BCN estudia convertir en un passeig el tram sense cobrir de la Ronda del Mig

Més de dues dècades després de les últimes obres per enterrar un tros gens menor del nus circulatori, es manté el repte de donar solució a les molèsties per soroll i pol·lució que incomoden els veïns de la Ronda del Mig. Uns 40.000 vehicles transiten diàriament passant entre habitatges, oficines, escoles i centres sanitaris.

Perfil més plàcid

Entitats veïnals de la zona advoquen perquè la cobertura es completi, estenent-la pel sector que discorre a l’aire lliure. Però el consistori els va transmetre al juliol que, amb l’informe del seu equip d’arquitectes a la mà, descarta el cobriment complet. Afirma que la seguretat del túnel resultant quedaria compromesa davant les dificultats tècniques per afrontar emergències.

A tall d’alternativa davant les reclamacions, el govern avança a EL PERIÓDICO que ha començat a planejar una reforma perquè la via atenuï el seu aspecte de circuit automobilístic i adquireixi un perfil més plàcid per als vianants. Davant la reivindicació del soterrament, l’arquitecta en cap de l’Ajuntament, Maria Buhigas, planteja "treballar per una integració" de la Ronda del Mig que creu "factible" per "satisfer les demandes i les expectatives de transversalitat, de reducció dels impactes i que, al sortir de casa, els veïns es trobin un carrer i no una via segregada". "Quan sobre la via poses semàfors, redueixes secció, amplies voreres i poses arbres, ja no és la Ronda del Mig: això és un carrer, és un passeig i anem a una solució d’aquest tipus", defineix.

El regidor de les Corts, David Escudé, esgrimeix que l’executiu municipal adquireix el "compromís de continuar treballant amb els veïns i les veïnes per socialitzar i dignificar la Ronda del Mig". Defensa que s’ha de fer "integrant aquesta via dins de la trama urbana i que sigui un nou passeig de la ciutat, millorant la qualitat ambiental i l’ús ciutadà". Al seu torn, Escudé apel·la a "la complexitat del projecte de cobriment de la ronda" per concloure que "actualment no és viable".

Buhigas afirma que existeixen "condicionants físics" de "força major" que porten a desestimar el cobriment. Destaca les sortides d’emergència: amb un túnel continu que superaria els tres quilòmetres, haurien d’habilitar-se al llarg del recorregut per complir les normes de seguretat i restarien espai públic. També assenyala el pas de la línia L3 del metro com un obstacle més aviat insalvable a l’altura de la plaça de Maria Cristina. Hi suma que "el CO22 no desapareix" sobreposant una coberta, sinó que caldria extreure’l "concentradament des d’alguns punts". "Hi ha dificultats, a les quals s’afegeix un cost que no és fútil", remata.

En contrapartida, Escudé explica que l’Ajuntament pretén arribar a un "projecte consensuat" per "remodelar aquesta via" i recuperar l’espai públic i fomentar la convivència al barri. "Apostem per convertir la Ronda del Mig en una nova via més humanitzada i que, com en altres passejos de la ciutat, sigui sostenible, amable i segura, amb més espais per als vianants i més verd", descriu. "Hem de ser capaços de transformar una ronda que, d’origen, va estar pensada i feta des dels cotxes perquè sigui de les persones, una ronda de passeig", continua Buhigas.

Proposta per concretar

Els responsables municipals demanen una mica de temps per concretar la seva proposta. Admeten que encara no hi ha plans ni recreacions virtuals de com es modificaria el traçat ni existeix un càlcul de quan es farien les obres o quant costarien.

Notícies relacionades

Illa alerta del perill ultra al memorial del Camp de la Bota

Barcelona llança el seu Districte 11 per a Palestina amb Gay com a regidora

L’arquitecta en cap anteposa tres premisses: "Volem incrementar la connectivitat, perquè aquestes infraestructures són sempre ferides entre dos costats; volem reduir l’impacte del pas d’una via que és interurbana i volem domesticar les externalitats del trànsit, que tenen a veure amb el soroll i la contaminació, i perseguim com sempre guanyar espai públic per al vianant".

Buhigas postula que s’aspira a aconseguir aquests tres objectius "sense necessitat d’entrada d’haver d’anar a un cobriment". Ara es tracta que l’Ajuntament precisi quina és la fórmula per lligar la metamorfosi de la Ronda del Mig. L’arquitecta diu que es parteix "sense apriorismes". Sí que indica que s’haurà de discutir quants carrils caldria mantenir: "Una vorera més ampla ens permet posar arbres, il·luminació i començar a introduir elements que posen urbanitat. ¿Vol dir que traurem tots els vehicles? No, perquè en formen part, però és evident que això té una reducció de la secció". Buhigas afegeix el repte de trencar l’efecte barrera que l’autopista urbana provoca a aquest flanc de les Corts. "Hi ha diferents opcions per a la connectivitat", afegeix. El treball tècnic dels pròxims mesos estudiarà tots els escenaris.