El cessament d’Ábalos i Koldo va enfonsar els ingressos de les empreses de la trama

Les companyies investigades per l’escàndol de les comissions van declarar caigudes de fins a un 50% en els seus comptes després de la sortida de Transports de l’exdirigent del PSOE i de la seva mà dreta

El cessament d’Ábalos i Koldo va enfonsar els ingressos de les empreses de la trama
4
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Les uneix no només haver sigut assenyalades en la confessió d’un penedit, o que les analitzi un informe de l’UCO... també tenen en comú la caiguda en els seus comptes de resultats. En els tres casos, trajectòries en barrina després de sortir del Ministeri de Transports els seus presumptes valedors: el ministre José Luis Ábalos i la seva mà dreta, Koldo García Izaguirre.

Els divendres passat, dia 4, i dilluns, dia 7, dirigents de firmes aparentment inconnexes de Navarra, València i Madrid travessaven el mateix llindar del Tribunal Suprem per declarar davant el jutge Leopoldo Puente. Ha sigut l’últim pas en la investigació de les comissions per obres públiques per a la trama Koldo-Ábalos-Cerdán.

La instrucció se centra ara en el flanc dels presumptes corruptors, i les tres firmes considerades –s’investiga a més un ex alt executiu d’Acciona– mostren patrons similars en els comptes de resultats declarats: se’n van anar Koldo i Ábalos i van arribar les vaques flaques.

Comptes a la baixa

Dues de les empreses sobre les quals l’UCO va buscar dades per al seu famós informe del cinc de juny, Levantina Ingeniería y Construcción (LIC) i Obras Públicas y Regadíos (OPR), són les que va esmentar el comissionista Víctor de Aldama mig any abans, el desembre passat, en un escrit que va entregar al Jutjat Central d’Instrucció 2 de l’Audiència Nacional i que va provocar l’extensió de l’escàndol: de la compra de mascaretes als suborns en obres públiques.

En el cas d’OPR, els seus resultats van caure un 48% després de la sortida de Koldo del seu despatx a Transports. Aquest percentatge incideix en comptes modestos: ho són tots els de resultats de la firma dels germans Antonio i Daniel Fernández Menéndez, perquè el seu objectiu no era tant facturar com, suposadament, influir en la licitació. De l’inici de la relació d’ells amb Koldo García té constància l’UCO amb una comunicació del 27 de desembre del 2018. L’any següent, l’empresa va presentar 473.572 euros de benefici. El 2020, amb l’economia espanyola en coma pel confinament de la covid, l’empresa va pujar a un pic de 575.851 euros de resultat. En l’últim exercici mostrat al Registre Mercantil, el del 2023, la caiguda és del 48%, fins als 261.917 euros.

L’UCO ha mirat a aquesta empresa una adjudicació d’ADIF en un tram ferroviari de Lugo l’estiu del 2021, una actuació a l’autovia andalusa A-32 a Jaén per 75,7 milions d’euros i obres a l’autovia asturiana A-63 per 7,8 milions. En totes va acudir en una UTE (unió temporal d’empreses).

A la ruïna

El cas de LIC és el més notori en la trajectòria comuna de caiguda de les empreses fins ara observades per l’UCO i el jutge Puente. Amb 39,5 milions anotats en color vermell en els seus comptes del 2023, l’empresa està en dissolució i sota administració concursal.

El desastre "va ser pels algerians", respon lacònicament José Ruz, l’amo de l’empresa valenciana. Vint-i-quatre hores després de passar pel Suprem, demana a EL PERIÓDICO no fer-li més preguntes: "He decidit no parlar més del que està sota investigació judicial", explica.

Però les tribulacions de la firma per cobrar un projecte al Govern algerià van poder ser el motiu més apressant perquè l’empresari Ruz busqués ajuda de Koldo, si bé Ábalos ja estava fora de l’Executiu. Aquesta informació no figura en les gravacions analitzades fins ara per la Guàrdia Civil, però és part de la investigació, segons fonts coneixedores del cas. El 14 de juny del 2024, LIC va entrar en concurs de creditors. El motiu principal dels 39,5 milions de pèrdua anotats el 2023 és el de "pèrdues, deteriorament i variació de provisions", o sigui, el capítol comptable en el qual s’anoten els deutes –algerians o no– que no es podran cobrar.

Declaració d’Antxon

Santos Cerdán, l’exsecretari d’Organització del PSOE, continuava estretament lligat a Servinabar. El propietari de la firma, el guipuscoà Joseba Antxon Alonso, va declarar aquest dilluns negant acusacions; també que compartís la propietat de l’empresa amb el seu amic Cerdán, tot i que l’UCO trobés a casa seva un document preparat per portar al notari amb una cessió del 45% per al socialista.

El juny de 2017, va arribar Santos Cerdán de Pamplona a la seu socialista de Ferraz com a secretari de Coordinació Territorial. Aquell any, Servinabar acaba amb 48.880 euros de benefici. L’any següent, el resultat s’ha multiplicat per dos.

Notícies relacionades

El juny del 2018, quan entra Koldo a Transports, ja feia tres anys que l’ex guarda jurat coneixia el director d’Acciona a Navarra, Fernando Merino, l’executiu que fica Servinabar en la xarxa de proveïdors del gegant de l’obra pública. Durant l’estada de Koldo en el ministeri, la firma navarresa multiplica per dos els seus beneficis.

Sempre junt amb Acciona, Servinabar apareix en tres licitacions investigades per la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil. El volum dels pressupostos de la firma contrasta amb els discrets resultats obtinguts. Però és que a Servinabar se li atribueix en la trama una funció diferent de la de competir, ser el petit soci imprescindible per a cada contracta... i, suposadament, pagar el favor.