El magistrat discret i progressista que instrueix el cas Cerdán

Puente ha passat de tenir una presència discreta a la Sala Segona de l’alt tribunal a concitar tota l’atenció política i mediàtica, sobretot des que aquest 30 de juny va ordenar l’ingrés a presó de l’exsecretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán.

Puente, de 61 anys, és un magistrat de sensibilitat progressista que durant un temps va formar part de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD), l’associació professional més pròxima a les tesis socialistes. Després d’una àmplia carrera judicial que va començar als anys 90, va ser proposat l’any 2020 per entrar al Suprem pels vocals del sector progressista del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), si bé la seva designació va obtenir un ampli suport de 19 dels 21 membres d’aquest òrgan. Només van votar en blanc els vocals Álvaro Cuesta i Concepción Sáez.

Gran capacitat de treball

De caràcter reservat i fumador impenitent, com el descriuen els companys, Puente és madrileny però la seva família és d’Alguazas, un poble de Múrcia que visita sovint. Té dos fills –el noi, professor de dret penal, i la noia, metge– i tots els juristes consultats sobre ell per aquest diari destaquen la seva excel·lència tècnica i la gran capacitat de treball, una cosa que s’està veient en les resolucions que emet referides al cas Koldo.

Notícies relacionades

L’arquebisbe de Tarragona adverteix Vox: «Un xenòfob no pot ser un veritable cristià»

La policia investiga la trama russa de blanqueig de la Costa Brava per la compra de dues naus industrials a Quart

Es va llicenciar en dret per la Universitat Autònoma de Madrid i va aconseguir una plaça com a fiscal, tot i que no ha exercit mai com a tal. Com a jutge ha servit als jutjats de Cambados (Pontevedra), Huelva i Segòvia, a les audiències provincials de Conca i Madrid i a la Secció d’Apel·lació de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia des de l’any 2018. Des d’aquí va ascendir fins al Suprem. També ha sigut professor associat de dret penal a la Universitat de Castella-la Manxa.

Una de les seves ponències més rellevants va ser la de la resolució que va adoptar el Suprem el juliol de l’any passat plantejant una qüestió d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia per vulneració del dret a la igualtat i el principi de seguretat jurídica. També ha reforçat, en diferents litigis penals, la jurisprudència en matèria de protecció de la víctima de violència de gènere.