Les autonomies podran gastar 7.000 milions més amb la quitació del deute

Montero afirma que l’estalvi en el pagament d’interessos podrà ser utilitzat per invertir en despesa social o en qualsevol competència cedida

Les autonomies podran gastar 7.000 milions més amb la quitació del deute
3
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

El Consell de Ministres va aprovar ahir l’avantprojecte de llei orgànica que ha de servir de base legal per perdonar un total de 83.252 milions d’euros de deute públic al conjunt de les comunitats autònomes de règim comú. "Es tracta d’una mesura històrica, excepcional, que va a totes les comunitats autònomes de règim comú, tinguin o no deute amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), de l’Estat", va dir la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres.

Malgrat el rebuig frontal expressat pel PP contra aquesta mesura, Montero confia que quan estigui aprovada la norma definitivament, totes les comunitats on governen els populars també s’acolliran a la mesura: "¿Qui dirà que no a que li perdonin part del seu deute? ¿Quina família amb una hipoteca, sent assenyada, diria que no a que n’hi perdonessin una part?", es va preguntar la vicepresidenta. Segons el calendari que té entre mans Hisenda, la llei orgànica podria estar definitivament aprovada el primer trimestre del 2026, si el Govern aconsegueix els suports parlamentaris necessaris.

Montero va precisar que amb aquesta quitació de deute (que serà absorbit per l’Estat) les comunitats autònomes podran obtenir un estalvi d’entre 6.600 i 6.800 milions en pagament d’interessos. "Aquests recursos els podran utilitzar per a despesa social, per a educació, per a sanitat o per a qualsevol competència autonòmica", va dir la vicepresidenta. "És fals que les comunitats autònomes no puguin utilitzar aquests recursos", va afegir, en contra de la interpretació del PP.

El castés que aquesta afirmació tan rotunda que va fer Montero durant la roda de premsa sembla anar en contra del criteri que el mateix Ministeri d’Hisenda va plasmar en el text sobre l’avantprojecte que va sotmetre a consulta pública el 14 de maig passat. En aquell document es deia que un dels objectius de la llei és "evitar l’aparició de problemes de risc moral" (és a dir, el risc de premiar incomplidors), "a través de l’aplicació de l’article 12 de la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, que impedeix que l’estalvi d’interessos produït per la reducció de deute de les comunitats autònomes pugui ser utilitzat en incrementar la seva despesa".

Contradicció

L’article esmentat estableix que "els ingressos que s’obtinguin per sobre del previst es destinaran íntegrament a reduir el nivell de deute públic". Aquesta és la interpretació que va portar la presidenta de l’Autoritat Fiscal, Cristina Herrero, a advertir les autonomies que no es podrien gastar els estalvis obtinguts per la condonació de deute. Segons aquest organisme, l’estalvi generat pel pagament d’interessos només es pot aplicar a reduir la necessitat de finançament de les comunitats autònomes, és a dir, per sanejar el seu deute públic. Montero va interpretar, no obstant, que, mentre que no s’incompleixi la regla de despesa (que fixa un límit per al creixement de les partides i que encara no ha sigut determinat per al 2026), les autonomies sí que podran fer ús d’aquests gairebé 7.000 milions, com de qualsevol altre ingrés que obtinguin.

És a dir, l’estalvi en interessos no elevarà el llistó de despesa total de les autonomies, però sí que es podrà fer servir en educació o sanitat (per exemple) si no s’incompleix aquest límit. Aquí residiria el matís a què s’acull Hisenda.

Notícies relacionades

Després de la seva aprovació, aquest dimarts, de l’anomenat avantprojecte de llei orgànica de mesures excepcionals de sostenibilitat financera per a les comunitats autònomes de règim comú, el text inicia un fase de consulta pública, que inclou el preceptiu informe del Consell d’Estat, abans de ser aprovat en segona volta pel Consell de Ministres.

La vicepresidenta va confiar a poder completar aquest procés en el que queda d’any de manera que el projecte de llei pugui ser enviat al Congrés dels Diputats a finals del 2025. Si s’aconsegueixen els suports parlamentaris necessaris, el text podria quedar definitivament aprovat pel Congrés dels Diputats el primer trimestre del 2026, segons el calendari de la vicepresidenta Montero. La batalla es trasllada ara a l’àmbit parlamentari, on Sumar presentarà esmenes al Congrés per incloure les seves exigències en la llei.