El calendari del finançament singular marca l’estabilitat d’Illa

De la proposta que es porti a la bilateral Estat-Generalitat depèn que ERC doni per complert l’acord i discuteixi els pressupostos del 2026

El calendari del finançament singular marca l’estabilitat d’Illa
3
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Ha arribat el dia D. La data límit que van pactar el PSC i ERC perquè el finançament singular estigués prou concretat per pujar d’escalafó i convertir-se en un compromís entre la Moncloa i la Generalitat. No obstant, socialistes i republicans han acordat una pròrroga per tancar una proposta. Les dues parts han convingut allargar el termini a favor d’un "bon acord" que pugui ser subscrit també pel Govern, per la qual cosa la reunió bilateral Estat-Generalitat per formalitzar-lo s’ha convocat, finalment, per al 14 de juliol, un calendari que marca també el dels pressupostos del 2026 i, per tant, el compàs de l’estabilitat de Salvador Illa.

"Treballem per complir en temps i forma", ha repetit com un mantra el cap de la Generalitat davant els símptomes d’alerta que havia llançat ERC que la negociació s’havia alentit per part del Ministeri d’Hisenda. Si una cosa vol evitar el president és que els republicans li retreguin que la seva paraula és paper mullat. Però els republicans constaten que les dificultats venen, sobretot, de la part estatal, per la qual cosa han sigut clements a l’hora de concedir dues setmanes més. "Les dates són importants, però els continguts són més importants que les dates", va dir dissabte Oriol Junqueras a tall de benedicció de fixar la cita per al 14 de juliol.

Que Catalunya passés a tenir la clau de la caixa va ser el catalitzador de la legislatura catalana, el quid pro quo pel qual els republicans van donar el seu sí, al costat dels Comuns, a la investidura del líder del PSC. Aquest és un capital que Illa no vol que se’n vagi en orris. Ell, que ha convertit la gestió eficient i la millora dels serveis públics en leitmotiv del seu Govern, vol nous pressupostos i vol començar a negociar-los després de l’estiu. Són el seu passatge per arribar al final del mandat sense contratemps insalvables.

Però sense els avenços promesos en el finançament singular, han advertit insistentment des de la cúpula de la seu de Calàbria, no hi haurà nous comptes ni a Catalunya ni a l’Estat. No n’hi ha hagut aquest 2025 i cal veure si n’hi haurà l’any que ve.

La visió de la vicepresidenta

La qüestió és si el model que s’aconsegueixi pactar en les pròximes dues setmanes compleix les expectatives d’ERC tenint en compte que la ministra Montero defensa que s’ha d’abordar de manera multilateral i reconèixer també les "singularitats de tots els territoris" de l’Estat i no únicament la de Catalunya.

Illa sempre ha defensat que el finançament singular ja està pactat amb Pedro Sánchez, però és la també vicepresidenta qui porta les regnes de la negociació amb la complexitat afegida de ser, a més, candidata del PSOE a Andalusia i vicesecretària general a la seu de Ferraz en un moment d’alta convulsió per la corrupció que amenaça el partit. Sense anar més lluny, aquest dilluns desfila davant el jutge Santos Cerdán. En tot cas, en el PSC no han oblidat el pols amb la federació andalusa en la negociació del finançament aprovat el 2009, malgrat que recorden que el context avui és un altre.

Notícies relacionades

Fonts del Govern asseguren haver fet els deures, que en els últims dies s’han accelerat les converses amb el Govern i que prova que tot arribarà a bon port és que s’hagi fixat la data de la bilateral, que se celebrarà a Barcelona. "A qui li apressa, sobretot, és a Illa", assenyalen a les files republicanes. Adverteixen, no obstant això, que "costarà" aconseguir el pacte a tres. Del president depèn, asseguren, l’"ambició" de la proposta, que perquè sigui una realitat ha d’obtenir també una majoria al Congrés que per ara no té.

No només el PP i Vox s’hi oposen, també en sospiten partits que formen part de la majoria que fins ara ha sostingut Sánchez, com Compromís, Més Mallorca o el BNG. És per això que el Govern vol estendre el patró que defensa Catalunya a les singularitats pròpies de cada comunitat.