Arenas va saber la fortuna de Bárcenas per la premsa

És el 17 de desembre del 2012. El jutge Pablo Ruz, instructor de la causa Gürtel a l’Audiència Nacional, va dictar una providència el paràgraf quart de la qual diu: "Procedent de les autoritats suïsses, de data d’entrada el dia 3 de desembre del 2012, remetent els documents de Xetal International Ltd., Crédit Agricole, Fundación Sinequanon i LGT Bank, cal unir a la peça de la seva raó i obrir un nou volum 25 en el ram separat de Suïssa".

Els procuradors de totes les parts en el procediment ja hi van tenir accés el dia 19 a la tarda. Luis Bárcenas, encara tresorer nacional del PP, estava pendent. El seu últim recurs davant les autoritats judicials helvètiques per bloquejar l’entrega de les dades a Espanya havia sigut desestimat. Després d’un any, els documents de la Fundació Sinequanon i el seu compte al LGT Bank 8.0401489 estaven a punt de caure. Aquesta primera remesa documental tenia un saldo de 14.885.976,99 euros, després d’haver arribat a 22,1 milions a principis del 2008. Després arribarien altres dades d’altres bancs, segons les quals Bárcenas va arribar a acumular 48,2 milions.

Però el 19 i 20 de desembre del 2012, el tresorer nacional va haver d’alertar la cúpula del seu partit. Va trucar a Javier Arenas, membre de la comissió executiva i el va informar que viatjaria a Sevilla per parlar-hi. Arenas va reservar una taula al restaurant Oriza. Segons va explicar ahir Arenas en la seva declaració en el judici sobre l’operació Kitchen, la conversa que va tenir lloc a finals del 2012 va ser l’"última" que va mantenir amb Bárcenas. La publicació dels papers de Bárcenas (comptabilitat B del PP) i els diners que mantenia el tresorer a Suïssa van ser "dos fets", en paraules d’Arenas, molt rellevants perquè aquesta relació desaparegués. Segons va dir, va saber les quantitats que tenia el tresorer "absolutament a través dels mitjans de comunicació".

Flashback. Arenas va recordar ahir que va participar en la reunió en què ell i Rajoy, en nom del PP, van trencar definitivament relacions amb Bárcenas i la seva dona a la planta setena de la seu del PP a Génova. Va ser una trobada "humana", va dir Arenas. Va ser el 7 de març del 2010. Luis Bárcenas va deixar "definitivament" el lloc de tresorer; fins aleshores, la seva dimissió havia sigut qualificada com a "provisional". Van pactar un salari de 255.600 euros anuals, i 20.000 euros en despeses d’advocat, cotxe i secretària a Génova.

Flashforward. El desembre del 2012, tenia tot el sentit que, quan Bárcenas va confirmar que les dades d’un dels comptes bancaris de Suïssa havien arribat al jutjat 6 de l’Audiència Nacional, truqués a Arenas per avisar.

Allà, en aquesta reunió, la versió de Bárcenas és que va informar Arenas que els documents havien arribat a l’Audiència Nacional i va proposar donar per acabada la seva relació contractual amb el PP i controlar els danys tant del partit com de Rajoy. Va assegurar que al restaurant va mostrar a Arenas una acta notarial, protocolitzada uns dies abans, amb el "compte analític" de donatius i despeses que gestionaven el tresorer anterior, Álvaro Lapuerta, i ell mateix. És a dir, Bárcenas va aprofitar l’avinentesa –que els comptes suïssos passaven a Espanya– per blindar-se amb l’amenaça de l’espasa de Dàmocles de la comptabilitat B.

Tot va volar pels aires

Arenas li va explicar uns dies més tard que havia estat amb Rajoy i amb Cospedal a la Moncloa i que els va transmetre que Bárcenas tenia diners a Suïssa, però que el president del partit i del Govern va recomanar que les coses continuessin igual. Tot va volar pels aires amb la primera notícia de l’arribada de les dades sobre la fortuna suïssa de Bárcenas, el 17 de gener del 2013, i immediatament després, en la segona quinzena de gener, sense treva, amb la informació dels sobresous i donatius en negre del PP.

Però, atenció: la decisió del ministeri públic suís de transmetre les dades a les autoritats espanyoles està firmada el 19 de gener del 2012. Rajoy havia pres possessió del càrrec el 21 de desembre del 2011. En cas d’haver-se transmès immediatament els comptes, la seva arribada a Madrid no hauria tingut lloc més enllà del 19 de febrer del 2012.

Notícies relacionades

El Partit Popular creu amortitzada la polèmica de la "prioritat nacional"

Sáenz de Santamaría nega que el CNI participés en la trama Kitchen

No és difícil imaginar el desastre que hauria comportat l’arribada dels comptes suïssos amb un Govern amb tot just dos mesos de mandat que, a més, havia incomplert les promeses electorals anunciant una pujada d’impostos. Però Bárcenas va ordenar als seus advocats a Ginebra recórrer la decisió de la fiscalia helvètica.

Bárcenas va guanyar nou mesos per dissenyar l’estratègia de barrejar els papers amb els comptes suïssos. I Rajoy, un any de Govern abans que comencin les turbulències el gener del 2013.