Hisenda va enviar informació "incompleta" al jutge del cas

El document remès al jutge de Tarragona, Rubén Rus Vela, que investiga 29 persones, entre elles al dues vegades ministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro, remarca que l’Agència Tributària considera "oportú" ampliar les indagacions per a l’esclariment de les presumptes "anomalies en la tramitació administrativa" de les reformes legislatives que estan en el punt de mira, tenint en compte les "eventuals" ocultacions al Govern en relació amb "la justificació de la finalitat, la necessitat i adequació de la mesura a l’ordenament jurídic, el seu veritable impacte recaptatori", el seu condicionament a les directives de la Unió Europea i a les normes de finançament de les comunitats autònomes i la possible activació de mecanismes de control o de compensació.

La decisió estratègica

En dos extensos informes, la Unitat de Suport de la Fiscalia Anticorrupció analitza els correus vinculats a aquest presumpte tràfic d’influències i estableix una connexió entre les empreses implicades en la trama, Equip Económico i el Ministeri d’Hisenda. En una de les seves conclusions destaca que de determinats emails revelarien que "la presa de decisió estratègica" respecte a la tramitació d’una de les normatives sota sospita "va ser del ministre d’Hisenda", llavors Cristóbal Montoro, avalat pel seu secretari d’Estat d’Hisenda, Miguel Ferrer Navarrete, que va ocupar el càrrec entre els anys 2011 i 2016.

Per als investigadors "crida l’atenció" la decisió de no remetre un dels textos investigats, el de la Llei d’Impostos Especials, "a la resta de secretaries d’Estat", no localitzant-se "el vistiplau d’aquestes als expedients, a excepció de l’informe de la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local que adverteix "expressament" de l’impacte recaptatori per a les comunitats autònomes. El jutge considera que Ferrer Navarrete "ostenta un dels càrrecs decisius perquè els textos dels avantprojectes de llei i projectes de reglament a elevar recollissin les pretensions concertades" amb les companyies gasístiques i destaca que abans d’iniciar-te la tramitació de la llei es va reunir amb les gasístiques.

Una altra de les modificacions legals investigades està relacionada amb l’impost sobre activitats econòmiques (IAE). La Unitat de Suport explica que anteriorment a la contractació del despatx Equipo Económico "consten nombrosos intents desenvolupats de les gasístiques" que van resultar "fallits", tant a nivell judicial com mitjançant contactes i consultes davant la Direcció General de Tributs. Posteriorment, però, es va plasmar "en l’avantprojecte" de la reforma de l’esmentada llei "amb consciència que òbviament suposava un cost per a l’erari de les Hisendes locals".

El perjudici acumulat i estimat, ressenya l’informe, tant d’aquesta modificació de l’impost elèctric (IE) com el d’activitats econòmiques (IAE) superarien els 51 milions d’euros, segons l’Agència Tributària. Aquesta xifra està calculada extrapolant els 10 anys transcorreguts des de la reforma de l’IE (41 milones d’euros) i la de fa cinc anys de l’IAE (10,5 milions d’euros). És a dir, la "nova mesura suposa una renúncia que minora els ingressos de les arques municipals al derivar-se a una tarifa menor que "redueix la quota tributària". En aquest sentit, l’Agència Tributària recalca que l’impacte recaptatori només de la modificació d’IAE seria de 438.276 euros anuals en un exercici per a una sola gasística.

El sumari del cas Montoro revela que la documentació aportada inicialment al jutge Rubén Rus pel Ministeri comandat per María Jesús Montero sobre la tramitació de les normes tributàries que segons la investigació van ser manipulades per influència del despatx de l’exministre del PP –Equipo Económico–, a petició de les empreses de gasos industrials que el van contractar, "va ser incompleta". La documentació es va requerir el desembre del 2021 i el titular del jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona va haver de fer un nou requeriment mesos després per poder obtenir els expedients complets.

En una de les interlocutòries de la causa, en què es justifica una de les pròrrogues del secret aixecat el passat 19 de juny, el jutge recorda que el desembre del 2021 va sol·licitar les còpies completes dels comptes de correu electrònic corporatiu utilitzades pels investigats –que a més de Montoro són gran part de les persones que integraven la seva cúpula ministerial– a diferents departaments del ministeri. Sol·licitava expressament tot el que s’hagués fet amb els comptes entre l’1 de gener del 2012 i el 31 de desembre del 2014 i també des de l’1 de desembre del 2016 fins al 4 de juliol del 2018.

Impost a gasos nocius

Notícies relacionades

Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas després d’informar-ne Montoro

L’exministre va rebre informació confidencial sobre la jutge del cas dels eros a Andalusia

Igualment, en les mateixes dates va requerir al Ministeri de Montero que facilités els expedients d’elaboració de diverses lleis, entre les quals els Pressupostos Generals de l’Estat del 2018 o el decret que va modificar l’impost sobre els Gasos d’Efecte d’Hivernacle el 2014.

"El mes de maig, es van realitzar nous manaments als esmentats organismes, ja que la documentació aportada en compliment dels anteriors manaments va ser incompleta", afegia el jutge, per després manifestar que els expedients obtinguts eren tan llargs que justificaven una pròrroga de la investigació secreta.