Els Mossos vinculen l’exministre Catalá amb el cas Montoro al relacionar-lo amb suposats beneficis per a una empresa d’apostes

En el sumari del cas, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, consta que els Mossos destaquen que Rafael Catalá va ser secretari i conseller de Codere des de l’any 2005, mesos després d’haver sortit el PP del Govern i després d’haver assumit un càrrec de gerent en un hospital públic. Va abandonar l’empresa d’apostes el 2011 quan va tornar a la Moncloa el Partit Popular, al ser nomenat secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Vivenda.

Els agents assenyalen que «sembla que va continuar lligat d’alguna manera a Codere, ja que formava part de la seva fundació en qualitat de patró i posteriorment (ja el 2019) es va tornar a incorporar com a col·laborador extern i assessor global de relacions institucionals a la matriu després de la seva desvinculació de qualsevol càrrec polític».

L’informe apunta que la multinacional d’apostes esportives líder a Espanya «feia anys que demanava als diferents governs que es regulés el joc ‘online’», pretensió que obeïa al fet que «es considerava en desavantatge respecte a les empreses del sector del joc ‘online’ establertes en altres països», perquè no tributaven a Espanya i ella, a més, «patiria fortes restriccions en matèria de publicitat».

«Arran de la tramitació de la Llei 13/2011, del 27 de maig», la premsa va publicar que Codere «hauria fet tasques de ‘lobby’ juntament o a través d’Equipo Económico, durant la redacció de la llei del joc aprovada» pel Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, però que es va implementar ja amb l’Executiu del PP i és aquest moment quan es va produir el procés d’adjudicació de les llicències del joc per operar a Espanya, explica l’informe.

Indicis

La relació entre les dues empreses apareix en la declaració fiscal d’Equipo Económico, que declara «nombrosos i abundants pagaments realitzats per Codere [...], fins i tot anteriors a l’entrada del PP en el Govern en consideració, per tant, no només a la implementació de la llei sinó també a la seva tramitació».

Després de l’estudi dels correus electrònics existents en la causa i les declaracions davant de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF), l’informe policial considera que «el suposat posicionament des del Ministeri d’Hisenda en matèria d’ordenació del Joc en favor de l’operadora nacional seria el resultat de la relació contractual entre Codere i Equipo Económico». A això hi afegeix: «Sota la sospita que aquesta relació es va iniciar de la mà de l’exministre de Justícia Rafael Catalá, que havia treballat amb tots els socis de l’assessoria en l’època» en què era sotssecretari del Ministeri d’Hisenda amb Montoro de ministre.

Considera acreditat que «les empreses estrangeres van realitzar autoliquidacions de la taxa del joc per als exercicis del 2008 al maig del 2011 (ja que des de la publicació de la llei les empreses ja haurien realitzat la liquidació de l’impost), suposadament arran de les pressions des del mateix ministeri, després de la petició de documentació sol·licitada per l’ONIF i amb la suposada condició que si no realitzaven aquestes operacions no se’ls atorgaria la llicència per operar a Espanya».

Notícies relacionades

L’Agència Tributària sospita que la trama del cas Montoro va poder ocultar informació «rellevant» al Govern i al Congrés

Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas després d’informar-ne Montoro

Per arribar a aquesta conclusió, els agents es remeten a dues sentències de l’Audiència Nacional relatives a Electraworks Espanya, en les quals es relaten que les pressions s’haurien produït com a mínim en una reunió celebrada a la seu de la Direcció General d’Ordenació del Joc el maig del 2012.

La modificació del règim fiscal aplicable als guanys en el joc duta a terme a finals del 2012 per l’equip de Montoro «significava un reclam per als jugadors que beneficiava les empreses operadores del joc, ja que a partir d’aquell moment podien deduir-se les pèrdues anteriors a l’hora declarar els guanys». L’informe afegeix que «fins i tot estava pensada més per al joc ‘online’ que per als jocs presencials, ja que les sales tenien més problemes per justificar els guanys i les pèrdues de cada jugador». Tot això «en un moment en què s’estaven portant a terme retallades fiscals a causa de la crisi financera que travessava el país», destaquen els Mossos.