Trens, sentència del català i tornada de Puigdemont: els riscos que afronta Illa aquesta tardor

Que Illa hagi decidit posar-se al capdavant personalment de l’exigència de mesures «urgents i estructurals» als responsables de Renfe i Adif en una reunió d’aquest dimarts dona compte de fins a quin punt el caos de Rodalies és una gota malaia per al Govern. Amb 400.000 usuaris diaris, qualsevol incidència a la xarxa ferroviària suposa encendre la indignació d’una part significativa dels catalans i, al seu torn, munició per a l’oposició. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, és, de fet, l’única que ha sigut reprovada aquest any per les múltiples incidències del mes de març, cosa que va coure en el Palau de la Generalitat.

Els socialistes saben que no n’hi haurà prou amb justificar que s’estan fent obres per millorar el servei perquè la paciència dels usuaris s’esgota, per la qual cosa s’arremanguen per reclamar més responsabilitat a les dues empreses mentre recorden que s’està treballant perquè Catalunya assumeixi el pes de la gestió amb la nova empresa pactada amb ERC i perquè arribi nou material rodant el 2026. «Tenim plans, el traspàs de la gestió està ben encarrilat i tenim una foto a la qual arribar a mitjà i llarg termini», asseguren fonts del Govern. Caldrà veure si, com vol Illa, els trens deixen de treure el son a milers de ciutadans i, també, al mateix executiu.

El president s’ha mullat públicament reclamant al Tribunal Suprem que se li apliqui l’amnistia a Carles Puigdemont perquè pugui tornar a Catalunya. Aquest divendres ho va tornar a fer. Junts projecta que aquest escenari és més a prop que mai malgrat donar per descomptat que l’alt tribunal farà tot el que estigui a les seves mans per torpedinar-lo. I si passa, s’haurà de veure quin impacte polític té de l’expresident de la Generalitat i líder de Junts pugui tornar a exercir sense limitacions judicials.

No està clar si voldrà exercir el rol de cap de l’oposició al Parlament, on és diputat, ni si serà capaç d’aixecar l’ànim d’un independentisme que ha perdut la majoria i el múscul mobilitzador. En el Govern d’Illa asseguren no témer aquesta tornada, entre altres coses perquè no consideren que el secessionisme reuneixi les condicions per remuntar. «Preferim que tot es normalitzi, el que ens preocupa més és que es resolguin les situacions personals», asseguren sobre els líders de l’1-O.

La sentència del Tribunal Constitucional sobre el català a l’escola és una autèntica bomba de rellotgeria per a la qual el Govern també s’està preparant. «Cal veure què diu, però necessitarem un consens polític», apunten fonts governamentals deixant entreveure que aquest veredicte podria ser advers per al model d’immersió i donar cobertura al 25% d’hores lectives en castellà. Illa ha encarregat tant a la consellera d’Educació,Esther Niubó, com al conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que anticipin possibles escenaris i respostes.

Illa és sempre partidari de complir les resolucions judicials –considera que els governs no poden fer res més–, però caldrà veure com ho fa en un cas de molt difícil aplicació a les aules i amb la majoria de la comunitat educativa en contra, a més de fer-ho compatible amb la defensa del català que assegura que fa el seu Govern.

El president té entre cella i cella que ha d’aprovar nous pressupostos per al 2026. En aquests moments, no contempla cap altre escenari que no sigui el d’aconseguir aquests comptes de la mà d’ERC i els Comuns, per la qual cosa en el Govern no volen parlar de què pensen fer si no ho aconsegueixen. «Som optimistes», resumeixen convençuts que seran capaços de consolidar un «nou marc» en aquesta ‘reentré’ per aconseguir el favor dels seus socis, que ja han aixecat el dit per advertir que sense avanços en finançament i vivenda els nous pressupostos només són un miratge.

Illa sap que, amb uns nous comptes, tindrà l’estabilitat garantida fins al 2028, però que topar de cara en l’intent i haver de continuar governant amb els del 2023 seria una màcula per a la imatge de la seva gestió que podria obligar-lo a prendre decisions. Els seus socis són conscients també d’aquesta dicotomia i no tenen incentius per anar a eleccions.

Notícies relacionades

Illa anuncia accions contra els incendis: «Hi ha massa bosc, hem de decréixer en massa forestal»

Illa recepta gestió i «moderació» en un curs polític en què espera la tornada de Puigdemont

La debilitat del Govern dePedro Sánchez és un dels flancs de risc per al Govern. En el PSC desvinculen la sort de la legislatura espanyola de la catalana, però Illa exerceix de principal escuder del president i líder del PSOE i bona part del seu projecte depèn que els socialistes no perdin la talaia de la Moncloa. Abans de l’aturada estival el president ja es va veure obligat a comparèixer al Parlament a petició del PP i Vox per donar explicacions sobre el cas de corrupció pel qual Santos Cerdán és a la presó, una intervenció en la qual va negar qualsevol vinculació amb la trama.

«Sabem que la tardor serà judicialment calenta, com també sabem que l’oposició del PP serà deslleial», asseguren des de l’Executiu. No obstant, asseguren estar convençuts que, malgrat que no hi haurà treva ni als tribunals ni al Congrés, Sánchez no llançarà la tovallola.