Dones i joves, claus per al PP en el difícil repte dels 10 milions de vots

Aglutinar el vot.

La gran diferència entre el moment actual i aquelles majories absolutes és que Aznar i Rajoy no tenien rivals a la dreta i aglutinaven tot el vot conservador. Aznar va aconseguir 10.321.178 sufragis el 2000 i Rajoy va obtenir 10.866.566 paperetes el 2011. Des que el bipartidisme va saltar pels aires, el 2015, aquesta bossa de votants s’ha repartit entre dues o tres formacions (PP, Vox i Ciutadans), però la suma de tot el bloc s’ha mogut sempre per sobre dels 10 milions de vots. Per això és la xifra fetitxe per a Feijóo. En les últimes eleccions, el PP va obtenir 8.160.837 suports i Vox, 3.057.000. És a dir, a Feijóo li faltarien uns dos milions de vots per assolir el seu objectiu, cosa que implicaria absorbir dos de cada tres votants de Santiago Abascal, o bé atraure els electors ‘de centre’ desencisats amb el PSOE de Pedro Sánchez.

La frontera dreta.

¿A quina de les dues fronteres de vot li seria més fàcil pescar? Del to aspre que ha fet servir aquesta setmana es pot intuir que Feijóo es llança a buscar el vot de Vox. S’ha demostrat que els dos electorats són vasos comunicants, però a les enquestes Abascal de moment no mostra símptomes de flaquesa. L’últim baròmetre del GESOP per a Prensa Ibérica, que es va acabar de fer el mateix dia que va esclatar l’escàndol, pronosticava un lleu retrocés del PP i un fort creixement de Vox. La fidelitat de vot als ultres frega el 70%, mentre que la dels populars es queda en el 63%. Feijóo i Abascal es roben mútuament el mateix percentatge de votants, el 14%, cosa que significa que el PP perdria més de 1.142.000 paperetes respecte al 2023 i en recuperaria unes 428.000 per la seva frontera dreta.

La frontera esquerra.

El desgast de Sánchez per la corrupció i els episodis de masclisme d’alguns excàrrecs pot ser un terreny més propici per pescar vots. El GESOP també apuntava a un lleuger descens del PSOE i que el 7% dels seus votants recolzarien ara el PP. Això es traduiria en uns 547.000 vots per a Feijóo per la frontera esquerra. La suma de les dues fronteres llança una collita de gairebé un milió de nous sufragis per als populars. Encara els faltaria, doncs, la meitat del seu objectiu. És a dir, tot i que el PP pugui créixer més cap al centre, si no concentra gaire més vot conservador, serà complicat que eviti la dependència de Vox.

El vot femení.

El vot femení, tradicionalment decantat cap al PSOE, és una oportunitat d’or que el PP està aprofitant furgant en els comentaris masclistes de la trama Cerdán i en els negocis en prostíbuls del finat sogre de Sánchez. Divendres, el baròmetre del CIS reflectia una pronunciada caiguda en la intenció de vot a Sánchez entre les dones: del 26,2% al 19,4% en un mes. En canvi, el PP ha passat del 16,2% al 18,5% en el segment femení de l’electorat. El retrocés del PSOE també es dona entre els homes, però menys accentuat, del 21,4% al 17,2%. Fa dos anys, en el sondeig del CIS posterior a les eleccions del 2023, el 30,8% de les dones declaraven haver votat Sánchez i el 23,2%, a Feijóo. Dins del vot femení cal remarcar que una de les ocupacions entre les quals el PSOE té més força i que el PP ara pot buscar són les treballadores de la llar. Una de cada tres votarien socialista, segons el GESOP.

El vot jove.

En el cas dels joves, i sobretot dels joves homes, el focus d’atracció és Vox. Fa temps que les enquestes mostren una dretanització de la franja d’edat més jove que Feijóo pot aprofitar per captar adeptes. El CIS elevava al 25% el vot a Abascal entre els espanyols de 18 a 24 anys, i al 20% entre els ciutadans de 25 a 44 anys. El PP sí que ja és el partit preferit per als que tenen de 45 a 64 anys, mentre que el PSOE és la primera opció a partir dels 65 anys. El GESOP conclou que Vox és el primer partit entre els estudiants (23,4%). La manca de regeneració dels partits tradicionals i la seva estratègia d’enfangar els debats segur que expliquen aquest magnetisme per Abascal.

El vot indecís.

Pel que fa als sempre buscats indecisos, aquesta porció del pastís representa al voltant del 17% de l’electorat, segons el CIS. El PSOE és, amb el 18%, la formació que té més indecisos entre els seus votants, quatre vegades més que Vox (4,3%), així que pot resultar un calador més fèrtil per al PP. Però alhora Feijóo no es pot descuidar que té indecisos un de cada 10 votants, que probablement se senten desencisats pels equilibris del seu líder per acontentar les dues fronteres de vot. I és que si bé el 52,2% de l’electorat del PP es considera de centredreta, hi ha més votants que es declaren de centre (34,9%) que de dreta (25,9%), però les dues porcions són massa grans per apostar només per una.

Notícies relacionades

Sira Rego: "El reagrupament familiar es diu deportació i és il·legal"

Junqueras deixa en suspens el suport al nou model de finançament

El repartiment d’escons.

Arribar per si sol als 10 milions de vots no assegura governar. PP i Vox van aconseguir fa dos anys el rècord de suport al bloc de dretes amb 11.217.837 sufragis i no van ser suficients per anar a la Moncloa. La clau és el repartiment d’escons, ja que en moltes províncies petites es juga l’últim escó per pocs vots. El 2023, el PP es va quedar a les portes d’aconseguir sis escons que van anar als ultres i set que van anar al PSOE. Sánchez va estar a punt de prendre-li 17 diputats a Feijóo, i Abascal es va quedar a prop de tres més. En definitiva, el PP es jugarà en les pròximes eleccions 24 escons amb el PSOE i 9 amb Vox, així que pot treure més petroli si mira cap al centre.