El Consell d’Europa denuncia casos de maltractaments en presons de Catalunya i comissaries dels Mossos

El novembre del 2024, membres del Comitè van viatjar a Catalunya per examinar el tractament que reben les persones detingudes a la presó i a comissaria. La missió va posar especial atenció als centres de règim tancat (Departaments Especials de Règim Tancat). En total, van visitar cinc comissaries, a més de la seu de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, els centres penitenciaris de Brians I, Brians II, Lledoners, Quatre Camins, Joves i l’Hospital Penitenciari de Terrassa Prison Hospital, a més del centre de menors dels Til·lers. 

L’informe conclou que la fixació mecànica dels reclusos amb finalitats disciplinàries, és a dir, lligar-los als llits, «continua sent problemàtica». El Comitè considera que aquesta pràctica suposa «un risc de maltractaments»,i arriba en alguns casos a posar-los de cap per avall i administrar-los injeccions per la força. La mesura resulta especialment preocupant quan es tracta de presos amb trastorns mentals. 

Aquesta mateixa pràctica també s’utilitza als centres de menors, tot i que en la unitat terapèutica. El Consell d’Europa exigeix abolir-la i buscar alternatives per calmar els interns o presos violents, en el cas de les presons, optant per l’internament en cel·les embuatades. Si s’opta per la immobilització, insisteix l’informe, només s’ha de dur a terme en un entorn mèdic i supervisat. 

Desitjos de Mossos

En l’informe, el Comitè assegura que tot i que la majoria de persones detingudes que van ser entrevistades van afirmar haver sigut tractades correctament, algunes van denunciar maltractaments. L’informe parla de «bufetades, cops de puny, i cops amb porres» en el moment de la detenció o durant el trasllat a la comissaria, per part d’agents dels Mossos d’Esquadra. 

Entre els testimonis que recull l’informe, alguns detinguts denuncien haver sigut arrossegats per terra quan estaven emmanillats. D’altres parlen d’intents d’estrangulació, d’haver sigut colpejats fins a perdre el coneixement o de com agents els havien posat una pistola al cap a tall d’amenaça.

En diversos casos, «les denúncies van ser corroborades per certificats mèdics» després que els detinguts haguessin de ser traslladats a un hospital o centre de salut, o una vegada van ingressar a la presó. A més dels cops, l’informe fa referència com se’ls pressiona excessivament les manilles als detinguts, o a insults verbals per part dels agents de policia contra els detinguts. Això és particularment habitual entre detinguts d’origen estranger, segons l’informe. 

El Consell d’Europa també censura la pràctica de realitzar exàmens mèdics a persones detingudes mentre estan emmanillades, i en presència d’agents. L’informe critica a més les males condicions a les cel·les de les comissaries i exigeix reparar deficiències estructurals com la falta de llum natural, ventilació, aigua o timbres de trucada.  

Centres penitenciaris

Els presos denuncien maltractaments i ús excessiu de la força per part del personal penitenciari. En particular, aquests haurien tingut lloc «en el context d’episodis d’agitació dels presos» o «aldarulls cada vegada més intensos amb el personal» però també «durant casos de resistència passiva a les ordres del personal penitenciari». 

Notícies relacionades

Un estudi identifica els factors que van portar a la radicalització de la cèl·lula terrorista de Ripoll

ERC vol que les dones liderin el 40% de les seves llistes municipals

Mentre que en el cas dels centres de règim tancat la missió ha identificat certes millores com la reducció del temps de detenció o una presència de personal sanitari especialitzat, tot i que lamenta la falta d’assistència psiquiàtrica per a presos amb trastorns mentals. 

En general, el Consell d’Europa reclama més compromís de les autoritats per millorar les condicions als centres i a les presons. També exigeix una política de tolerància zero amb els maltractaments i l’ús excessiu de la força. Però a més, demana una millora substancial del sistema de registre de lesions observades en detinguts durant la seva custòdia, perquè puguin investigar-se possibles casos de maltractaments.