L’Audiència de Sevilla eleva a la UE el seu xoc amb el TC pel cas dels ERO

L’Audiència de Sevilla fa finalment el pas i eleva al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) les sentències del Tribunal Constitucional (TC) sobre la causa dels eros en les quals va estimar parcialment els recursos de diferents alts càrrecs, entre ells els expresidents de la Junta d’Andalusia, José Antonio Griñán i Manuel Chaves, forçant una revisió de les seves condemnes. En la seva qüestió prejudicial adverteix que aquestes resolucions generen "un risc sistèmic d’impunitat" i demanen la paralització de la seva aplicació mentre no es resolgui per part del TJUE si s’adeqüen a la legislació europea.

Notícies relacionades

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia

La qüestió prejudicial, en la qual fa mesos que l’Audiència de Sevilla treballa, porta al màxim nivell de tensió el xoc entre la institució judicial provincial, que va dictar les sentències en la coneguda com a causa política dels ERO, i el TC que, amb la seva habitual divisió interna, va estimar parcialment els recursos dels condemnats. Amb les seves sentències l’òrgan que presideix Cándido Conde-Pumpido va anul·lar les condemnes forçant una revisió de les sentències per una interpretació legislativa diferent que desvincula els delictes de prevaricació o malversació de la tramitació de projectes de llei que van ser aprovats pel Parlament. L’Audiència, que discrepa d’aquest plantejament, no ha arribat a revisar les condemnes i ara les deixa paralitzades a l’espera d’una resolució del TJUE.

L’Audiència, en la seva qüestió prejudicial, considera que hi ha "dubtes" sobre l’adequació de les sentències del Tribunal Constitucional al marc legislatiu europeu, per la qual cosa rebutja la seva aplicació fins que no estiguin avalades per l’alt tribunal de la UE. "Aquesta Sala no pot descartar que les sentències del TC generen una interpretació desigual del dret de la UE en matèria de protecció dels interessos financers i una falta d’aplicació uniforme del Dret de la UE en la matèria", recullen els magistrats.