El Govern ampliarà les delegacions exteriors per captar inversions

Salvador Illa està convençut que perquè Catalunya recuperi el lideratge econòmic d’Espanya ha de reforçar la projecció internacional. La presència a l’estranger, que la Generalitat desplega en l’àmbit institucional amb les delegacions i des del punt de vista econòmic amb les seus de les agències Acció, Prodeca i Turisme, va ser durant els governs independentistes molt qüestionada per l’oposició –pel mateix PSC–, que al·legava que eren oficines en què es promovia la independència de Catalunya.

Però en aquest moment queda lluny aquesta crítica per als socialistes, que ara no dubten a definir-les com una oportunitat de cara a caçar noves inversions així com una part del compliment del seu acord amb ERC per a la investidura d’Illa.

La promesa contreta amb els republicans passava per "consolidar i ampliar la xarxa de delegacions actual, amb especial atenció a Amèrica Llatina i Àsia", i reforçar l’acció exterior al continent africà. Fins ara el Govern ha mantingut les 21 oficines i ha aprovat un pla per professionalitzar-les i alhora ha creat un "cos de funcionaris" de la Generalitat especialitzats en política exterior perquè totes les conselleries tinguin una mirada posada en el món. Durant el seu recent viatge oficial a la Xina va anunciar l’obertura d’una delegació a Pequín, que previsiblement estarà en marxa abans que no acabi l’any, i amb la qual veurà complert l’objectiu d’ampliar les actuals. Però la inauguració d’aquesta oficina en el gegant asiàtic no està pas exempta de polèmica i ja ha aixecat les crítiques del PP i de Junts.

Els motius que al·lega el Govern per reafirmar el seu interès per obrir noves delegacions és que cal diversificar els mercats, perquè amb polítiques com ara l’augment dels aranzels executat per Donald Trump més val no dependre del comerç amb els EUA. El món ara passa per Àsia. Però hi ha un altre argument, que diu que per aconseguir donar empenta a les empreses i convèncer-les que s’han d’assentar a Catalunya es necessita una institucionalitat més gran situada sobre el terreny. Al capdavall, que hi hagi portes per trucar.

20 delegacions funcionant

Catalunya actualment disposa de 21 delegacions: l’Àfrica meridional, l’Àfrica occidental, Alemanya, Andorra, el Brasil, el Con Sud, Corea del Sud, els Estats Units i el Canadà, els estats andins, l’Europa central, França, Itàlia, el Japó, Mèxic i l’Amèrica central, el nord de l’Àfrica, els països nòrdics i els països bàltics, Portugal, el Regne Unit i Irlanda, el sud-est d’Europa, Suïssa i davant la Unió Europea. Vint estan en funcionament i només la de l’Àfrica meridional, amb seu a Johannesburg, no és operativa. No té delegat i el Govern es planteja si convé ressituar-la.

El Govern anterior, liderat per Pere Aragonès (ERC), va arribar a projectar l’obertura de quatre noves delegacions a l’Àfrica i Àsia, però l’avenç electoral va truncar els seus plans. Illa es proposa recollir-ne el testimoni, però abans vol incrementar els viatges institucionals per conèixer de prop la situació de cada país i veure on les pot instal·lar. Ara per ara ha anunciat la nova delegació xinesa i no descarta tampoc obrir alguna oficina més.

L’aposta per les delegacions no sempre ha sigut en el full de ruta del PSC. De fet, el 2023, quan era en l’oposició, va exigir al Govern d’Aragonès que posés fre a l’expansió. El seu argument llavors va ser que primer havien d’avaluar-se les que ja estaven en funcionament.

Com que l’executiu d’ERC necessitava els vots socialistes per als pressupostos, va accedir a la demanda. A més, aquell mateix any el govern alternatiu de Catalunya -l’executiu a l’ombra que va impulsar Illa per fer oposició– va fer un informe sobre política exterior en què carregava contra els executius independentistes que "van privilegiar les qüestions més carregades de simbolisme" com ara les "delegacions".

Els socialistes justifiquen ara el canvi de posició al·legant que, quan van arribar a la Generalitat, es van centrar a analitzar si les delegacions funcionaven i si tenien tots els seus recursos ben optimitzats. I, una vegada que han pogut portar a terme el diagnòstic esmentat, han arribat a la conclusió que és el moment de potenciar-les.

"La consolidació i l’ampliació de les delegacions forma part dels acords d’investidura i l’executiu està plenament compromès amb el seu compliment", al·leguen fonts de la Conselleria d’Exteriors. La idea, doncs, és mirar d’apostar per "zones que puguin ser d’interès estratègic", i que tinguin un paper determinant "a l’hora d’obrir noves oportunitats per a Catalunya", en un context com el que marca la guerra aranzelària.

Canvi de paradigma

Notícies relacionades

L’arquebisbe de Tarragona adverteix Vox: «Un xenòfob no pot ser un veritable cristià»

La policia investiga la trama russa de blanqueig de la Costa Brava per la compra de dues naus industrials a Quart

Malgrat que només fa un any que és a la Generalitat, Illa ja ha buscat imprimir a la política exterior un cert canvi de paradigma respecte als seus antecessors. Amb l’anunci d’obertura d’una delegació a la Xina, Catalunya tindrà per primera vegada una oficina d’aquestes característiques en un gran país en què no es respecten les llibertats polítiques.

El debat sobre la conveniència de tenir-hi una delegació no ha trigat a obrir-se. El conseller Duch es va afanyar a defensar que assentar-se a la Xina no implica pas validar-ne el règim. "Que es mantinguin relacions diplomàtiques no vol dir que validem res", va dir. També va justificar la necessitat de bastir ponts amb el gegant asiàtic, atès que, avui dia, "el món passa cada vegada més per Àsia".