Memòria democràtica
Les entitats memorialistes proposen un edifici alternatiu per allotjar la policia de la comissaria de Via Laietana
Es tracta d’unes instal·lacions buides propietat de l’Ajuntament de Barcelona que hi ha darrere de l’edifici de Correus, a 900 metres de l’actual seu de la direcció
Les entitats convoquen una nova manifestació dissabte per protestar contra el pla del Govern de limitar el reconeixement com a lloc de memòria a la col·locació d’una placa
Blanca Serra: «És impossible compartir la comissaria de Via Laietana torturats i torturadors»
El reconeixement de la comissaria de Via Laietana com a lloc de memòria es limitarà a una placa
Ángel Víctor Torres: «La comissaria de la Via Laietana i la presó Model seran llocs de memòria»
ESPECIAL MULTIMÈDIA | ¿Què fem amb la direcció de policia de la Via Laietana?

La comisaría de Via Laietana /
El Govern té previst reconèixer la comissaria de la Via Laietana comalloc de memòria el mes de juliol. No obstant, les entitats memorialistes continuen mostrant el seu rebuig que aquest gest es limiti a la simple col·locació d’una placa i mantenen que, perquè hi hagi una reparació amb les víctimes, cal anar més enllà del terreny simbòlic i que la Policia Nacional es traslladi d’aquesta seu, que va ser un forat negre de la repressió de l’antifranquisme. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, han posat a sobre de la taula una ubicació alternativa: es tracta d’un edifici cèntric que està buit, que és propietat de l’Ajuntament de Barcelona i que està ubicat darrere de Correus, a la confluència del carrer Àngel Josep Baixeras amb Sots-tinent Navarro. És a dir, només a 900 metres de les polèmiques dependències policials.
Les entitats han demanat una reunió amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per abordar la qüestió, tot i que per ara se’ls ha derivat al conseller Lluís Rabell, encarregat dels afers de memòria democràtica. Fa mesos que estan fent reunions amb els partits, entre els quals el PSC; també amb el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; i tenen sol·licitada també una cita amb el conseller de Justícia, Ramon Espadaler. Tots ells han mostrat bona predisposició per resoldre una reivindicació de fa més de tres dècades, que persisteix però que té el seu principal escull en la negativa del Ministeri de l’Interior a acceptar que el cos policial es traslladi de la Via Laietana. Un dels arguments és, precisament, la falta d’una alternativa, per la qual cosa les entitats memorialistes s’han arremangat per trobar-la.
A expenses del que digui el Ministeri de l’Interior
«Això ho pot desencallar, és un edifici amb prou capacitat, buit i sense ús previst. Seria una bona alternativa», afirmen fonts coneixedores de la proposta. Caldrà veure com es posicionen l’Ajuntament i també el Govern de Salvador Illa, que, mirant de no aixecar polseguera, ha defensat que és «compatible» l’ús policial de la comissaria de la Via Laietana amb el fet que sigui «ressignificada» amb la col·locació d’una placa. Per a un canvi d’ubicació dels agents, defensa la Generalitat, cal una proposta que sigui compartida per les tres parts. I aquí l’os dur de rosegar és Interior, que haurà de pronunciar-se de nou si tant el consistori barceloní com el Govern, tots dos governats pel PSC, veuen amb bons ulls aquesta ubicació alternativa.
Notícies relacionadesA l’espera de com evolucionen les negociacions, de moment les entitats memorialistes han convocat una protesta dissabte vinent a les sis de la tarda davant la comissaria de Via Laietana per expressar el rebuig que el Govern no vagi més enllà de col·locar una placa davant per recordar que va ser un espai de tortures, un passat del qual entenen que s’hauria de voler desvincular el cos actualment. De fet, a 20 metres de l’entrada de l’edifici, ja existeix una placa que va instal·lar el 2019 l’Ajuntament de Barcelona per recordar que el lloc va ser epicentre de la repressió política, però que ha sigut vandalitzada en moltes ocasions.
«És intolerable que pensin que podem compartir-la torturadors i torturats, un pis per a uns i un pis per als altres. Això no pot ser», va assegurar el 19 de maig Blanca Serra, de 82 anys, la primera denunciant de tortures policials durant el franquisme i la Transició sofertes a la comissaria de Via Laietana que va declarar davant la Fiscalia de Memòria Democràtica. Les entitats memorialistes esperen que aquest precedent inèdit marqui un punt d’inflexió.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sense sortir de la comarca El poble a només 30 minuts de Rubí ideal per a una escapada de natura sense sortir del Vallès
- El conflicte del Pròxim Orient Trump decideix implicar-se en la guerra contra l’Iran oberta per Israel
- Al delta del Llobregat Llum verda a un pla hoteler i residencial entorn de l’aeroport de Barcelona que el TSJC va tombar el 2020
- El problema dels estupefaents BCN tanca el primer club cannàbic de la seva ofensiva contra la droga
- El 62% d’espanyols reclamen eleccions, entre ells un 40% de votants del PSOE
- TRIBUNALS Aldama assegura que «segurament» apareixeran «més noms» per sobre de Santos Cerdán
- Club Entendre-hi + Animals i plantes Cop de calor als gossos: símptomes i com evitar-lo
- Club Entendre-hi + Animals i plantes Idees refrescants perquè els gossos suportin millor la calor
- Cas Santos Cerdán Illa entra al xoc amb el PP i Vox i es declara «completament net» de corrupció
- El problema de l'habitatge Un periple de dos anys per llogar un habitatge a Roses: "Tenia clar que faria el que fos per no acabar vivint al carrer amb el meu fill"