El model territorial
Les 5 diferències amb el model actual
Amb el model de finançament singular, el Govern aspira a recaptar, gestionar i inspeccionar tots els tributs que paguen els contribuents catalans (a excepció dels locals) de manera progressiva. Després d’això, Catalunya realitzaria una aportació a l’Estat pels serveis prestats per al territori català.

L’acord de la comissió bilateral parla d’"un model en xarxa de gestió del sistema tributari, amb la participació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i de les administracions autonòmiques, amb regles de coordinació que assegurin que el sistema tributari es gestiona de manera eficaç i eficient i amb garanties plenes en la prevenció i lluita contra el frau".
Els canvis proposats avancen en la direcció del model de quota basca o del conveni navarrès, amb els quals és la comunitat qui recapta impostos i després n’entrega una part a l’Estat. Però queden encara lluny de la quota catalana a la qual aspiren des de l’independentisme de Junts i d’ERC. "Se sap cap on anar, però no com ni quan", diu Diego Martínez, catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat Pablo de Olavide i investigador de Fedea.
1 Solidaritat i ordinalitat
En l’actual model vigent de finançament autonòmic, les comunitats autònomes que tenen més capacitat fiscal –Comunitat de Madrid, les illes Balears i Catalunya, per aquest ordre– realitzen aportacions de solidaritat per a la resta de comunitats (a través del Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals). L’acord, presentat ahir, no obstant, encunya el concepte d’ordinalitat i vol posar un límit a la solidaritat d’aquestes tres comunitats. Catalunya és la tercera comunitat que més aporta al sistema (per habitant), però passa al desè lloc pel que fa als diners que rep cada habitant. Segons el principi d’ordinalitat, l’aportació solidària de Catalunya hauria de tenir com a límit el fet de no retrocedir en posicions a l’hora de rebre recursos del sistema. Lluny de ser una ‘quota catalana’.
2 Recaptació
Actualment, les autonomies recapten el 50% de l’IRPF i de l’IVA, el 58% de l’IVA, el 58% d’impostos especials de fabricació i el 100% de l’impost de matriculació. En el cas de Catalunya, això equival a gairebé 27.000 milions. Quan el model de finançament singular arribi a desplegar-se en la seva totalitat, Catalunya podrà recaptar el 100% dels tributs dels seus contribuents, tret dels locals (uns 52.000 milions, en el cas de Catalunya). No obstant, hauran de cedir a l’Estat un percentatge de l’import recaptat, encara sense determinar, amb el qual es finançarien els serveis que l’Estat presta en la comunitat. Per això, malgrat el «canvi de paradigma», es continua parlant de «cistella de tributs» i de «percentatges de participació en la recaptació dels tributs que s’acordin».
3 Agència Tributària
L’acord de la comissió bilateral recull la voluntat de Catalunya de desplegar la hisenda catalana per gestionar els impostos de manera progressiva com a via per aprofundir en el seu autogovern. Els canvis normatius previstos haurien de permetre que l’Agència Tributària de Catalunya assumís progressivament les competències en la gestió de l’IRPF i el que es pogués acordar en el futur respecte a altres tributs.
4 Bilateralitat i multilateralitat
En l’acord, «el reconeixement d’espai per a la bilateralitat és compatible amb la participació de Catalunya en les reunions multilaterals que es facin per arribar al consens sobre la reforma del sistema de finançament», segons el comunicat emès. Catalunya continuarà participant en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), juntament amb els representants de la resta de les comunitats autònomes de règim comú, en un fòrum en el qual no estan presents els territoris forals, que es regeixen, en exclusiva, per la relació bilateral amb l’Estat. Igual que en la situació actual, el CPFF haurà de donar la seva aprovació (o no) a la proposta del nou model de finançament en el qual es pretén encaixar el que el Govern s’ha compromès a presentar «després de l’estiu»
Notícies relacionades5 Singularitat, però generalitzable
El que es va acordar en la comissió bilateral entre la Generalitat i l’Estat estableix que qualsevol mesura singular pactada per a Catalunya ha de ser generalitzable per a la resta de comunitats. Així, s’estableix que hi haurà un finançament per a les competències específiques i singulars de Catalunya i de la resta de comunitats que optin per aquesta solució com a via per al finançament de les seves competències no homogènies. La diferència amb el model actual és que seran les comunitats les que decidiran si volen adherir-se o no als canvis que anirà pilotant Catalunya.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Barcelona, protagonista Scopely reafirma la seva aposta per BCN amb un ‘hub’ de 13,5 milions
- Club d’estil Núria Marín: "Per ser bona reina es necessita alguna cosa més que saber què és babord i estribord"
- Censura La Xina, a la caça de l’erotisme LGTBI
- CRÍTICA La veu de Portishead, una llum sobrenatural
- Novetat editorial Un llibre repassa la crònica negra amb el verí com a arma letal