Barcelona mira d’apaivagar el malestar veïnal a Sant Antoni amb els primers resultats del pla de xoc

Un mes després de la seva aplicació, no obstant, molts veïns encara es mostren molt insatisfets amb la situació del barri i especialment amb la problemàtica del sensellarisme. No són pocs els residents que en el Consell Extraordinari de Prevenció i Seguretat de Sant Antoni, celebrat aquest dijous, van coincidir a assenyalar diversos casos de persones que viuen en un mateix punt de carrer des de fa mesos o anys.

Tots els que van denunciar aquests casos en el consell van demanar més recursos perquè els Serveis Socials de l’Ajuntament puguin ajudar aquestes persones i fins i tot van demanar a instàncies més altes que actuessin. «Tenim un projecte de llei de la Generalitat contra el sensellarisme molt positiu, però no es porta al Parlament. Sisplau, digui al seu company de l’altre costat de la plaça Sant Jaume que l’aprovin ja», va exigir una veïna al regidor de l’Eixample, Jordi Valls, present en el consell.

Marina Mañas, responsable del Servei d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic (SASSEP), va compartir algunes dades de les actuacions fetes aquest primer mes de pla de xoc. A l’agost, havia detectades de mitjana 41 persones sense llar –enfront de les 54 de mitjana de l’any passat–, de les quals un 82% estan en una situació de cronicitat avançada, i el 34% pateixen addiccions o problemes de salut mental.

En el cas específic de la superilla de Sant Antoni, les actuacions es van intensificar aquest últim mes i van permetre reduir les pernoctacions al ras detectades cada dia d’una mitjana d’entre 17 i 20 a entre cinc i set. En total, es van realitzar 282 hores de prospecció al barri i es van atendre 181 demandes diferents, segons Mañas.

Tot i així, al tancament del consell, el regidor Valls ja va avisar que es tracta d’un problema «molt complex» i va preferir «no crear expectatives». «Crec que s’està fent un esforç important i s’està utilitzant una metodologia que està funcionant», va assegurar. Davant el murmuri de desaprovació d’alguns veïns, el regidor va voler recordar que el pla «acabava de començar» i va aprofitar per confirmar que, avui dia, el pla de xoc no té una data final marcada.

Mercats irregulars

El servei liderat per Mañas també és responsable d’aturar els anomenats ‘mercats de la misèria’ que se solen instal·lar cada tarda a la ronda de Sant Pau. En aquest aspecte, els serveis socials han fet 16 prospeccions que suposen un total de 64 hores. Les inspeccions consistien no només a observar les dinàmiques d’aquest mercat, en què persones de perfil vulnerable reben productes recuperats de contenidors i papereres de la ciutat, sinó que també parlen amb els qui participen en el mercat i intenten que tots tinguin assignat un referent en els serveis socials de la ciutat. També s’han fet intervencions amb la Guàrdia Urbana i amb serveis de neteja, que es limiten a provocar «una dispersió temporal».

Neteja, drogues i seguretat

També van retre comptes de les accions dutes a terme els serveis de neteja del districte, que es van emportar un dels pocs elogis dels veïns presents en el consell per la millora de la situació de les papereres de la ronda de Sant Antoni. No obstant, la sensació no era unànime, i un dels residents va retreure la manera en què els operaris actuen al barri. «La neteja no es pot fer escombrant amb un cigarret a la boca o amb el mòbil a la mà», va denunciar.

El responsable de neteja de l’Eixample, Esteban Martínez, va explicar que des de l’aplicació del pla de xoc es realitzen dos serveis exclusius de repàs continu de neteja al matí i a la tarda. A més, col·laboren sis dies a la setmana amb la Guàrdia Urbana per netejar aquells espais que ocupen les persones sense llar.

Per la seva banda, el responsable de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Joan Ramon Villalbí, va explicar que els equips d’educació i intervenció social de l’agència han identificat aquest agost diversos punts de consum habitual de drogues en zones com l’avinguda Mistral, el passatge de Pere Calders o els entorns del mercat. Els professionals, que han proporcionat material de consum higiènic per evitar més danys als addictes, mantindran en les seves rutes diàries alguns d’aquests punts.

Va quedar fora de l’exposició que van realitzar els tècnics de l’Ajuntament, tal com va destacar més tard un dels veïns, la discussió sobre diferents narcopisos que s’han fet notar al barri i que els veïns tenen localitzats.

Notícies relacionades

Un editor fent d’alcalde

Una nova operació contra la multireincidència se salda amb 75 detinguts a l’àrea de Barcelona

Finalment, l’intendent de la Guàrdia Urbana a l’Eixample, Diego Calero, va explicar que han començat una col·laboració estreta amb les cinc entitats veïnals que van denunciar la situació en primera instància. Cada mes, demanen a aquestes associacions que plantegin quatre problemàtiques concretes cadascuna. Al cap d’un mes, s’explica què s’ha fet per posar solució i es plantegen nous problemes.

Per la seva banda, l’intendent en cap dels Mossos a l’Eixample, Josep Hermosa, va defensar que, malgrat les percepcions veïnals, el nombre de delictes comesos s’ha reduït en un 6,3% des del 2018 i que les detencions han augmentat en aquest mateix període un 91,18%. Hermosa va atribuir part d’aquestes dades als cinc dispositius que cobreixen el barri.