L’aval judicial no tindrà efectes directes sobre Puigdemont

Tampoc afectarà Toni Comín i Lluís Puig, que com Puigdemont segueixen fora de l’Estat; ni la inhabilitació que encara pesa sobre el president d’ERC, Oriol Junqueras, o el secretari general de Junts, Jordi Turull. A cap d’ells se’ls va aplicar l’amnistia perquè el Tribunal Suprem va entendre que el delicte de malversació pel qual van ser condemnats o van ser processats en rebel·lia entra dins de les excepcions que la mateixa llei d’amnistia inclou, al considerar que la desviació de diners públics per a un referèndum il·legal va suposar una forma d’enriquiment personal.

Perquè el TC es pronunciï sobre la inclusió de la malversació en la norma caldrà esperar que resolgui els recursos d’empara dels afectats. Junqueras i Turull –igual que Raül Romeva i Dolors Bassa– ja van presentar fa mesos les seves impugnacions. No va ser així en el cas de Puigdemont i Comín, que han hagut d’esperar que el Tribunal Suprem rebutgés l’incident de nul·litat interposat contra la negativa a aplicar-los l’amnistia, pas que la Sala Segona va fer aquest mateix dimecres. Puig, amb un advocat diferent, va utilitzar un altre camí i va decidir acudir al Constitucional després de la primera negativa del Suprem. És a dir, sense presentar un incident de nul·litat com van fer Puigdemont i Comín.

Sigui com sigui, la previsió és que els recursos d’empara de tots ells estiguin resolts a finals d’any. Després la qüestió tornaria al Suprem, que encara podria presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per intentar evitar l’aplicació de l’amnistia. Aquest pròxim 15 de juliol se celebrarà una primera vista sobre dos de les quatre prejudicials que ja s’han presentat (les altres dues es resoldran sense vista). En paral·lel, la defensa de l’expresident lluita perquè el cas passi a mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on creu que les condicions li serien més favorables.

Petició de mesures cautelars

Notícies relacionades

L’operació sortida de Mazón i la jugada a tres bandes: Catalá, Pérez Llorca i Mompó, en els llocs clau

Francesc-Marc Álvaro (ERC): «Vox ha rehabilitat la figura de Franco»

Però Puigdemont té alguna via més per anticipar la seva tornada. La principal és que faci una petició al Tribunal Constitucional de mesures cautelars perquè se li retiri l’ordre de detenció. El seu advocat, Gonzalo Boye, ja ha anunciat que farà aquesta reclamació en el recurs d’empara per a la presentació del qual disposa de 20 dies hàbils des que es va rebutjar l’incident de nul·litat.

Junqueras també va fer una petició similar quan va acudir al TC, ja que va demanar que se li aixequés la inhabilitació per exercir càrrecs públics mentre els magistrats deliberaven sobre el fons de la qüestió. En aquell moment, la Fiscalia del Constitucional es va oposar a aquest plantejament, perquè considerava que podia suposar una "anticipació de la sentència", ja que faria que la sala "es pronunciés sobre la llei", i també per l’absència de comicis convocats. L’expresident també podria tornar a dirigir-se al Suprem per al·legar la sentència que el TC ha dictat amb relació a l’amnistia. No obstant, aquesta opció no sembla que tingui gaires possibilitats de prosperar, perquè en el seu cas l’alt tribunal afirma que ha aplicat la llei de la mesura de gràcia, tot i que en el seu cas no tingui efectes pràctics, perquè la malversació del procés s’inclou entre les seves excepcions.