El despatx de Montoro va enxufar persones afins al Ministeri d’Hisenda

«Conforme a la conversa mantinguda amb Manuel de Vicente Tutor (un dels directius d’Equipo Económico) t’envio el meu ‘curriculum vitae’, i t’agraeixo per endavant el teu interès». Aquest és un correu remès el 4 de gener del 2012 al llavors secretari d’Estat Hisenda, Miguel Ferre Navarrete, per una inspectora que, mesos després, el 23 de juliol del 2013, va ser nomenada subdirectora general de Planificació i Coordinació del Departament de Gestió Tributària, segons el sumari al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Aquest no és l’únic currículum que va rebre Miguel Ferre, que figura com a investigat, juntament amb Montoro i 27 persones més, en el procediment judicial que instrueix el jutge de Tarragona Rubén Rus per, entre altres delictes, tràfic d’influències i suborn. El 19 de gener del 2012, a les 17 hores, Enrique Alejo González incorpora en un correu electrònic remès al secretari d’Estat el seu historial professional. Al cap de pocs minuts, ell el reenvia a Pilar Platero, subsecretària d’Estat de Pressupostos i Despeses, que fins al desembre del 2011 va ser sòcia del despatx fundat per Montoro i a qui el 24 de desembre del 2011 va nomenar en el càrrec. Enrique Alejo va ser nomenat director general d’Ordenació del Joc pel ministre el 23 de gener del 2012. Aquest director general, segons els investigadors, va tenir un paper important en l’adjudicació de llicències de joc per operar a Espanya.

El que va ser director de l’Agència Tributària, Santiago Ménendez, que també està imputat en el mateix cas, va rebre un correu electrònic per col·locar la germana de la secretària personal del ministre. En una notícia publicada al seu dia per ‘Infolibre’, detallen els Mossos d’Esquadra, s’informava que a aquesta dona se li havia concedit una plaça de lliure designació a la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals. La policia precisa que «possiblement complia els requisits per al lloc de treball, però la via per la qual va arribar el seu currículum sembla ser que no va ser a través de la convocatòria publicada a l’Administració», sinó que «va arribar de la mà» del director de l’Agència Tributària.

Un «bon company i amic»

Manuel de Vicente Tutor, directiu d’Equipo Económico, presumptament va influir en la col·locació d’un «bon company i amic». Aquest imputat va enviar el 2012 un ‘e-mail’ a Pilar Platero, que havia sigut companya seva al despatx que va fundar Montoro, amb el currículum d’un interventor destinat a Màlaga que, segons les seves paraules, «seria un magnífic candidat com a delegat del Ministeri d’Economia i Hisenda» a la província. Platero li va contestar: «Manolo, ho posaré en marxa perquè cessaré l’anterior. Ara per ara, no li comentis res». El març del 2012, aquesta persona va ser nomenada com a delegat a Màlaga.

Manuel Vicente Tutor no és l’únic directiu d’Equipo Económico que recomanava persones de la seva confiava per a llocs importants dins de l’Administració. Ricardo Martínez Rico va fer el mateix el gener del 2017 quan va escriure a Santiago Menéndez, director general de l’Agència Tributària, perquè aquest redactés una carta de recomanació per a una germana que optava a una plaça d’expert nacional en la Direcció General de Fiscalitat i Unió Duanera (TAXUD) de la Comissió Europea. La interessada, a més, demana a l’alt càrrec de l’Agència Tributària si pot «fer una crida a l’ambaixador» perquè «faci els seus contactes». Al principi, no li van donar la plaça, però Menéndez es va comprometre a continuar intentant-ho. La policia desconeix si finalment ho va aconseguir.

En les diligències judicials pel cas Montoro queda patent com actuava Equipo Económico per aconseguir les seves finalitats. Un dels socis d’aquest despatx, Manuel de Vicente Tutor, va participar el 15 d’octubre del 2013 en una reunió de la junta de l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM) i va proposar «una fórmula de col·laboració per desenvolupar durant un període de sis mesos a fi d’elaborar i difondre en l’àmbit polític apropiat un estudi tècnic que justifiqui la inclusió del sector dels gasos industrials en el context de l’excenció d’impostos elèctrics». Al final, Equipo Económico va ser contractat. Un dels directius d’una empresa investigada va reconèixer que «aquesta acció política és necessària per no quedar discriminats».

Red Eléctrica i Abengoa

Els contactes amb el Govern a través del Ministeri d’Hisenda van fer que no només les empreses de gasos industrials acudissin a Equipo Económico. En un dels informes aportats a la causa, els Mossos afirmen que s’han detectat pagaments de les renovables, però també «d’algunes de les principals elèctriques tradicionals i també de les dedicades al transport i distribució d’electricitat», com Red Eléctrica.

Notícies relacionades

Feijóo planteja ampliar el tipus de delicte pel qual es pot expulsar un immigrant regularitzat

El Parlament aprova augmentar el finançament de les places d’escola bressol fins als 1.800 euros

Entre el 2009 i el 2015, el grup Abengoa, a través de les seves diferents filials, va pagar 3.979.280 euros. Després de recordar els contactes que l’empresa ha tingut amb el món polític a través dels que han format part del seu consell, recorden que el 2012 es va publicar que Montoro va enviar al també ministre José Manuel Soria «des del gabinet del ministre d’Hisenda una proposta amb capçalera d’Abengoa». Ho va fer després que la proposta de reforma energètica pilotada pel canari fos rebutjada dues vegades en el Consell de Ministres.

L’informe també reflecteix pagaments a Equipo Económico per 1,7 milions per part de Solaria - Energía y Medio Ambiente de Red Eléctrica (1,4 milions), de Ferrovial (293.424 euros) i de Madrid Network (1,8 milions). Es dona la circumstància que la denúncia anònima que es va incorporar al procediment relatava com s’havia recomanat a aquesta entitat contractar amb Equipo Económico. La Guàrdia Civil afirma que «hi ha la possibilitat» que l’operativa desenvolupada pel despatx fundat per Montoro «es podria haver prolongat en el temps i haver-se fet extensiva a altres sectors empresarials que, igual com les gasístiques», es podria haver beneficiat de «reformes legislatives o adjudicacions de contractes públics».