Les entitats memorialistes proposen un edifici alternatiu per allotjar la policia de la comissaria de Via Laietana

Les entitats han demanat una reunió amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per abordar la qüestió, tot i que per ara se’ls ha derivat al conseller Lluís Rabell, encarregat dels afers de memòria democràtica. Fa mesos que estan fent reunions amb els partits, entre els quals el PSC; també amb el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; i tenen sol·licitada també una cita amb el conseller de Justícia, Ramon Espadaler. Tots ells han mostrat bona predisposició per resoldre una reivindicació de fa més de tres dècades, que persisteix però que té el seu principal escull en la negativa del Ministeri de l’Interior a acceptar que el cos policial es traslladi de la Via Laietana. Un dels arguments és, precisament, la falta d’una alternativa, per la qual cosa les entitats memorialistes s’han arremangat per trobar-la.

A expenses del que digui el Ministeri de l’Interior

«Això ho pot desencallar, és un edifici amb prou capacitat, buit i sense ús previst. Seria una bona alternativa», afirmen fonts coneixedores de la proposta. Caldrà veure com es posicionen l’Ajuntament i també el Govern de Salvador Illa, que, mirant de no aixecar polseguera, ha defensat que és «compatible» l’ús policial de la comissaria de la Via Laietana amb el fet que sigui «ressignificada» amb la col·locació d’una placa. Per a un canvi d’ubicació dels agents, defensa la Generalitat, cal una proposta que sigui compartida per les tres parts. I aquí l’os dur de rosegar és Interior, que haurà de pronunciar-se de nou si tant el consistori barceloní com el Govern, tots dos governats pel PSC, veuen amb bons ulls aquesta ubicació alternativa.

Notícies relacionades

Armengol defensa que no recordés la seva reunió amb Aldama

Empreses marcades en fosforescent

A l’espera de com evolucionen les negociacions, de moment les entitats memorialistes han convocat una protesta dissabte vinent a les sis de la tarda davant la comissaria de Via Laietana per expressar el rebuig que el Govern no vagi més enllà de col·locar una placa davant per recordar que va ser un espai de tortures, un passat del qual entenen que s’hauria de voler desvincular el cos actualment. De fet, a 20 metres de l’entrada de l’edifici, ja existeix una placa que va instal·lar el 2019 l’Ajuntament de Barcelona per recordar que el lloc va ser epicentre de la repressió política, però que ha sigut vandalitzada en moltes ocasions.

«És intolerable que pensin que podem compartir-la torturadors i torturats, un pis per a uns i un pis per als altres. Això no pot ser», va assegurar el 19 de maig Blanca Serra, de 82 anys, la primera denunciant de tortures policials durant el franquisme i la Transició sofertes a la comissaria de Via Laietana que va declarar davant la Fiscalia de Memòria Democràtica. Les entitats memorialistes esperen que aquest precedent inèdit marqui un punt d’inflexió.