Illa assenyala Madrid per tenir «privilegis» i acusa Ayuso de fomentar l’«egoisme fiscal»

No obstant, per més afany que els socialistes posin a fer passos endavant en aquesta matèria, el gran escull continua sent la falta de majoria per aprovar-lo al Congrés, especialment pel rebuig del PP i dels seus presidents autonòmics, disposats fins i tot a acudir als tribunals. I per a Illa és Isabel Díaz Ayuso qui porta la veu cantant. De fet, només ha trencat el to assossegat del seu discurs per assenyalar que la Comunitat de Madrid sí que té, com a capital, «privilegis»,a més de considerar que la seva presidenta fomenta un «egoisme fiscal» que acaba «empobrint» la resta de territoris.

«Els que ens reclamen solidaritat, que callin, ja n’estic cansat. Demanen solidaritat econòmica i practiquen la insolidaritat amb les persones», ha etzibat el president amb referència al rebuig d’acollir els menors migrants de les Canàries. I encara ha anat més enllà: «Madrid està practicant una política fiscal insolidària abaixant impostos i, alhora, reclamant més recursos i queixant-se dels recursos que tenim d’altres».

«Onze contra ontre i l’àrbitre neutral»

Com ha fet durant el seu primer any de mandat, ha tornat a repetir que ell no vol «privilegis» per a Catalunya, però sí acabar amb el dúmping fiscal i comptar amb prou recursos per al bon funcionament dels serveis públics. «Vull un onze contra onze i l’àrbitre neutral»,ha resumit. Malgrat aquesta oposició dels populars, Illa ha promès no donar el seu braç a tòrcer amb el model de finançament, per la qual cosa ha demanat «coratge i valentia» perquè es teixeixi un «consens ampli» a Catalunya per defensar-lo, un missatge velat cap a Junts, que per ara s’ha desmarcat de l’acord. Caldrà veure fins a quin punt la reunió que mantindrà Illa aquest dimarts amb Carles Puigdemont a Brussel ·les serveix per obrir pas a aquesta aliança.

Just també aquest dimarts el Consell de Ministres aprovarà la quitança del deute del FLA, que el cap de la Generalitat considera que servirà per resoldre un «desequilibri» en el finançament dels territoris. Gràcies a això, calcula que Catalunya s’estalviarà aquest any 300 milions d’euros.

Objectiu: pressupostos del 2026

Amb el compliment del que s’ha pactat amb ERC en finançament –malgrat que s’ha retardat el 2028 la recaptació íntegra de l’IRPF per part de la Generalitat–, el president ha mostrat la seva «confiança» que aconseguirà aprovarpressupostos per al 2026. Aquest mateix dimarts el Consell Executiu aprovarà el sostre de despesa i, a partir de llavors, el Govern mirarà de fixar les primeres reunions amb els republicans i els Comuns, que per ara s’han mostrat reticents a donar el seu aval. «Hem de treballar per tenir el recolzament parlamentari», ha reconegut Illa.

També s’ha mostrat optimista sobre la millora del funcionament de Rodalies amb les tres línies d’intervenció que s’han posat en marxa: inversió a les vies, nou material rodant i governança. El servei, ha assegurat, ha de millorar gestionant des del territori, un camí en què ha assegurat que s’està avançant «bé» amb la creació de la nova empresa amb majoria catalana. Aquest dimarts el president liderarà una trobada amb elsrepresentants de Renfe i Adifper reclamar mesures que permetin reduir les incidències mentre es fan obres i inversions.

Quant a l ’ampliació de l’aeroport del Prat ha remarcat que és «essencial» i que la continuarà defensant per més que els seus socis d’ERC i els Comuns la rebutgin. En el capítol de reptes ha apuntat també al «canvi de mentalitat» a què ja va fer referència divendres per reduir la massa forestal a Catalunya i gestionar els boscos.

L’oficialitat del català a la UE

Notícies relacionades

Salvador Illa i Carles Puigdemont es reuniran aquest dimarts a Bèlgica

Trens, sentència del català i tornada de Puigdemont: els riscos que afronta Illa aquesta tardor

Una altra de les assignatures pendents és la de l’oficialitat del català a Europa, que segons el president ja seria una realitat si no fos perquè el PP ho ha «bloquejat» i exercit la seva «influència» a Europa per impedir-ho. En tot cas, s’ha mostrat convençut que és qüestió «més de mesos que d’anys» que s’acabi aconseguint. «El sentit comú s’imposarà»,ha sentenciat.

També ha carregat contra els populars per dues qüestions més. D’una banda, ha advertit del «perillós» que és «jugar» amb el rebuig d’ atendre menors migrants i ha recordat que Catalunya és, després de les Canàries, la comunitat que més ha acollit en els últims anys, motiu pel qual ara es demana a la resta de territoris una contribució més gran. I, de l’altra, i davant una tardor calenta als tribunals, ha acusat la dreta i l’extrema dreta de«persecució» al president Pedro Sánchez per «deshumanitzar-lo» i «desinformar» els ciutadans. «No hem de ser ingenus», ha conclòs.