Les baixes laborals per salut mental ja són les més freqüents i tensionen empreses i treballadors

Aquest context situa la salut mental al centre del debat laboral, no només per la seva dimensió sanitària, sinó pel seu impacte directe en la productivitat, els costos empresarials i la sostenibilitat de l'ocupació.

Des de l'asseguradora digital Alan Espanya subratllen que aquest increment respon a "canvis profunds en la forma en què treballem i vivim", com la hiperconnectivitat, la difuminació dels límits entre vida personal i professional o la pressió per mantenir alts nivells de rendiment. La dada és demolidora: el 60% d'empleats responen missatges laborals durant les vacances. "No som davant d'un problema individual, sinó sistèmic", adverteixen, assenyalant que les organitzacions no sempre han evolucionat al mateix ritme que la creixent conscienciació social sobre salut mental.

Per la seva banda, la consultora Lukkap apunta a un problema més de fons. "Els problemes de salut mental són el símptoma, però la causa sol ser una mala gestió de persones o una experiència d'empleat mal dissenyada", afirmen. En el seu diagnòstic, el model tradicional de gestió ha "tocat sostre", en un entorn on el propòsit, el lideratge i la claredat organitzativa resulten determinants.

Són les baixes de més durada

L'impacte econòmic és notable. Les baixes per salut mental no només són més freqüents, sinó també més llargues (fins a 2,5 vegades superiors a la mitjana) i complexes en la seva recuperació. "Solen anar precedides de mesos de presentisme, en què la productivitat cau en picat", expliquen des de Lukkap, que estimen que aquests trastorns suposen un cost proper al 4% del PIB global. A això s'hi suma l'anomenat "efecte contagi" en els equips, que incrementa la rotació i deteriora el clima laboral.

Els sectors més exposats comparteixen patrons comuns: alta càrrega emocional, pressió constant i escassa capacitat de desconnexió. Sanitat, educació, comerç, hostaleria o atenció al client concentren bona part dels casos. "Com més gran és l'exigència emocional o la falta de control sobre l'entorn laboral, més gran és el risc", apunten des d'Alan Espanya.

Davant d'aquest escenari, els experts coincideixen que la resposta empresarial ha de ser estratègica. La prevenció passa per integrar la salut mental en la gestió corporativa, mitjançant avaluacions de riscos psicosocials, formació de líders i polítiques de benestar estructurals. "Els managers tenen un paper clau a l'hora de detectar senyals primerencs i generar entorns psicològicament segurs", destaquen des d'Alan Espanya.

Empatitzar amb l'empleat

Notícies relacionades

José Ramón, assessor fiscal: "Si no pots pagar la renda en dos terminis, pots demanar ajornar-la fins a 24 mesos"

Pensió de viduïtat en parelles de fet: així són els requisits i les quanties de la prestació

Lukkap insisteix que les solucions no poden ser "cosmètiques", sinó que han d'abordar l'experiència de l'empleat de manera integral, des del disseny del treball fins als processos de sortida. "Invertir en benestar té un retorn clar: fins a quatre euros per cada euro invertit", asseguren.

En un mercat laboral cada vegada més tensionat, la salut mental emergeix així com un indicador crític de la qualitat de l'ocupació i de la capacitat de les empreses per adaptar-se a un nou paradigma productiu, on el benestar ja no és accessori, sinó un factor clau de competitivitat.