La xacra de la corrupció

Elèctriques renovables van pagar prop de 3,5 milions al despatx de Montoro

Els Mossos relacionen els contractes amb la reforma proposada pel ministre Soria i recorden les discrepàncies en el Govern del PP

Els socis de l’exministre al bufet eren consellers de les principals empreses

Elèctriques renovables van pagar prop de 3,5 milions al despatx de Montoro
2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +
Cristina Gallardo
Cristina Gallardo

Redactora de Tribunals

Especialista en Tribunals / Nacional

Ubicada/t a Espanya

ver +
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les empreses de gasos industrials no van ser les úniques que van acudir al despatx fundat per l’exministre Cristóbal Montoro, Equipo Económico, tot i que sí que són les úniques que apareixen com a imputades en la causa que se segueix al Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona, on s’investiga si a través del bufet van aconseguir intervenir en les reformes legislatives en marxa sobre l’Impost Especial sobre l’Electricitat i el d’Activitats Econòmiques. També van contractar els serveis d’Equipo Económico mitja dotzena d’empreses elèctriques i algunes de les associacions que constitueixen la seva patronal, així com entitats del sector miner i cimenter.

En el sumari del cas Montoro, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, hi consten diverses referències al fet que les pràctiques desenvolupades per les empreses gasístiques investigades podria estendre’s a altres sectors, sobretot perquè una de les lleis en la redacció de la qual haurien contractat Equipo Económico per tenir línia directa amb Hisenda i poder participar en les reformes legislatives en marxa afectava de ple l’activitat relacionada amb l’electricitat. En un informe dels Mossos s’afirma que empreses elèctriques i la seva patronal van pagar 3,48 milions a Equipo Económico, entre 2012 i 2014.

Mesures fiscals

Els agents relacionen la contractació coetània amb la Llei 15/2012, de 27 de desembre del 2012, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica, en la qual el llavors ministre d’Indústria, José Manuel Soria, "proposava com a solució per al dèficit elèctric que aquest fos repercutit amb càrrec a tots els agents, una part al consumidor, una part a les empreses elèctriques i una part a càrrec de l’Administració de l’Estat". I això va ser "motiu de discrepàncies" amb Montoro.

Segons els mossos encarregats de redactar l’informe, la reforma de Soria "perjudicava els interessos d’algunes empreses dedicades a les energies renovables que havien tingut relació amb el també ministre d’Hisenda". A més, apunten que els seus exsocis a Equipo Económico, Ricardo Martínez Rico i Manuel de Vicente-Tutor, "eren consellers de les principals empreses espanyoles d’energia renovable": Abengoa i Solaria Energía i Medio Ambiente. La primera, a través de les seves filials, va pagar al despatx fundat per Montoro 1.127.178 euros i Solaria, 418.875. Però les seves competidores tampoc van quedar curtes: Red Eléctrica en va abonar 842.800; GDF Suez Energía, 285.367; Ence Energía y Celulosa, 116.160; Gamesa Corporación, 285.600, i Hydro Energía Ondina, 134.050. A més, el que podria considerar-se la patronal del sector va pagar 270.720 euros: la Unió Espanyola Fotovoltaica (90.800), l’Associació d’Empreses d’Energia Renovable (54.450), l’Associació d’Empreses Fotovoltaiques (38.350) i Eduardo Montes Pérez, president d’Associació Espanyola d’Indústria Elèctrica (UNESA), 87.120 euros.

Els agents també assenyalen que Cementos Portland va abonar a Equipo Económico 129.800 euros, Tolsa, 42.350, i SA Minera Catalano-Aragonesa, 36.300.

Notícies relacionades

Segons els investigadors, la reforma del sector elèctric prevista pel ministre Soria "introduïa una tarifa a les empreses dedicades a la producció d’energia, incloses les empreses d’energia renovable, i, evidentment, els costos relacionats amb el cost elèctric acabaria sent repercutit tant al petit consumidor com a la Indústria Espanyola".

Això explica "l’interès de moltes empreses espanyoles per obtenir bonificacions fiscals, que els permetessin mitigar la pujada del cost elèctric", conclouen els investigadors.