioritat i fer front a l’extrema dreta per la via de revitalitzar zones degradades. Un any després, la Generalitat ja ha posat en marxa la primera convocatòria, que ha sortit publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

A partir d’ara, els municipis que vulguin optar a rebre aquests recursos tenen via lliure per presentar els seus plans fins al 15 d’octubre, que s’han de cenyir a uns indicadors de vulnerabilitat, com per exemple tenir una renda per càpita inferior a la mitjana de Catalunya (15.830 euros, segons dades de l’Idescat del 2023). L’envergadura d’aquesta inversió que farà la Generalitat la recullen les xifres que la sustenten: es destinaran 1.600 milions en cinc anys (600 d’aquests els aportaran els ajuntaments) perquè més d’un centenar de barris puguin fer realitat la seva millora urbana, ambiental i social amb l’objectiu de combatre la segregació, reduir les desigualtats i pal·liar els efectes de la crisi climàtica.

El compromís del Govern és destinar 200 milions per any a projectes que tinguin un cost d’entre tres i 25 milions –xifra condicionada al nombre d’habitants–, quantitat que la setmana passada ja va ser aprovada amb caràcter plurianual. Aquest era l’últim pas per llançar la primera convocatòria. Aquests plans han de tenir un caràcter "integral". És a dir, que a més de transformacions de caràcter físic de la zona en qüestió, com ara rehabilitació de vivendes o millora de l’espai urbà, han de tenir una dimensió mediambiental i incloure accions sociocomunitàries per fomentar la cohesió.

Més o menys població

Per a les localitats de menys de 20.000 veïns, la subvenció serà d’entre tres i 12,5 milions d’euros, mentre que per als que en tinguin més de 20.000 serà d’entre sis i 25 milions. En funció de si es té més o menys població, el percentatge de copagament que assumeixi cada consistori serà més gran o més petit, i l’executiu es compromet a garantir assessorament per als municipis petits amb menys recursos perquè puguin elaborar els seus projectes i optar a la subvenció. A les localitats amb menys de 5.000 habitants la Generalitat es farà càrrec del 75% de la inversió; en les que en tinguin entre 5.000 i 20.000 serà del 70%; en les que van dels 20.000 als 50.000 habitants serà del 60% i en les de més de 50.000 es farà càrrec de la meitat, mentre la resta l’assumirà el consistori.

Notícies relacionades

L’advocat general de la UE avala la retirada de la immunitat de Puigdemont

La fiscalia descarta que declari la periodista que va dinar amb Mazón el 29-O

Després de llançar aquesta primera convocatòria, serà a finals d’any quan es resolgui quins municipis compleixen els criteris per rebre la subvenció. A partir d’aquí, n’hi haurà quatre més fins al 2029. En cada tanda, es garantirà que es beneficiï almenys un projecte per vegueria a més d’arribar almenys a 20 barris cada any. Cal veure, però, si Illa podrà comptar amb nous pressupostos aquest 2026 per invertir tots els recursos previstos.

L’executiu té com a principal repte aquesta tardor aconseguir l’aval d’ERC i Comuns a uns comptes que són clau per a l’estabilitat de la legislatura. La llei de barris formarà part del repertori argumental per mirar de convèncer l’oposició de la necessitat de poder disposar d’aquests pressupostos per millorar els municipis. Tot i així, en cas que no se surti amb la seva, el Govern assegura que els recursos anunciats estaran garantits via compromisos plurianuals.