Puigdemont podrà tornar el 2026 sense riscde ser detingut

Els magistrats ponents són la progressista Laura Díez (recurs de Carles Puigdemont), el conservador César Tolosa (Lluís Puig) i el conservador Enrique Arnaldo (Toni Comín).

L’argument segons el qual tots tres tenen dret a gaudir dels beneficis de la llei d’amnistia –ja aplicada a gairebé 230 persones– per aconseguir la suspensió cautelar de l’ordre de detenció abans de resoldre el fons del recurs d’empara no serà admès. Perquè, precisament, això –si han de ser amnistiats o no– és la qüestió que haurà de resoldre el recurs contra la decisió de Llarena i de la Sala Segona de denegar-los l’amnistia amb l’argument que la llei d’amnistia no és aplicable al delicte de malversació de fons en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, això malgrat que la llei ho planteja clarament en el preàmbul.

Per tant, el ple del TC, després de fer el tret de sortida (admissió a tràmit), iniciarà el recorregut cap a la sentència sobre el recurs d’empara. Quant a la mesura de suspensió de l’ordre de detenció, s’escoltarà l’opinió del fiscal del Tribunal Constitucional i posteriorment s’adoptarà una decisió puntual. Fonts judicials assenyalen que la posició tradicional és que no hi ha hagut un canvi en la situació de tots tres recurrents pel qual es justifiqui una mesura excepcional i urgent com la que demanen. Que el seu dret a gaudir de l’amnistia serà resolt precisament en el recurs d’empara. I, com s’afirma tot sovint, que una resolució a favor de la mesura cautelar de suspensió de l’ordre d’arrest seria anticipar la decisió sobre el fons, és a dir, que l’amnistia és aplicable al delicte de malversació.

Informe del TJUE

Hi ha de manera paral·lela un altre procés que es mirarà de cua d’ull la majoria progressista del TC. I és l’informe previst que s’espera per a la segona quinzena de setembre de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, sobre les qüestions prejudicials (dubtes) plantejades pel Tribunal de Comptes i altres tribunals espanyols sobre la llei d’amnistia espanyola. L’informe de l’advocat general sol ser molt rellevant per als 27 jutges que formen el TJUE. Fonts judicials creuen que, després de l’informe esmentat, el TJUE dictarà sentència al novembre.

¿Per què es mira el TJUE de cua d’ull? Perquè el TC vol tenir l’última paraula. I és que el Tribunal Suprem ha advertit per escrit que no acatarà una decisió del TC contrària a la seva posició segons la qual la malversació no és un delicte amnistiable. I per fer-ho ha anticipat que si el TC decideix en aquest sentit elevarà alhora una qüestió prejudicial al TJUE perquè aquest corregeixi el TC espanyol.

Els escenaris previstos

Però, atenció, cal tenir en compte dos escenaris: 1) el TJUE decideix el novembre vinent i considera que la malversació és amnistiable perquè no ha afectat fons europeus ni financerament la UE (el Suprem afirma que la declaració d’independència catalana, tot i que solament fos una desconnexió de segons, podia afectar la UE), fet que respon anticipadament a la qüestió prejudicial que amenaçava d’elevar el Suprem; 2) si el Suprem, malgrat això, planteja igualment algun dubte sobre la decisió del TJUE en relació amb la malversació, hauria de deixar sense efecte la mesura de detenció vigent per a Puigdemont, Comín i Puig.

"Deixar sense efecte les mesures cautelars [arrest] és ineludible si es planteja la qüestió prejudicial al TJUE. Cap jutge seria capaç d’acordar una presó preventiva per un fet amnistiat l’aplicació del qual suscita dubtes que eleva al TJUE", ha assenyalat una font de la Sala Segona del Suprem a EL PERIÓDICO.

En altres termes, durant la tramitació de la qüestió prejudicial –si és que es presenta–, suspesa l’ordre de detenció, tots tres podrien tornar a Espanya sense riscos. Mentrestant, el TC resoldrà el recurs d’empara i l’amnistia s’aplicarà a la malversació.

En resum: la tornada de Puigdemont, Comín i Puig –sense risc d’arrest– es produirà quan el TC resolgui la qüestió d’empara a favor seu. Perquè, segons s’ha apuntat, encara en cas que el Tribunal Suprem elevi qüestió prejudicial al TJUE, això no frenarà la tornada perquè haurà de suspendre la vigència de l’ordre de detenció de tots tres.

¿Com afectarà aquests recursos la renovació de quatre membres (dos de progressistes i dos de conservadors) del TC que s’ha d’emprendre a mitjan desembre pròxim? El Senat és qui els ha de renovar. Però prèviament han de ser proposats per les comunitats autònomes.

Notícies relacionades

L’Audiència fixa per al 6 d’abril l’inici del judici pel cas Kitchen

L’excap de gabinet de Montoro acusa el jutge d’obstruir el trasllat de la causa

És un procés, per tant, que trigarà temps i difícilment podrà quedar pactat –en cas que el pacte entre PP i PSOE realment tingui lloc– abans de març del 2026. Cal tenir en compte que l’any vinent hi haurà eleccions a Andalusia i a Castella i Lleó.

Qualsevol negociació entre el PP i el PSOE –encara que es tracti d’acabar amb la presidència de Cándido Conde-Pumpido en el TC– serà aprofitada per Vox per denunciar el bipartidisme i obtenir vots. Ja passa amb les crítiques de la ultradreta a la gestió dels incendis pels presidents autonòmics del PP.