El PSOE resisteix sense convicció

Des del PSOE insistien en el "tancament de files total" amb Pedro Sánchez. Gent amb "cara endollada i reafirmació i orgull de partit". Els ministres s’endinsaven en la idea del "suport molt majoritari" al president del Govern, com va passar en el comitè federal on la veu discordant només la va posar Emiliano García-Page i, d’alguna manera, l’alcaldessa de Palència, Miriam Andrés. Això no és nou, sí que hi va haver "menys eufòria de l’habitual. "La sensació és que la situació és greu i no se sap si irreversible", assenyala algú que seu en el pont de comandament.

Però la impressió amb què van marxar de Ferraz la majoria dels integrants del comitè federal és que Sánchez ha intentat posar un "pedaç" i, per primera vegada, s’ha mostrat que "no controla el partit" i que "no és al capdavant de res".

"Això fa de mal arreglar", confessa un dirigent socialista i reconegut pedrista de primer ordre, i lamenta que el president està mostrant ara "poca visió del que pot venir-nos a sobre".

El PSOE ha sumat la debilitat pel cas de corrupció de presumptes comissions d’obra pública amb Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García, el cop sobre la taula de les militants feministes fastiguejades pels àudios en què es repartien dones prostituïdes. "Aquí el PSOE se situa davant una crisi d’identitat. ¿Quin tipus de partit som? ¿Segueix el masclisme dominant?", es pregunta un dirigent, per concloure que és "una crisi molt important" que a més aflora en un moment de màxima debilitat de Sánchez. Cosa que, al seu torn, desperta moltes incògnites de per què ha ressorgit ara i no abans. "Ha començat el post".

"Foc amic"

"El cop de Salazar" l’han perpetrat "des de dins" i "això significa que ens en anem per l’aigüera" si el partit s’endinsa en una "guerra de guerrilles". "Pedro està intentant manejar aquesta situació, però no sap ben bé per on li venen".

És més, obviant la gravetat del motiu que ha portat a la renúncia de Paco Salazar i només des d’una visió política, hi ha dirigents, fins i tot dels pròxims al president, que reconeixen que tot respon a una "guerra oculta de venjances passades".

El PSOE anava al comitè federal per mirar de tancar la greu crisi del cas Cerdán amb dos objectius: un paquet de regeneració democràtica i una nova executiva. "Tot això va saltar pels aires amb el cas de Paco Salazar", diu el responsable d’una important agrupació provincial. "A més en aquest cas hi ha un escenari molt diferent perquè es tracta de foc amic", afegeix.

Les mesures impulsades per Sánchez, que les va confiar a un grup de socialistes no gaire coneguts i amb els quals no parla diàriament però en els quals confia cegament i ells també en ell, reforcen el comitè d’ètica i garanties del PSOE. Però això i els moviments en l’executiva, critiquen a les files del partit, són "canvis que no serveixen de res" perquè els nous són rostres "que ningú coneix" i això "no condueix ni a il·lusionar els nostres", sobretot quan "no hi ha temps per perdre".

Notícies relacionades

Armengol defensa que no recordés la seva reunió amb Aldama

Empreses marcades en fosforescent

"El problema és que no hi ha certesa i que Pedro Sánchez ja no té naus que cremar o escuts que posar al davant per evitar el desgast directe", descrivia un càrrec orgànic que lamentava el "mal final" pel qual veu transitant al projecte que ell encara recolza.

Els que han d’estar més en contacte amb el carrer lamenten que s’ha "perdut el relat" per explicar a la ciutadania i combatre els missatges de la dreta. En un context en el qual no només "passen coses" en el PSOE, com denuncien dirigents amb càrrec institucional que han de donar la cara davant els periodistes.